Després d’uns primers passos insegurs i vacil·lants, en què cada moviment semblava més un dubte que una decisió, els darrers temps sembla que l’anomenat Fons de Transició Nuclear (FTN) està aterrant l’objectiu i encarrilant el propòsit. Potser m’estic anticipant i me n’hauré de desdir, però crec (i desitjo) que serà un instrument que complirà les expectatives. I no només és un desig per a unes comarques de l’Ebre i del Camp de Tarragona que hem suportat l’empremta de l’aposta energètica, sinó una necessitat per reconstruir el teixit socioeconòmic d’un territori que afronta el repte de reinventar-se.
Ha començat a veure’s un full de ruta. Ha estat important comprovar com la veu del territori és present en l’òrgan de govern: l’alcalde d’Ascó i l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant en són vicepresidents, a més dels vocals que representen municipis, consells comarcals, cambres de comerç, empresariat i sindicats. Un encert comptar amb el coneixement de la realitat local dels seus integrants.
La sensació que es transmet és que aquest FTN no és un instrument de caritat, sinó de justícia territorial. Per tant, una oportunitat per definir el futur de casa nostra, decidir per quin model productiu es vol apostar, com diversificar l’economia i com afrontar la previsible pèrdua de llocs de treball el dia que les centrals nuclears deixin de funcionar. No es tracta només de gestionar diners, sinó de planificar estratègicament una transició energètica i social amb visió a llarg termini.
La sensació que es transmet és que aquest FTN no és un instrument de caritat, sinó de justícia territorial
Caldrà veure com evoluciona tot plegat, però a hores d’ara sembla que s’ha superat el risc que aquests ingressos addicionals es destinessin a projectes —segurament necessaris, però que no transformaven realment el territori. En els propers anys podran arribar al territori quantitats importants de diners: el Fons de Transició Nuclear rebrà, només el 2024, un total de 76,59 milions d’euros. Fer-ho bé ens pot ajudar a substituir, quan arribi el moment, els llocs de treball que es perdran a la indústria nuclear.
Anticipar-se al tancament nuclear i revertir des d’ara els efectes econòmics, socials i laborals que pugui ocasionar ha estat un encert dels governs i dels grups parlamentaris, i és bo reconèixer-ho. Si hi afegim el fet que s’està donant veu als ajuntaments, a les entitats socials i als agents econòmics locals, descentralitzant la presa de decisions, vol dir que es volen fer les coses amb voluntat de consens i trepitjant territori.
El debat sobre el futur nuclear a l’Estat espanyol ha revifat, i segur que en sentirem a parlar els propers mesos. Però això no hauria de fer perdre de vista que el tancament arribarà, més aviat o més tard. Aleshores, cal entendre la transició nuclear no només com el final d’una etapa, sinó també com l’inici d’una altra. Per això cal fer-ho bé i a consciència. El futur no espera, i les àrees d’influència nuclear han de deixar de conjugar el futur amb incertesa, i començar a fer-ho amb confiança.
