En aquests temps de confrontació i canviants, cal felicitar aquells moments d’entesa política que, malgrat les diferències, aconsegueixen posar el focus en el bé comú. Per això, avui vull començar aquesta columna d’opinió reconeixent l’acord entre govern i oposició de l’Ajuntament de Tortosa per establir una tarifació justa per a les noves llars d’infants públiques de la ciutat. No és només un gest polític: és una aposta pel futur.
Parlar d’educació infantil és parlar de fonaments. Malauradament, massa sovint els governs treballen amb una mirada curta. El format democràtic occidental, estructurat en cicles de quatre anys, impulsa una política marcada per la urgència, per la necessitat de lluir resultats visibles abans de la següent cita electoral. I això, per molt que ho entenguem, no sempre respon als interessos a llarg termini d’una societat.
Cal una altra manera de fer. Una política que, sense deixar de respondre al present, sigui capaç de projectar-se cap a un futur millor. Polítiques que, potser, no donaran rèdits immediats als qui les promouen, però que transformaran la ciutat en dècades vinents. Els qui avui tenim cinquanta anys segurament no veurem els fruits directes d’aquestes noves llars d’infants. Quan aquests nens d’ara siguin adults, potser ja no hi serem, o ja no hi serem del tot. Però això no resta valor a l’acció: ben al contrari, la dignifica.
Tots ens hem queixat alguna vegada de la delinqüència, de la marginalitat o de la falta d’educació d’alguns ciutadans. I és fàcil, massa fàcil, caure en el parany de pensar que aquestes situacions són fruit de la voluntat individual. Però si mirem més enllà dels prejudicis, sovint descobrim històries de vida dures, marcades per la desestructuració familiar, per la manca de recursos o per una marginació social persistent.
Quan veig mares o pares en solitari lluitant perquè els seus fills tinguin una oportunitat, no puc evitar pensar com d’immens és el seu repte. Si en una família amb estabilitat emocional, xarxa de suport i una economia mínimament viable ja és complex educar bé els fills, com deu ser fer-ho amb tot en contra? Aquestes situacions no es resolen amb discursos fàcils ni amb grans esdeveniments. No es resolen amb nories ni amb festivals de cap de setmana. Que aquests no dic que no estiguin bé, però, on posem el focus?
El que fa gran una ciutat no són les seves atraccions temporals, sinó la qualitat humana dels seus ciutadans. I aquesta qualitat es construeix, en gran part, des de la infància. És per això que invertir en llars d’infants públiques no és només política social, és també política de ciutat, de país, de futur. Potser d’aquí a quaranta anys, un alcalde o alcaldessa podrà dir des del balcó del consistori: “Jo vaig fer les meves primeres passes en aquelles guarderies, i sense elles potser no hauria arribat fins aquí.”
Fa pocs dies, conversava amb un polític local que, pel seu compromís i claredat, ha anat guanyant la meva estima. Em deia: “Guille, el més important per a una ciutat és el subministrament d’aigua. Però com que arreglar canonades no dona vots ni titulars, molts cops es prioritzen altres coses més espectaculars.” El resultat? Hi ha poblacions que perden fins a la meitat de l’aigua per fuites en la xarxa, una pèrdua tan gran com la que es consumeix.
Aquest també és un exemple clar de política de futur: invertir en infraestructures bàsiques com l’aigua, el clavegueram, energia sostenible. Són obres invisibles, sí. Però sense elles, no hi ha progrés possible.
Amics i conciutadans, cal que fem un exercici de maduresa col·lectiva. Que exigim als nostres dirigents menys circ i més pa. Que siguem capaços de mirar més enllà del titular i veiem el valor real de les decisions que es prenen avui. Perquè el futur d’una ciutat es construeix cada dia. I com més sòlids siguin els fonaments, més alta es podrà construir la ciutat del futur.
