El delegat del govern, Joan Castor Gonell, ha anunciat aquest dimecres el futur que li espera a l’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta. El resultat final és un equilibri entre la preservació de les restes arqueològiques i la redefinició del projecte original, amb la voluntat de conservar el màxim possible el pla funcional.
Més informació: “Desencallar”, la paraula més utilitzada pels polítics davant la solució al Verge de la Cinta
Tot i que es pretén mantenir la volumetria exterior sobre la rasant del terreny, les plantes inferiors hauran de ser modificades respecte al projecte inicial, tant en la configuració com en el nombre d’espais. En línies generals, es pretén mantenir la construcció del nou bloc quirúrgic, amb set quiròfans i vint places de reanimació postquirúrgica, així com la reforma de l’actual bloc quirúrgic per destinar tres quiròfans a cirurgia major ambulatòria. El projecte també conservarà l’ampliació de l’àrea de consultes externes, amb 32 noves consultes, la incorporació de 28 places d’hospital de dia, la implantació d’un nou servei de farmàcia hospitalària amb dispensació ambulatòria, un servei d’esterilització renovat i un jardí terapèutic a la coberta del nou edifici, amb l’objectiu de promoure el benestar de les persones ateses.
Però de cara a fer possible la conservació de les restes, les plantes inferiors han de ser modificades respecte al projecte inicial. S’haurà de suspendre la segona planta soterrània (aparcament) i redefinir la primera també soterrània, que afecta la previsió de l’àrea de serveis assistencials, logística i espais tècnics. Així mateix, s’hauran de reconfigurar els recorreguts principals de distribució de les instal·lacions i reformular la nova connexió subterrània entre edificis.
Connexió amb la ciutat
Paral·lelament, avancen segons el calendari previst els treballs de redacció del projecte dels nous nuclis d’ascensors i del recorregut per a vianants, una actuació clau per millorar la connexió entre l’hospital i el nucli urbà de Tortosa i facilitar l’accessibilitat al centre sanitari. La previsió és que el projecte es presenti a la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de les Terres de l’Ebre abans de l’estiu per a la seva valoració.
Cronograma
En les pròximes setmanes continuaran les reunions tècniques entre els equips implicats per acabar de definir el projecte adaptat, amb voluntat de màxima coordinació entre departaments per agilitzar els tràmits. Es preveu que, en un mes, el projecte bàsic amb les modificacions estigui enllestit i es pugui presentar a principis d’estiu a la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de les Terres de l’Ebre per validar-ne els criteris generals.
Durant aquest període, l’activitat principal se centrarà en tota la part de treball tècnic i tramitació administrativa que implica la reformulació d’un projecte d’aquesta envergadura i complexitat. Per aquest motiu, no es preveu activitat constructiva en l’edifici d’ampliació abans de la tardor, més enllà de tasques puntuals vinculades a treballs previs o manteniment.
Paral·lelament, s’iniciaran converses amb l’empresa adjudicatària actual per valorar la seva disposició a executar el projecte reformat. Si s’arriba a un acord, les obres podrien reprendre’s abans d’acabar l’any. En cas contrari, caldria tornar a licitar, fet que traslladaria l’inici l’any 2026.
Informació sobre les troballes arqueològiques
La intervenció arqueològica iniciada al mes de març al turó del Sitjar ha tingut com a objectiu avaluar l’abast i la naturalesa de les restes arqueològiques localitzades en l’àmbit d’ampliació de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Els treballs han permès completar l’excavació i neteja del magatzem subterrani corresponent al sitjar, amb actuacions prèvies de consolidació estructural per garantir la seguretat dels tècnics. Un cop assegurat l’espai, s’han delimitat les galeries que restaven pendents de documentació, sense que s’hi hagin identificat noves estructures subterrànies.
Entre els elements destacats de la intervenció, cal esmentar la descoberta i documentació d’una rampa d’accés al magatzem, de sis metres de longitud, amb traçat corb i ascendent, que presenta un mur perimetral a la banda exterior. Aquesta rampa havia quedat inactiva a causa de l’enderroc dels antics quarters de la zona.
En paral·lel, s’han dut a terme una desena de sondejos arqueològics en diversos punts del terreny, amb l’objectiu de verificar les dades obtingudes prèviament mitjançant tècniques geofísiques com el georadar i la tomografia. Tots aquests sondejos han donat resultat negatiu quant a la presència de noves restes arqueològiques. A més, s’ha pogut delimitar parcialment el perímetre d’un aljub i iniciar-ne l’excavació del seu reompliment, encara condicionada per la presència del pas de la fibra òptica. A poca distància, també s’ha identificat el traçat d’una canalització que alimentaria l’aljub.
Els treballs arqueològics han inclòs, igualment, la supervisió i excavació d’una nova rasa per a la fibra òptica, que substituirà la infraestructura actual, i la neteja i sondeig de la zona on s’han de construir els futurs ascensors de la passarel·la d’accés des de la part baixa de la ciutat. En aquest darrer cas, el resultat també ha estat negatiu pel que fa a la presència de restes.
