La Cambra de Comerç de Reus ha acollit aquest dimecres la presentació de l’informe de conjuntura econòmica del 2n trimestre de 2026. Es tracta d’un document elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV i el Grup de Recerca d’Indústria i Territori en col·laboració amb la resta de cambres de comerç de la demarcació. La presentació ha anat a càrrec d’Agustí Segarra, catedràtic d’Economia Aplicada a la URV, que ha estat acompanyat de la directora de la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV, Mercedes Teruel. Ha obert l’acte el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora.
Segarra ha ofert una radiografia detallada i rigorosa de l’economia del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, que manté un creixement sòlid però lent. La demanda interna continua sent el principal motor de l’activitat, amb importacions que pugen i exportacions que baixen, un comportament que reflecteix la dependència del consum i la pressió sobre la balança comercial. Pel que fa a la inflació, i per culpa del conflicte bèl·lic a l’Orient Mitjà, s’ha vist augmentada (passa del 2,7% el 2025 al 3,6% el primer trimestre d’aquest any).
La població del conjunt de la província ja supera els 890.000 habitants (rècord històric), impulsada en part pel creixement de la població estrangera. En l’anàlisi per sectors, la construcció i els serveis mantenen una evolució més que positiva, mentre que la indústria continua mostrant signes de debilitat, un element que preocupa en un context en què la competitivitat industrial és clau per sostenir el creixement a mitjà termini.
Retrocessos i estacionalitat del mercat laboral
Durant el primer trimestre de 2026, el mercat de treball va experimentar un retrocés generalitzat, un comportament habitual a l’inici de l’any per l’efecte de l’estacionalitat. A la demarcació de Tarragona, aquesta dinàmica és encara més marcada pel pes que hi tenen les activitats turístiques, comercials i de serveis, que concentren una part important de l’ocupació i accentuen les oscil·lacions entre trimestres.
Així doncs, si es posa el focus únicament en les dades de les dues vegueries, s’observa una evolució clara a la baixa de l’atur. Al Camp de Tarragona, el nombre d’aturats va passar de 24.086 al gener a 21.875 al maig, una reducció de 2.211 persones que va situar la taxa d’atur registrat del 9,68% al 8,16%. A les Terres de l’Ebre, la disminució també va ser notable: l’atur va baixar de 8.155 a 7.429 persones, 726 menys, i la taxa va retrocedir del 10,34% al 9,07%. Aquest descens respon a l’activació estacional de l’ocupació a mesura que avança l’any, però també confirma la millora que ja s’havia detectat durant l’any anterior.
Perspectives de creixement i reptes futurs estructurals
En el conjunt de Catalunya, l’economia creix per sobre de la zona euro i de les principals economies europees (2,7% la catalana, respecte a un 1,4%), però l’informe alerta que la productivitat continua limitada per la manca d’inversió tecnològica empresarial. A això s’hi suma la caiguda progressiva del PIB industrial i la baixa presència de les universitats catalanes en els rànquings internacionals, factors que condicionen la capacitat del país per competir en sectors d’alt valor afegit. Tot i això, Catalunya registra sortides i entrades netes de mercaderies en xifres elevades, situant-se per sobre de països del G7 com França, Itàlia o Alemanya, un indicador que reforça la fortalesa logística del territori.
Una indústria moderna i competitiva
El document incorpora un monogràfic dedicat a l’ocupació industrial al sud de Catalunya, en la qual Segarra analitza la capacitat de les 10 comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre per generar ocupació industrial. Tot i disposar d’un nivell de coneixement molt elevat, el rendiment industrial és inferior al potencial, una situació que l’economista atribueix a diversos factors: els efectes persistents de la crisi dels anys setanta, una productivitat insuficient, els canvis en la demanda i els processos de deslocalització que han afectat el teixit productiu.
Segarra defensa que el territori hauria d’assolir un 16% d’ocupació industrial i que només ho podrà fer si s’aventura decididament per la modernització, seguint models com el de Girona, basats en la incorporació de tecnologia, la innovació i l’arrelament territorial. El monogràfic conclou que el sud de Catalunya no pot renunciar a la indústria, però que ha de mirar cap al futur i no cap al passat, orientant-se a processos tecnològics i a una estructura productiva més robusta.
