El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, han destacat “l’entesa” i “el treball colze a colze” entre el Govern de la Generalitat i l’espanyol després de la reunió de la Comissió Bilateral que s’ha celebrat aquest migdia al Palau de la Generalitat. En una roda de premsa conjunta entre conseller i ministre, Dalmau ha afirmat que ha començat “una nova etapa” de relacions entre governs que està centrada en “donar solucions a problemes reals”. “Demostra que la política de col·laboració dona millors resultats que la política de confrontació”, ha remarcat el conseller.
Per la seva banda, el ministre ha lloat la capacitat del Govern i de l’executiu espanyol “d’arribar a acords més que a la confrontació; de diàleg més que d’enfrontament; i de la possibilitat d’explorar acords més que les discrepàncies permanents”. En aquesta línia, ha dit que avui és “un bon dia” per al govern espanyol però no ho és per qui “està permanentment en el catastrofisme”. Torres també ha subratllat que “enfortir l’estat autonòmic és defensar la Constitució”.
Entre els principals acords d’aquesta Bilateral hi ha el compromís d’arribar als 25.000 agents de Mossos d’Esquadra abans de l’any 2030, la creació de nous jutjats per arribar a la mitjana de ràtio espanyola -que se situaria en uns 60 nous jutjats-, i la creació del consorci d’inversions.
Però més enllà d’escenaris d’àmbit nacional, hi ha també repercussions per a les Terres de l’Ebre dins de la lletra petita. A l’espera de definir l’abast dels acords per part del govern català, entre els punts inclosos s’hi troba el de segellar el traspàs en favor de la Generalitat del canal de Xerta Sénia en els termes municipals de Godall, Roquetes, Santa Bàrbara i Tortosa (prop de 10 quilòmetres). Es tractaria de la concreció de l’acord al qual ja van arribar els dos executius en la comissió bilateral del febrer de 2022, que quedaria així desbloquejat definitivament. Tot just divendres passat, Unió de Pagesos i la Comunitat de Regants de l’Aldea-Camarles insten el Govern a reactivar les obres del canal, aturades des del 2011. Alhora, i dins del capítol genèric de “diverses obres hidràuliques”, també es contempla transferir els col·lectors i l’estació depuradora d’aigües residuals d’Horta de Sant Joan i l’estació depuradora i els col·lectors de Sant Jaume d’Enveja.
Els principals acords
Entre els principals avenços de la Comissió Bilateral hi ha l’acord per ampliar la plantilla dels Mossos fins als 25.000 efectius el 2030. La qüestió ja es va tractar a la Junta de Seguretat del 5 de desembre, i ara la Bilateral hi ha donat el vistiplau definitiu. El 2021 es va acordar arribar als 22.006 efectius, xifra que s’ha ampliat fins als 25.000.
Paral·lelament, la Bilateral ha acordat activar el grup de treball per determinar l’import pendent de finançament de la disposició addicional tercera de l’Estatut, que correspon al dèficit d’inversions en infraestructures de l’Estat a Catalunya durant el període 2009-2013. A més, s’ha encarregat a la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat posar en marxa un grup de treball per a la creació del Consorci d’Inversions, un ens paritari que servirà per accelerar les inversions de l’Estat a Catalunya.
Aquest consorci serà paritari entre Moncloa i Generalitat. Per la part catalana hi haurà representació de Presidència, d’Economia i de Territori, mentre que el govern espanyol hi enviarà representants de Presidència, de Política Territorial, de Transports i d’Economia. El grup de treball s’ha de posar en marxa abans que acabi l’any.
Un altre dels acords és aplicar un pla de xoc per garantir els drets de la ciutadania en l’administració de justícia i per fer-ne una millora “urgent i qualitativa”. Per a aconseguir-ho es preveu, entre el 2025 i el 2028, sumar les places judicials necessàries per aconseguir que la ràtio de jutges per habitant a Catalunya s’ajusti, com a mínim, a la mitjana estatal perquè ara mateix és inferior.
Funcionaris municipals amb habilitació nacional
El Govern també ha fet valdre l’acord perquè Catalunya recuperi les competències prèvies a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) del 2013 i perquè, a més, la Generalitat assumeixi totes les funcions i facultats, de manera que podrà impulsar les ofertes públiques de places de funcionaris d’habilitació nacional, així com la selecció, formació, nomenament i assignació, incloent-hi la convocatòria exclusivament pel territori català dels processos de provisió de les vacants.
D’aquesta manera, Catalunya assumirà el mateix model que té en l’actualitat el País Basc. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya assumirà les tasques necessàries per exercir aquestes noves competències. A Catalunya hi ha 1.569 llocs de funcionari habilitació nacional i només el 36% d’aquestes places està degudament coberta.
També es crearà un grup de treball per habilitar una finestreta única d’atenció ciutadana integrada perquè es pugui oferir un únic espai compartit amb el conjunt de serveis i tramitacions de l’Estat i de la Generalitat. Primer, es farà una prova pilot de funcionament.
Grup de treball per identificar solars i immobles d’interès
A banda, la Comissió Bilateral ha encarregat a un grup de treball identificar solars i immobles de l’Estat que puguin ser d’interès per a la Generalitat. Les conclusions s’hauran de presentar d’aquí a tres mesos.
Paral·lelament, la Comissió Mixta de Transferències ha desbloquejat 14 transferències que s’havia acordat traspassar a la Bilateral de fa tres anys. Es tracta de la gestió de les beques i ajuts a l’estudi, que es farà efectiva l’1 de gener del 2026 i per la qual la Generalitat rebrà 2,1 MEUR anuals; i l’actualització dels mòduls per la implantació d’unitats judicials a Catalunya amb efectes retroactius des del 2023, que implicarà una transferència de 9,5 MEUR pels òrgans judicials que van entrar en funcionament entre el 2023 i el 2024.