Aquest 27 de febrer, però del 1945, l’exèrcit dels Estats Units i el del Japó estaven esbudellant-se a Iwo Jima mentre a Europa els aliats ja s’havien convertit en una piconadora de les restes de l’exèrcit alemany. La Segona Guerra Mundial encara duraria fins al 8 de maig al Vell Continent (el 9 si tenim en compte la repetició de la rendició davant l’URSS) i fins al 2 de setembre a l’Extrem Orient, amb els nipons signant la seva desaparició com a imperi a bord del cuirassat Missouri.
Enguany es commemoraran precisament els 80 anys del final de la brutalitat armada més sagnant de la història de la humanitat. I enmig d’un conflicte planetari que ja té escrit el relat que va passar, encara es poden rescatar històries humanes que han passat desapercebudes. Aquesta és la intenció del Primer Congrés Internacional d’Ebrencs i Ebrenques a la Segona Guerra Mundial. Organitzat per l’associació Amics i Amigues de l’Ebre i la Universitat Rovira i Virgili (URV), la cita ja té data als dos municipis escollits per a fer la funció de seus: 19-21 de setembre a Tortosa i 26-29 de setembre a Amposta. Entre els objectius, posar en relleu la participació activa o passiva de persones ebrenques a la guerra, destacant-ne de manera preferent el paper de les dones. També afavorir la investigació històrica i recuperar la memòria democràtica a través dels records personals. Aquest és un dels capítols més interessants de la cita, perquè fins al 15 de juliol es podran presentar a l’organització el resum de comunicacions per part d’historiadors locals que recullin aquells relats amagats en cartes o documents que han estat emmagatzemats com a part d’una vida familiar anònima.
El congrés parteix amb propòsit d’esmenar-ho. Jaume Camps Girona és professor del Departament d’Història i Història de l’Art de la URV i membre del Centre d’Estudis sobre Conflictes Socials de la mateixa universitat. “L’impacte demogràfic dels deportats als camps nazis a l’Ebre i al Priorat, així com de les derivades de la Segona Guerra Mundial, és altíssim”, reconeix, tot assegurant que “no es fa història només a les grans capitals”. És per això que confereix una importància especial al rescat local dels oblits. “Estava participant en una conferència a Lleida sobre deportats i, de sobte, ens va venir una dona per explicar que el seu pare era de Gandesa i va ser mà esclava de Hitler fins al final de la guerra”. Una aportació espontània que demostra la necessitat de la gent de peu de poder aportar el seu gra de sorra al relat amb majúscules.
Sotmesos al perill de la reescriptura de la Història
I això, ara com ara, és més important que mai. Perquè amb la pràctica desaparició de tots els participants directes al conflicte, tot el que va passar fa dècades estarà sotmès a una reescriptura de la història procedent d’un feixisme que va guanyant terreny a les xarxes socials. “Cada dia -continua Jaume Camps- es fa més difícil combatre el bombardeig. Ara diuen que Hitler era d’esquerres. I fa poc es va conèixer l’enquesta als joves segons la qual el 16% no veuria malament una dictadura i el 40% no veuria malament sacrificar llibertats per més ordre. Estem davant d’un debat molt pervers. És la construcció d’un nou relat. La retòrica que escoltem avui en dia és molt semblant a la dels anys trenta del segle passat”, afirma.
Part del problema passa “perquè potser nosaltres tampoc hem sabut transmetre el que significa la lluita antifeixista, la Resistència i l’Holocaust. Ara no parem d’escoltar que amb Franco tot era millor. I això no és veritat. Era millor per als del règim, però part del problema rau en el fet que, dins del temari escolar d’història, la República i la Guerra Civil van juntes, i el període franquista va per separat. Això impedeix establir una relació de causa-efecte”.
El paper de les dones
El congrés comptarà, a part de comunicacions de caràcter local, amb presència d’estudiosos i ponències d’especialistes sobre diferents punts clau: L’exili i la deportació; la lluita a la resistència francesa; el treball forçat; ebrencs lluitant als exèrcits aliats; ebrencs a la División Azul; Memòria i Didàctica i el paper de les dones ebrenques. Aquest és un clau, i a part. Perquè com explica Jaume Camps, “entre els 50.000 espanyols que van fer de mà esclava per als nazis a la construcció del Mur de l’Atlàntic hi havia moltes dones, encara que el seu paper no es va conèixer fins més tard”. De fet, el rescat de la memòria femenina als camps de concentració i extermini deu molt a la trobada a París de Montserrat Roig i amb la Neus Català mentre recollia informació per a escriure el seu llibre ‘Els catalans als camps nazis’. “Encara ens falten moltes coses per explicar sobre el paper de les dones durant i després del conflicte. Per exemple, el drama familiar que suposava en aquells temps haver de sobreviure sense marit”, comenta Jaume Camps.
Daniel Arasa: “És un congrés que fa Història, no ideologia”
El periodista tortosí Daniel Arasa, als seus 80 anys, serà l’encarregat de dirigir una taula rodona sobre diferents aspectes de la Guerra Civil i la batalla de l’Ebre. Ell va ser un dels primers a posar a l’aparador la participació de catalans i espanyols en les files de l’exèrcit de l’URSS i britànic durant la Segona Guerra Mundial. I gràcies als seus llibres sobre aquesta temàtica es poden apuntar altres referències bèl·liques en el camp dels aliats a la ja molt estudiada novena companyia de la Segona Divisió Blindada francesa, com per exemple la presència espanyola en les brigades de la Legió Estrangera Francesa a Noruega i Bir Hakeim (en l’escenari del nord d’Àfrica fent front al millor Rommel) o integrant les companyies de pioners de l’exèrcit anglès.
“Jo vaig escriure els llibres -recorda- en una època en la qual encara hi havia vius molts dels protagonistes. I vaig poder fer molts contactes amb cadena, perquè un sempre em donava la referència d’un altre. Això em va proporcionar molts documents, que vaig complementar amb els dels arxius oficials, si bé llavors no estaven tots oberts a la investigació com poden estar-ho ara”. Va ser també fruit d’aquest boca-orella “que vaig conèixer Antonio Garcia a París. Ell ja estava amagant les còpies d’algunes de les fotografies que explicaven l’horror del camp de Mauthausen abans que Francesc Boix”, pres que es va emportar tot el mèrit declarant als judicis de Nuremberg.
Arasa se sent còmode en la seva participació en el congrés perquè “després d’analitzar les ponències que s’hi presenten veig que té la intenció de parlar de la Història, i no fer ideologia, que és molt del que es fa avui en dia. Els organitzadors són gent seriosa. I a més, entre els aspectes a destacar hi ha el fet que es faran diverses sessions a les quatre comarques (gràcies a un cicle de xerrades), així com que es podaran damunt la taule aspectes col·laterals de la batalla de l’Ebre fins ara poc coneguts”, conclou.
