Europa no es vol quedar enrere en matèria de sobirania tecnològica respecte a la intel·ligència artificial. Per aquest motiu, s’ha proposat una inversió de 20.000 milions d’euros per crear quatre o cinc gigafactories d’IA en els pròxims anys.
Una gigafactoria d’intel·ligència artificial és una instal·lació industrial on la matèria primera són les dades, que es poden emmagatzemar i processar de manera massiva. Pensem en la gran quantitat de dades que generem diàriament: dades mèdiques, climatològiques, informació dels núvols personals i corporatius, etc. Disposar d’aquestes dades en centres ubicats dins del territori europeu garanteix que el seu ús estarà regulat per les lleis de protecció de dades de la Unió Europea, com el RGPD, assegurant la privadesa i la seguretat.
Aquestes “fàbriques de dades” permetran l’anàlisi massiva per entrenar models d’intel·ligència artificial aplicables a múltiples disciplines. Alguns exemples són: sistemes de reconeixement de veu en diversos idiomes i dialectes, anàlisi de dades mèdiques per desenvolupar eines de diagnòstic per imatge, predicció del risc de patir certes malalties, models climàtics avançats o simulacions de prototips empresarials abans de construir-los físicament.
En aquest context, diversos estats membres han proposat ubicacions per allotjar aquestes infraestructures. En el cas d’Espanya, s’ha presentat la candidatura del polígon del Molló, a Móra la Nova, com a emplaçament idoni.
En els mesos vinents es coneixerà si aquesta candidatura és seleccionada. En cas afirmatiu, seria una excel·lent notícia per al territori, ja que aquesta infraestructura suposaria la creació de nous llocs de treball i donaria servei a projectes de recerca, aplicacions empresarials i serveis públics. Caldrà personal qualificat per tractar dades, preparar-les per a la seva anàlisi i entrenar algoritmes fins a obtenir aplicacions útils i automatitzades en IA.
L’elecció de Móra la Nova respon a diversos factors, com ara:
- La disponibilitat d’un polígon industrial preparat per acollir una infraestructura d’aquestes característiques.
- Una bona connexió de fibra òptica.
- Les infraestructures elèctriques adequades per suportar el consum energètic de la planta.
- L’accés a aigua per refrigerar els equips, utilitzant circuits tancats per minimitzar el consum.
- La proximitat al Barcelona Supercomputing Center (BSC), una institució de referència en computació d’alt rendiment.
Esperem que aviat es confirmi si una d’aquestes gigafactories d’IA tindrà lloc al nostre territori.
Laboratori satel·lital 6GStarLab
El centre de recerca i2CAT lidera el desenvolupament del satèl·lit 6GStarLab, un laboratori satel·lital pioner a Europa dissenyat per portar connectivitat a zones remotes.
Es preveu el seu llançament a mitjans d’octubre. Ha estat creat per l’empresa OpenCosmos, amb tecnologia 100% catalana. Aquest satèl·lit d’òrbita terrestre baixa (500 km) funcionarà com a laboratori obert per a la recerca i estandardització de tecnologies de connectivitat 5G i 6G en l’àmbit de les Xarxes No Terrestres (NTN).
Pel que fa al nostre territori, està previst que l’estació de seguiment del satèl·lit s’instal·li al polígon del Molló, un emplaçament ideal gràcies a les condicions físiques de l’entorn: baixa pluviometria, absència de contaminació lumínica i electromagnètica, i bones condicions logístiques.
La gran novetat d’aquesta estació de seguiment és que, a més de l’antena de ràdio en banda Ka (que utilitza ones de ràdio), incorporarà una estació òptica de seguiment, que es comunica mitjançant tecnologia làser. Aquesta tecnologia és pionera a escala mundial en la comunicació entre la Terra i els satèl·lits, i actualment només es prova en molt pocs indrets del planeta.
Els satèl·lits d’òrbita baixa s’organitzen en constel·lacions, que permeten garantir connectivitat en tot moment amb algun d’ells. Això assegura cobertura en zones rurals, marítimes o allunyades de les xarxes de telefonia mòbil tradicionals. A més, es tracta d’una connectivitat molt robusta, ja que no es veu afectada per talls elèctrics o desastres naturals, i per tant garanteix estar connectat en tot moment.
Tots aquests projectes amb satèl·lits s’emmarquen en la denominada nova economia de l’espai, que busca democratitzar l’accés a l’espai per part d’empreses i governs, amb l’objectiu d’oferir nous serveis i desenvolupar innovacions tecnològiques. Disposar d’un laboratori en òrbita i poder-ne fer el seguiment des del nostre territori representa una oportunitat única per atraure empreses i fomentar la creació de nous productes i serveis tecnològics.
Conclusió
Tant la possible instal·lació d’una gigafactoria d’intel·ligència artificial com la implantació del laboratori satel·lital 6GStarLab situen el nostre territori al centre de la innovació tecnològica europea. Aquests projectes no només generen ocupació i activitat econòmica, sinó que aporten coneixement, recerca i oportunitats per a joves professionals en àmbits estratègics com la IA, les telecomunicacions i l’explotació de dades.
