L’Arxiu Comarcal de la Terra Alta (ACTA) ha acollit aquest divendres la presentació pública dels primers pergamins amb textos hebreus localitzats a les Terres de l’Ebre. Segons la directora de l’arxiu, Laura Tienda, tot i que era àmpliament coneguda l’existència d’inscripcions en làpides, es tracta del primer document antic, un pergamí, escrit en hebreu a les Terres de l’Ebre. Aquesta és la gran particularitat de la troballa, més enllà de la singularitat que s’hagués utilitzat el document per enquadernar posteriorment un altre llibre, una pràctica habitual de l’època per reaprofitar materials nobles. De fet, a Girona, ha precisat Tienda, ja s’havien trobat pergamins hebreus en cobertes.
Tienda ha apuntat que el fet de reutilitzar el document d’un text sagrat jueu per un “fet menor”, com era enquadernar un llibre, “és una manera de denigrar una mica. Si tu tens un pergamí a casa i consideres que té un valor i que és una cosa que has de cuidar, no l’utilitzes per embolicar un llibre d’escola del teu fill. Llavors, en el moment en què se fa aquest ús, no és valorant. Al contrari, jo penso que és desconeixement ja de què significava allò. Simplement, veuen un tros de pell que serveix per a fer una enquadernació”, ha abundat.
La directora de l’Arxiu Comarcal de la Terra Alta, Laura Tienda, explica com van aparèixer els pergamins, destaca la particularitat de la troballa, apunta que serien de finals del segle XIV i principis del XV, recorda que l’enquadernació era una pràctica habitual, que l’ús de la Torà denigrava els jueus i que s’hauria fet també per desconeixement. Autor: Jordi Marsal
Una troballa casual
La troballa es mereix un detall pormanoritzat perquè és pròpia d’un guió cinematogàfic. A les primeries de l’any 2024 l’Albert Julià, del Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE), amb l’assessorament de la restauradora i conservadora Llum Cubells, van comunicar a l’Arxiu Comarcal de la Terra Alta (ACTA) la troballa de diversos llibres antics en una de les dependències de la propietat ca Coll, a Vilalba dels Arcs. La Directora de l’ACTA, la Laura Tienda, va iniciar els contactes amb el propietari de la documentació, en Joaquin Ferrer de Ucelay, per tal d’ingressar als volums a l’arxiu.
La mediació de l’Ajuntament de Gandesa va facilitar la donació d’aquest documents, que es va fer efectiva el 30 de maig de 2024. Es tractava de trenta-tres volums datats entre els segles XVI i XVII, que es van ingressar a l’ACTA com a fons, amb el nom Casa Coll.
Des d’un primer moment a l’arxiu es va advertir que, en les cobertes en pergamí de dos dels llibres -datats el 1569 i el 1628-, hi havia textos escrits en uns caràcters diferents, i es va apuntar que es podria tractar d’escriptura hebrea. Per la seva singularitat es va decidir extreure les cobertes per a poder accedir a la totalitat del document, i a l’hora, iniciar el procés de restauració d’aquells volums que ho requerien. Un procés que va dur a terme la Blanca Muñoz, tècnica de la Unitat de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la Diputació de Tarragona a Tortosa.
La reutilització de pergamins per part dels enquadernadors era una pràctica habitual als segles XVI i XVII, però que aquest fossin documents en hebreu, després del decret d’expulsió dels jueus signat el 1492 pels Reis Catòlics, era una fet singular que mereixia un estudi més acurat dels documents
La reutilització de pergamins per part dels enquadernadors era una pràctica habitual als segles XVI i XVII, però que aquest fossin documents en hebreu, després del decret d’expulsió dels jueus signat el 1492 pels Reis Catòlics, era una fet singular que mereixia un estudi més acurat dels documents. Per aquest motiu, un cop recuperats, restaurats i digitalitzats, des de l’ACTA es va contactar amb el doctor José Ramon Ayaso, professor jubilat del Departament d’Estudis Semítics i Àrea d’Estudis Hebreus i Arameus de la Universitat de Granada què, de forma altruista, va fer un primer estudi i informes sobre els dos pergamins.
Aquesta primer estudi va concloure que els pergamins formaven part d’un rotlle de la Torà (la Bíblia hebrea), el document més sagrat d’una Sinagoga. Es tracta de dos documents consecutius que contenen part dels capítols finals del Levític, el tercer llibre de la Torà
Aquesta primer estudi va concloure que els pergamins formaven part d’un rotlle de la Torà (la Bíblia hebrea), el document més sagrat d’una Sinagoga. Es tracta de dos documents consecutius que contenen part dels capítols finals del Levític, el tercer llibre de la Torà. L’estudi també assenyala la probabilitat que els pergamins s’haguessin sostret d’una Sinagoga durant algun dels episodis de violència perpetrada contra la comunitat jueva, com els progroms de 1391 o la campanya de pressió impulsada per Benet XIII, el Papa Luna, i el dominic Vicente Ferrer, que va desembocar en la Disputa de Tortosa (1413-1414).
Per continuar aprofundint en l’origen i el contingut d’aquests pergamins, el 2025 des de l’ACTA es va contactar amb la doctora Irene Llop Jordana, medievalista i hebraista de la Universitat de Vic. La doctora Llop oferirà els resultats del seu estudi en una xerrada oberta al públic que tindrà lloc el divendres 5 de juny a les 18:00 h a la seu de l’ACTA, a Gandesa, amb el títol Memòria sota les cobertes. Fragments hebreus a l’Arxiu Comarcal de la Terra Alta.
Un altre fet que cal explicar és que l’any 2001 Juan Maria Ferrer Figueras, el propietari de ca Coll, va dipositar a l’aleshores Arxiu Històrica Comarcal de les Terres de l’Ebre de Tortosa (l’únic constituit en aquell moment), deu volums notarials del segle XVII pertanyents a al seu arxiu familiar. Els fons van romandre al que avui és l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre (ACBEB) fins al 2025. Ara fa un any, fidels al principi bàsic de l’arxivística de no disgregar els fons documentals a fi de no perdre el valors i l’essència original de procedència, les direccions de l’ACTA i l’ACBEB, la Sra. Laura Tienda i el Sr. Albert Curto, van iniciar les gestions per unificar el fons de Casa Coll a l’arxiu terraltí. La unificació es va consumar el maig de 2025 amb la signatura del contracte de cessió per part de l’Ajuntament de Tortosa i els dos Arxius Comarcals.
El fons de Casa Coll aplega un total de trenta-tres volums dels segles XVI i XVII i sis pergamins. Una documentació a la que cal sumar-hi els deu protocols notarials del segle XVII del fons Notarial de Casa Coll, generats pels notaris Miquel Font, Joaquim Coll i Carles Coll. La major part d’aquest documentació és pot consultar en obert a través del web Arxius en línia.
