No hi ha cap dubte, la gastronomía és un dels principals atractius turístics del nostre país. I si l’acompanyem d’un entorn natural amb espais protegits, gaudirem encara més amb la gran varietat i qualitat dels productes.
Es diu que les comparacions són odioses, però crec que val la pena conèixer les diferències entre el delta de l’Ebre (declarat parc natural el 1983) i el delta del Guadalquivir (parc natural des del 1969), mínimes per no dir inexistents.
L’extensió és la diferència més gran entre totes dues, si bé la del delta de l’Ebre té una extensió de 320 Km. quadrats, la del Guadalquivir només té 140 Km. quadrats.
El producte estrella del delta de l’Ebre, sens dubte, l’arròs, en les diferents varietats com el bomba, el marisma i el carnaroli, entre d’altres.
Igualment als aiguamolls del Guadalquivir, l’arròs representa el cultiu per excel·lència, les varietats més elaborades del qual són puntal, jesendra i marisma.
També són zones riques en verdures, sobretot les carxofes, una de les verdures estrella, aquí sí que podem trobar diferències a l’hora de cultivar-les i consumir-les. Si bé al delta de l’Ebre hi ha una gran varietat de receptes a l’hora de cuinar-les (a la brasa, cuites, truita, al forn, saltejades, en crema…), al delta del Guadalquivir hi ha les carxofes que es cultiven durant tot l’any gràcies als hivernacles, i los alcauciles, que són més tendres i de temporada. Com més es consumeixen són cuites amb chicharos (pèsols) i favetes tendres, un plat espectacular. També saltejades amb pernil i poca cosa més, no és la verdura més valorada en aquesta zona.
Altres productes delicatessen i que comparteixen ambdós deltes són els llagostins, les ortiguilles, els llobarros, les anguiles, les galeres, les tellerines, el cranc blau, els cargols de mar o cañaillas, els calamars, els calamarsets.
Pel que fa a guisats, els arrossos (en paella, caldós, melós, rissotto, arròs negre), i com no, la fideuà.
També les aus com l’ànec i les perdius, són tradicionals a les dues regions, se solen preparar guisats, rostits o per donar-li un gran sabor a l’arròs, ja que és una carn molt fina i d’agradable sabor.
L’anomenat or líquid (oli), si bé no es conreen als mateixos deltes, són imprescindibles a l’hora d’elaborar els plats amb els productes que hem esmentat anteriorment.
Com veiem, la base és comú pel que fa als ingredients, frescos i d’una qualitat única evident als seus ecosistemes.
També són imprescindibles los caldos (com s’anomenen al delta del Guadalquivir), referint-nos a un bon vi amb què acompanyar un bon menú.
Al delta de l’Ebre, a banda de poder tastar vins de DO de tot el país, a la província que ens ocupa podem trobar: DO Tarragona, DO Penedès, DO Conca de Barberà, DO Priorat, DO Montsant i DO Terra Alta.
També a la província del delta de Guadalquivir, a banda de les DO del país, trobem la DO Jerez-Xerès-Sherry i DO Manzanilla-Sanlúcar, aquestes denominacions comprenen uns vins anomenats generosos, que alhora es divideixen en fino (Jerez) i manzanilla (Sanlúcar), amontillado, oloroso, Palo Cortado, que podem degustar amb entrants, principals i segons plats i el Pedro Ximenez i el moscatell, que acompanyen amb la rebosteria.
En aquests paratges, no només es gaudeix de la gastronomia dels seus restaurants, l’entorn natural, amb les platges, la fauna i flora, els museus. No ens podem perdre La Punta del Fangar, on hi ha el far, també conegut com La Faroleta, l’Illa de Buda, l’Encanyissada i, com no, la desembocadura del riu Ebre.
També al delta del Guadalquivir, no podem perdre’ns las marismas, el Parc Natural de Doñana, i la desembocadura del riu Guadalquivir, que crea una certa polémica. Si bé es diu que el Guadalquivir desemboca a Sanlúcar de Barrameda, n’hi ha d’altres que creuen que ho fa entre Huelva i Sanlúcar, concretament a Chipiona.
La diversitat climàtica Ebre versus Guadalquivir, podem dir que a la conca de l’Ebre és un clima mediterrani, el vent del nord-oest és sec i fred, en canvi el de l’est és temperat i humit, amb un estiu calorós amb algunes tempestes. Els hiverns solen tenir unes temperatures moderades amb algunes gelades.
En canvi, a la conca del Guadalquivir trobem una influència atlàntica, l’aigua de les platges són més fredes. El vent del nord-oest és càlid i humit, els estius són molt secs i calorosos i els hiverns més aviat temperats, les pluges arriben a la primavera i a la tardor.
Com heu pogut veure durant el recorregut de l’article, són més les similituds que les diferències entre tots dos ecosistemes.