Diuen que un “sí” obre portes. Que crea oportunitats, que és sinònim de compromís. Ho vaig llegir fa anys, en un llibre que passa ja els dies en un prestatge ple de pols. Quants “sí” hem entonat tots i totes amb un somriure, malgrat el dubte era gran. Tanmateix amb el temps, i alguna cana, he descobert una veritat encara més poderosa: aprendre a dir “no” obre nous camins. Dir “no” és posar límits. És tenir clar què vols, i també què no vols. És un acte de responsabilitat. Cap als altres. I cap a tu mateix.
Saber dir “no” a una proposta que no encaixa amb els teus valors, a un encàrrec fora de termini o a una cobertura que desvirtua l’objectiu és -des del meu punt de vista- una mostra de professionalitat
En el món de la comunicació i de les relacions públiques, on la disponibilitat constant i la flexibilitat són gairebé moneda de canvi, dir “no” pot semblar una provocació o una oportunitat perduda. Però saber posar límits ajuda a garantir l’eficàcia, la coherència i la sostenibilitat professional dins d’un sector on la pressió externa és constant. Els i les professionals de la comunicació gestionem múltiples demandes, sovint simultànies, que van des de peticions de mitjans fins a expectatives de clients o directives internes i un exercici de pedagogia “always on”. Acceptar-ho tot per sistema pot derivar en missatges diluïts, estratègies poc sòlides i una saturació que afecta directament la qualitat del treball i de les relacions. Saber dir “no” a una proposta que no encaixa amb els teus valors, a un encàrrec fora de termini o a una cobertura que desvirtua l’objectiu és -des del meu punt de vista- una mostra de professionalitat.
Seria bo que una negativa ben argumentada fos percebuda com un signe de maduresa i lideratge. La lògica convida a pensar que saber discernir quan cal acceptar una responsabilitat i quan cal declinar-la hauria de ser percebut com una gran habilitat. No es tracta de negar-se sistemàticament, sinó de fer-ho de manera assertiva i coherent.
En definitiva, dir “no” de manera clara i argumentada no ha de tancar portes: n’ha d’obrir de noves, més honestes i sostenibles. Ajuda a construir relacions basades en la confiança i el respecte mutu, fonamentals en un sector on la reputació —tant la dels clients com la pròpia— és rellevant. “No” no és el final del camí, és el gest valent de triar-ne un millor.
