El 32,9% de joves que cobreix les seves despeses en habitatge està en situació de pobresa a l’Estat espanyol, en comparació amb el 24,5% del conjunt dels joves, segons mostra l’informe ‘Desajustos en el mercat de l’habitatge a Espanya’ fet per la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), publicat aquest divendres. A Catalunya, entre el 20% de la població amb menys renda, més de la meitat fa un “sobreesforç” per pagar casa seva, la qual cosa suposa destinar més del 40% de la seva renda disponible a l’habitatge. La publicació adverteix que les barreres per accedir a una hipoteca fan que bona part de la població amb menys recursos quedi obligada a pagar un lloguer “car” en el mercat lliure.
El règim de lloguer a preu de mercat és el règim d’habitatge per al 45% de les llars joves, mentre que la propietat ha rebaixat el seu pes entre els joves del 65% el 2008 al 40,8% el 2025.
L’informe diu que l’elecció pel lloguer s’explica no perquè sigui més barat, sinó perquè exigeix un desemborsament inicial més baix: “Les dificultats per acumular estalvi pels baixos salaris, el retard en la recepció d’herències i uns criteris més prudents d’accés al crèdit hipotecari expliquen aquest desplaçament cap al lloguer”, detalla.
Mentre que en el conjunt de l’Estat espanyol el 9% de la població afronta una sobrecàrrega per pagar l’habitatge, aquest percentatge s’eleva fins al 19,6% en el cas dels joves, i fins al 25,8% entre les persones immigrants.
Entre els joves d’entre 16 i 34 anys emancipats, l’habitatge s’emporta el 29% dels ingressos, uns 10 punts percentuals més que entre la població amb més de 34 anys. La preeminència del lloguer entre els joves explica aquesta diferència, segons apunta l’estudi, perquè és “el règim que exigeix un esforç econòmic més gran”.
Accés “problemàtic” a l’habitatge entre persones immigrants
La publicació també apunta a la població immigrant com un altre segment amb un accés “problemàtic” a l’habitatge. De fet, la població estrangera en situació de pobresa creix del 44,7% al 52,3% quan es té en compte la despesa en habitatge, mentre que, entre la població total a l’Estat, el nombre de persones en situació de pobresa és del 19%, una xifra que s’eleva al 23% si s’inclou la despesa en habitatge.
Entre la població estrangera, hi ha un “important col·lectiu d’estrangers no residents amb rendes altes” que compra habitatge en zones costaneres, turístiques o grans ciutats, però, en paral·lel, hi ha estrangers residents per motius laborals que “es veuen relegats majoritàriament a l’habitatge de lloguer”, en un 63,4%.
“Les llars encapçalades per estrangers combinen ingressos baixos amb més tendència al lloguer, cosa que es tradueix en un percentatge de persones immigrants que suporten un sobrecost en habitatge que triplica la mitjana nacional”, apunta l’estudi.
Dificultats de les rendes baixes per accedir a la propietat
El percentatge de persones amb renda baixa a l’Estat que dediquen més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge se situa en el 31,3%, mentre que aquest percentatge és inferior al 2% entre el 20% amb més recursos de la societat.
L’informe adverteix que amb un nivell d’ingressos baixos “no és possible” accedir a un habitatge en propietat si no és per herència o donacions, i afegeix que el lloguer de mercat és “car”, la qual cosa fa que el sobreesforç per l’habitatge sigui més freqüent entre les llars que viuen de lloguer.
Entre la població que està en risc de pobresa, la que té uns ingressos inferiors al 60% de la renda mitjana disponible estatal, el 29,1% viu de lloguer de mercat.
