Fa uns anys, les matemàtiques eren la base del coneixement i estaven presents a les aules amb una força que ara sembla esvair-se. Els alumnes de batxillerat aprenien tècniques que els permetien entendre millor el món matemàtic i anar més preparats a estudiar una enginyeria o carrera científica.
Una de les eines eren les integrals, que a diferència de les derivades, no tenen un camí directe per calcular-se, sinó que cal conèixer tècniques d’integració i aplicar-les. Entre elles, estava la regla mnemotècnica: “un dia vi una vaca vestida de uniforme” (en català es canvia el “vi” per “veuré”). Esta frase per a recordar la fórmula de la integració per parts no era més que una eina per memoritzar l’ordre correcte. No obstant, en este món educatiu canviant en el que vivim, on ja no es prioritzen els coneixements, este recurs pedagògic sembla estar quedant en l’oblit.
Perquè ara, a moltes classes de segon de batxillerat ja no es planteja la integració per parts, només s’aborden les integrals més senzilles, ja que al model educatiu (i la selectivitat) no es dóna el pes que es donava abans a la comprensió profunda i l’aplicació de les eines matemàtiques.
Les matemàtiques són una eina potentíssima per resoldre problemes, per construir el pensament lògic i per desenvolupar habilitats que ens acompanyaran tota la vida
Potser un altre error és creure que el problema és la memorització. La fórmula de la integració per parts, ∫u dv = u·v – ∫v du, es pot deduir fàcilment a partir de la derivada del producte entre dues funcions: (u·v)’=u’·v+u·v’. Un procés simple que ens demostra que no es tracta tant de recordar fórmules, sinó d’entendre-les. Les matemàtiques són una eina potentíssima per resoldre problemes, per construir el pensament lògic i per desenvolupar habilitats que ens acompanyaran tota la vida. A més, fomenten el pensament crític, cada vegada més escàs en la societat d’avui en dia. No són només un conjunt de càlculs; són una porta a la comprensió del món que ens envolta. I no podem permetre que esta porta es tanqui.
Les matemàtiques han vist reduïdes les seues hores lectives i les integrals, que eren un dels temes principals del currículum de 2n de batxillerat, han quedat arraconades, i això fa que, o bé s’hagi de reduir la matèria a explicar o bé s’hagi de dedicar menys temps als continguts, dificultant així l’aprenentatge. Això es deu a diferents factors, un d’ells el baix nivell de l’alumnat, fruit de metodologies didàctiques ineficients que no han fet més que deixar mancances en el coneixement d’unes quantes generacions. Conseqüentment, en comptes d’ensenyar el temari corresponent al curs actual, s’ha d’invertir moltes hores en repassar (o ensenyar per primer cop) aspectes de cursos anteriors.
I és aquí on radica el veritable perill de reduir el coneixement. És cert que es prioritzen altres aspectes al nou currículum, però per fer-ho es redueix l’horari d’assignatures troncals i també es limita el desenvolupament de les capacitats dels joves. Quantes oportunitats deixem escapar en intentar diversificar un sistema educatiu que, a la llarga, generarà mancances en molts àmbits? Com pot ser que els alumnes d’ara surtin menys preparats que els de fa 30, 20, 10 o fins i tot 5 anys? I no parlo només de matemàtiques, sinó de la majoria de matèries. Si no ampliem el coneixement, si no desafiem els nostres estudiants amb reptes que els obrin la ment i els ensenyin a resoldre problemes complexos, quin futur els estem oferint?
La capacitat del cervell humà és finita, és cert. Però potser en comptes d’omplir-la de coneixements valuosos, estem permetent, per acció o omissió, que s’ompli de ‘correu brossa’. Per això cal potenciar l’ensenyament de les matemàtiques des de la base, destinant-hi el temps necessari des de l’inici de l’escolarització. Cal augmentar les hores lectives fins a un mínim d’una diària i consensuar amb els docents i experts el currículum i els continguts, però també és imprescindible continuar millorant en la formació i eines pel professorat, no només en els coneixements sinó també en la didàctica. I, per contribuir a millorar l’aprenentatge, és fonamental que els docents transmetem passió per allò que estem ensenyant, sobretot en la nostra assignatura, perquè si no, ens seguirem trobant frases com “Jo odio les matemàtiques” o “A mi les mates no se’m donen bé”. Però d’això ja en parlarem un altre dia…
