Quin misteri tan inesperat, eh? Com sempre, l’administració funciona “com funciona”, amb unes regles tan igualitàries que, curiosament, sempre afavoreixen qui té més múscul econòmic. I nosaltres, a les TE, amb la il·lusió de competir amb empreses foranes que poden abaixar preus fins al subsol perquè tenen recursos que aquí ni somiant. Però bé, la norma és clara: qui diu “més barat” guanya. Quina visió més moderna i sofisticada de la contractació pública: això ja no és una administració, és un zoco marroquí on el lema és “Ehhhh amigo, si tu buen precio, tu llevas licitación”. Després, clar, entreguen el que entreguen… però escolta, baratet, que és el que compta!
Jo respecto molt la cultura marroquina, eh, no sigui que ara em titllin de políticament incorrecte. Encara podem fer broma? Però fins i tot fent broma, la realitat és que per a les empreses del territori aquesta ens surt cara. Cada any veiem milers d’euros volant cap a zones foranes mentre aquí les empreses locals es van debilitant com una planta sense reg. Però eh, “igualtat d’oportunitats”, que sempre sona molt bé.
I això en un territori on la renda familiar disponible és de només 14.948 € per habitant (2022), la més baixa de Catalunya, gairebé 4.200 € per sota de la mitjana catalana, que és de 19.140 €. Comarques com Montsià (14.415 €), Terra Alta (14.969 €) o Baix Ebre (15.172 €) estan un 20% per sota de la mitjana. I sí, 8 dels 10 municipis amb menys renda de Catalunya són a l’Ebre: Batea, Horta de Sant Joan, Pinell de Brai, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, l’Aldea, el Perelló… Però és clar, guanyi el millor postor, que la qualitat ja sí això.
Després ens omplim la boca amb allò del “quilòmetre zero”. I dic “ens”, perquè aquí som tots responsables. Volem ser sostenibles, volem donar suport a l’economia local… però contractem gent de fora perquè surt més barat a l’Excel. Clar que sí, coherentíssim. I així anem: com més parlem de fomentar el territori, més hem d’anar a Barcelona a buscar feina. Fantàstic.
La inversió pública? Doncs això sí que és curiós. El 2023, el Govern va invertir a les Terres de l’Ebre 56,4 milions d’euros, o el que és el mateix, 309 € per habitant, una xifra per sobre de la mitjana catalana. El 2024, aquesta xifra va pujar a 92,5 milions d’euros, o 477 € per habitant. Sembla que hi ha voluntat, oi? I el pla ‘Catalunya Lidera’ preveu una inversió total d’1.600 milions al conjunt del territori ebrenc, amb un impacte econòmic d’1.900 milions, que sona molt bé a la teoria. Sembla que l’actual Govern de la Generalitat ha vist que hi ha una necessitat d’inversió a les TE. Em sembla molt bé aquest pla de ‘Catalunya Lidera’. Però si aquesta inversió es dona a través de licitacions a empreses foranies, de què serveix? Aquestes empreses tenen treballadors que viuen fora de les TE, que gasten fora de les TE i que paguen impostos fora de les TE. I llavors?
De moment, a la pràctica, la renda no acompanya, ni l’ocupació juvenil ni la qualitat dels serveis públics. Algunes capitals com Tortosa i Amposta només han tingut increments mínims en renda per càpita.
En resum, ja ho vaig escriure fa mesos: l’única manera és l’Ebre per als ebrencs. Prou de xuclar-nos recursos, que aquí estem prims, i no només econòmicament, també de paciència. I som sempre nosaltres mateixos els que ens fem un tret al peu.
