Escric l’article divendres 4 d’abril per publicar-se diumenge 6. Dissabte serà un dia intens. A Amposta inaugurem La Perla, una embarcació sostenible que, a partir de diumenge, fa rutes guiades per l’Ebre i on podreu conèixer tant el patrimoni històric i arquitectònic de la façana, com tot el patrimoni natural que s’hi veu. Podreu visitar des de la Torre de la Carrova fins a l’illa de Sapiña, amb una embarcació que pràcticament no fa soroll i que respecta l’entorn. Gaudireu d’Amposta des del riu, una cosa que fins ara no podíem fer.
No us he d’enganyar. Mentre escric aquestes línies tinc un cert nerviosisme. Sempre el tinc quan organitzem un acte. És aquell neguit que cada vegada em fa estar més alerta dels detalls perquè tot surti bé, per anticipar-me als imprevistos i per garantir que tothom qui assisteix el gaudeixi. Perquè els actes parlin de com som i què fem. Perquè els i les periodistes que el cobreixin se sentin ben atesos i perquè tot flueixi. És part de la meua feina com a cap de premsa i protocol de l’Ajuntament d’Amposta, una tasca que faig des de fa prop d’una dècada –què ràpid passa el temps– quan el llavors alcalde electe, Adam Tomàs, em va oferir formar part del seu equip. Una feina que fem –dic fem perquè som dos, a premsa i protocol- amb respecte cap a la institució, l’Ajuntament d’Amposta, i cap a tots els veïns i veïnes de la ciutat, amb voluntat de servei públic.
Des de fa dècades hi ha una voluntat política que reclamava viure de cara al riu i posar en valor tot el patrimoni arquitectònic, cultural i natural vinculat a l’Ebre
Però torno a La Perla i a l’acte de dissabte i al fet que servirà per estrenar el projecte de turisme fluvial de la ciutat. Adam sempre diu que “les coses no passen perquè sí, passen perquè algú fa que passin”. I aquest projecte, el de la recuperació de la façana fluvial d’Amposta, amb l’embarcació elèctrica que la farà visitable i amb tot un conjunt d’actuacions que es van començar a materialitzar a partir del 2015 però que Esquerra ja els demanava molt abans als plens municipals d’Amposta, no ha passat perquè sí. Ha passat precisament per això mateix, perquè des de fa dècades hi ha una voluntat política que reclamava viure de cara al riu i posar en valor tot el patrimoni arquitectònic, cultural i natural vinculat a l’Ebre. Ha passat perquè quan aquesta voluntat política va arribar al govern al 2015, no va oblidar el seu projecte de ciutat i va començar a posar fil a l’agulla per transformar la ciutat. Ha passat perquè qui ha liderat ha sabut crear un equip de persones compromeses amb aquesta voluntat i posar al capdavant de les prioritats aquest projecte de llarg recorregut.
Les coses no passen perquè sí, passen perquè algú fa que passin. I que puguem gaudir d’Amposta i de la seua façana des del riu mateix ha passat perquè des del 2015, un equip ha cregut en la recuperació dels elements de la façana com l’arc gòtic, la capella de Santa Susanna, la celòquia del castell o les cases del castell i en l’articulació d’una oferta turística al seu voltant. I ha passat perquè un equip de tècnics de totes les matèries han treballat per a materialitzar-los.
Podria posar-me a dir els noms propis, però un projecte com aquest no és fruit d’una o poques persones. És resultat de la feina de tot un equip, tant de l’ideòleg, com del facilitador com de l’executor i de qui posa els diners. Us diria que fins i tot és mèrit –encara que sigui mínim- de les que arribem al final de l’actuació per comunicar-la a tothom.
En un projecte així, els personalismes sobren. El més important avui és que a les dotze, La Perla farà sonar la seua botzina des del mig del riu.