La comarca del Montsià va tenir als anys molt protagonisme a la dècada dels anys noranta del segle passat, durant el procés constituent dels consells comarcals. Fa molts mandats, però, que està fora de focus: els problemes econòmics interns -mai explicats pels governs o les oposicions- han situat el Consell Comarcal del Montsià allunyat de l’actualitat habitual. Aquesta entrevista al nou president és una invitació a revertir la situació.
Sergi Guimerà (un dels tres presidents de Consell que té el PSC té a la demarcació de Tarragona, juntament la Terra Alta i el Tarragonès), no és dels polítics que vagi habitualment amb americana o corbata. És pragmàtic, com ho requereix ser pagès i avicultor de professió, i de mirada clara. El partit el considera un valor en alça, però ell prefereix recordar que a la comarca el referent és Joan Càstor Gonell, ara delegat del Govern i exalcalde de Sant Jaume d’Enveja. Durant l’entrevista ens acompanya el vicepresident primer del Consell, membre de Junts per Catalunya, partit que va decantar la presidència a favor del PSC durant les negociacions pel govern del Montsià.
Pregunta: Fa tant temps que no entrevisto un president del Consell Comarcal del Montsià que potser caldria començar fent un índex de temes.
Resposta: Podem començar parlant de la depuradora de Santa Bàrbara, que hem iniciat. O de què volem aprofitar el PUOSC per a executar una profunda remodelació de l’edifici del Consell i fer-lo eficient energèticament…
P: He vist que enguany compleix els 50 anys. És una edat emblemàtica per marcar-se nous objectius.
R: Cert. A 50 anys li pegues la volta a les coses, però el més important és cuidar-se per tenir salut.
P: Per què vas entrar en política? Quan i per què?
R: Fa molts anys que hi he estat, sobretot en segona fila. Però vaig entrar d’una manera més seriosa quan vaig entrar a l’Ajuntament de Mas de Barberans, farà ara catorze anys. Arran d’unes converses amb Josep Lleixà, llavors l’alcalde.
P: Per què al Mas de Barberans durant tants anys sempre guanyaven els socialistes?
R: És un poble que sempre ha sigut socialista. De fet, les següents eleccions, després de les municipals, s’ha tornat a veure que Mas de Barberans és un poble socialista.
“Hem fet sis processos de selecció, i la relació tècnics-polític està canviant, perque ara som més mans”
P: Entrem en matèria. Porta any i mig com a president, i en sis mesos més ja arribem a l’equador del mandat. Què heu fet i què queda per fer?
R: Bàsicament, organitzar i posar les coses en funcionament. I per a fer-ho necessitàvem mans per treballar, per donar més bon servei al ciutadà, que és el per al que estem aquí. Hem fet sis processos de selecció de personal, la majoria lligats a serveis socials, atenció a la dona, atenció a la infància, joventut…
La societat és canviant i ens hem d’adequar als canvis. I, també, l’organització interna mateixa del Consell. Hem tret places per a dos tècnics d’administració general, perquè l’organització i el funcionament intern del Consell sigui més àgil de cara al ciutadà.
P: Tot just fa poc l’Estat i la Generalitat s’han reunit per resoldre el tema dels interventors i secretaris a tot Espanya, i també a Catalunya. Creu que serà aquest mandat el de la solució?
R: Els secretaris i interventors són una figura necessària, no poden estar sense ells. De moment, amb la incorporació dels TAC, serà més lleuger; i tant de bo algun dia poguéssim arribar a tindre un secretari cada dia de la setmana treballant exclusivament per al Consell. Seria fantàstic.
P: Vostè va ser portaveu de l’oposició en l’anterior mandat, i ara explica que el primer que han tingut què fer és endreçar el consell. Quan de malament estava per culpa de la mala gestió anterior?
R: Bé. A mi no m’agrada molt parlar de com actuen els altres. Sí que és veritat que quan vam arribar vam trobar mancances, sobretot d’organització, funcionament i de relació entre tècnics i polítics, Ha sigut un any d’apagar focs, d’actuar segons la urgència, com les pèrdues al COPATE, per exemple. Però crec que ja hem aconseguit revertir la situació i ara tot està molt millor de com ho vam trobar. I la relació tècnics-polítics està canviant, ens estan veient d’una altra manera, i crec que és la línia que hem de continuar.
“Haurem d’iniciar converses per a que els Fons de Transició Nuclear arriben al Montsià”
P: Quina dedicació té a la presidència del Consell?
R: Com a mínim procuro estar tres dies fixos aquí al Consell, en persona, despatxant assumptes que puguin vindre. Però això pot variar, i de vegades també he estat tota la setmana i moltes tardes. Tampoc soc dels que compten els dies i les hores. Per altra part, ho compagino en la meua tasca de regidor de l’Ajuntament de Mas de Barberans.
P: Quina valoració fa del pacte i de l’entesa entre el PSC i Junts per Catalunya per governar el Consell?
R: Li posaria gairebé un 10, tot i que un deu és una cosa perfecta. Però la valoració és molt bona. La relació que tenim amb el vicepresident, que és de Junts, i amb els consellers de Junts, és la d’un equip. En cap moment ha sortit, fins al dia d’avui, cap discussió que no sigui íntegrament del mateix Consell Comarcal. Anem tots a treballar en la mateixa direcció i anem tots a treballar per la comarca.
P: El que sí que és cert és que la repercussió mediàtica de les coses que passen al Consell, des de ja fa uns quants anys, tenen un perfil molt baix, mediàticament. Això passa perquè les oposicions tenen un perfil baix i no creen polèmiques, per un tema pressupostari, o per tarannà?
R: El que jo he notat com a regidor a l’Ajuntament de Mas de Barberans és que el Consell ha anat perdent alguns serveis que donava, o bé van baixar en qualitat. Potser perquè no arribaven prou recursos. Però l’important és que ara volem reinvertir això. Fa no molts anys el Consell del Montsià era referència a les Terres de l’Ebre, en projectes de serveis socials, promoció econòmica, orientació a la joventut… i tot això és el que ara volem aconseguir.
P: Quins departaments o àrees destaca per la seua acció de govern?
R: Vam intentar repartir les competències i àrees de forma equilibrada entre tots els consellers del Govern. Per posar un exemple, destacaria l’àrea de serveis socials, que porta un conseller de Junts, o l’àrea de promoció econòmica -on tornem a posar en marxa el programa 30 Plus per a majors de trenta anys, que porta un conseller del PSC.
“Natros no fèiem l’oposició que fa ERC. No crec que el consell sigue un espai de confrontació política”
P: Com valora el tipus d’oposició que els fa ERC?
R: La consideraria una oposició molt normal. Natros no fèiem tanta oposició perquè jo sempre he pensat que una vegada s’acaben les eleccions, el Consell no ha de ser un espai polític. Sí que hem de tindre els nostres debats, òbviament, però no ha de ser un espai polític de confrontació.
P: Quan ERC governava els quatre consells comarcals hi havia una coordinació entre tots quatre. Això ha caigut en desgràcia?
R: Home! En desgràcia tampoc, però sí que és veritat que ha canviat. Tot i això, penso que s’haurien de millorar encara aquests espais de trobada, i que hem d’anar continuant les converses, per fer front conjuntament als problemes comuns que tenim als carrers de l’Ebre.
P: Obra de govern? Expliquem.
R: El primer què remarcaria és l’augment de pressupost, justament per augmentar aquesta partida de personal. Tindre mans per donar més bon servei. Sobretot a serveis socials, on han entrat a treballar ja ara, fruit d’aquests nous projectes. Tècnics en equitat, en protecció de la infància, en protecció de joventut, o psicòlegs que han complert moltes places vacants. I de cara a ensenyament, les millores en les rutes de transport escolar i de transport adaptat. O les beques de menjador i beques en llibres.
Jo considero el Consell com una empresa pública de serveis, i hem de lluitar per donar cada vegada més bon servei al ciutadà. De cara a joventut, el vicepresident és el mateix temps el conseller de Joventut.
També fem cursos de català per nouvinguts. I en l’àrea de consum s’han resolt més de 1.600 expedients, el doble que els anys passats. I estem en converses amb el departament de Consum per poder encara millorar aquest servei posant més tècnics o posant ajuda d’un administratiu a la tècnica que tenim.
Habitatge també és una àrea que ens preocupa molt. S’està parlant sempre de la falta d’habitatge, sobretot a poblacions més de l’interior. Volem crear una espècie de bossa, continuar les convocatòries de lloguer de l’habitatge i estem també en converses per crear com una bossa d’habitatge per saber l’habitatge que tenim, la qualitat de l’habitatge i fer el seguiment en l’àmbit de cada poble de quins habitatges i en quin estat estan.
“Nota el suport que m’està donant el PSC, però en l’àmbit personal no em considero un referent”
P: Seria correcte afirmar, en una anàlisi política, que Sergi Guimerà, és el principal valor polític del PSC a la comarca i que el partit l’està potenciant?
R: Home, no ho sé. Potser sigue així, però tampoc m’hi considero. Cal recordar que el delegat del govern és de Sant Jaume, i no fa falta recordar ningú qui és Joan Castor. Jo el que sí que noto és el suport en l’àmbit de PSC, perquè, clar, com hem dit abans, Mas de Barberans ha sigut un poble històricament de PSC, i això ens permet tenir una mica la força. En canvi, en l’àmbit personal se’m fa difícil dir que jo hagi de ser aquest referent.
P: Com encaixa que el Montsià sigue, amb l’excepció de Sant Jaume, l’única comarca que no entra als Fons de Transició Nuclear?
R: És una llàstima. Perquè això serà una cosa per marcar un abans i un després. Penso que haurem d’iniciar converses perquè el cercle s’eixample. Evidentment, no hem de tindre el mateix volum, per sentit comú, però també estem al costat de les nuclears, no? Per altra part, també hem de recordar que parts d’aquests fons nuclears aniran també arribant a pobles que no estan dins del cercle dels 40 km. Hi ha molts diners en aquests fons nuclears, i aniran arribant a pobles que no estan dins d’aquest cercle, com al Montsià. I, per altra part, també està el tema del fons agrari, on tenim recorregut.
