Deu ajuntaments (Deltebre, la Ràpita, l’Ampolla, l’Ametlla de Mar, Sant Jaume d’Enveja, Masdenverge, Ulldecona, Freginals, Santa Bàrbara i l’Aldea com a convocant), una EMD (la dels Muntells) i el Consell Comarcal del Baix Ebre (el seu president és l’aldeà Toni Gilabert) han respost aquesta tarda a la invitació per assistir a la reunió organitzada per l’alcalde de l’Aldea, Xavier Royo, destinada a reobrir el debat sobre on ubicar el futur nou hospital de les Terres de l’Ebre. També s’havia convidat Amposta, Alcanar, el Perelló i Camarles, però tots ells han declinat enviar representants.
La cita partia d’una premissa inicial: la necessitat de buscar una ubicació alternativa a la inicialment prevista al barri tortosí de Ferreries. Situats en uns terrenys dins de zona inundable, el consistori de la capital del Baix Ebre intenta convèncer a les administracions catalana i estatal per aconseguir-ne un règim d’excepcionalitat que permeti construir-hi aquest equipament. Ara bé, la resolució sembla poc probable si tenim en compte les experiències derivades de la dana que va arrasar el País Valencià. És precisament per això (i aquí probablement està la clau de la reobertura d’un debat que ja semblava tancat) que l’ajuntament tortosí va anunciar públicament la seva decisió d’activar un pla B amb la pretensió de buscar terrenys alternatius dins del mateix terme municipal. Un pas fet en previsió d’una més que probable negativa a acceptar els actuals. És clar que aquesta opció, per més sensata que sembli des de l’òptica tortosina, ha estat vista com una escletxa des de l’Aldea per poder capitalitzar el debat. Fins al punt que el batlle de Tortosa, Jordi Jordan, ni tan sols ha estat invitat a la reunió. Preguntat aquest matí sobre aquesta decisió, Jordan s’ha abstingut d’opinar sobre la iniciativa sorgida des de l’Aldea i ha instat els mitjans d’informació a esperar fins a les declaracions que té previst dur a terme aquest dimarts.
Els consistoris invitats només es corresponien a la zona de litoral (Baix Ebre i Montsià), si bé Royo ha estat prou hàbil per implicar in absentia als municipis de l’interior reclamant dins de l’ordre del dia reforçar l’Hospital de Móra d’Ebre de cara a millorar l’atenció als habitants de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, així com demanar també -a petició de la resta d’ajuntaments assistents a la seva invitació- el reforç de l’atenció primària, sobretot a les localitats amb més població i més flux de turisme. El seu discurs, d’aquesta manera, alimenta un debat territorial transversal, crea un “front comú” allunyat d’inici d’una guerra de campanar (en cap moment ha reclamat el nou hospital per a l’Aldea de manera explícita) i assegura que la capitalitat de Tortosa quedi al marge de l’equació. I més si tenim en compte que els assistents a la cimera han acordat demanar una reunió amb el delegat del govern, Joan Castor Gonell, per a plantejar-li la necessitat de buscar alternatives. “Entenem que és el nostre representant del govern, i cal que li puguem transmetre el que ens diu la nostra ciutadania”, explicava Royo aquesta tarda en roda de premsa, obrint de pas la participació en aquesta cita amb Gonell als ajuntaments que, tot i ser convidats, no han volgut fer avui el pas d’assistir a la reunió.
“No estem en contra que l’hospital vagi enlloc ni estem aquí perquè l’hospital vagi a Tortosa, a Campredó o a una altra població. Però sí que volem que el tràmit sigui el més àgil i ràpid possible” i que es pensi “en allò que ens fa arribar la nostra ciutadania, la que viu a la part del litoral, com és garantir la millor connectivitat d’aquests terrenys. La previsió actual a Ferreries no és la més idònia perquè representa les mateixes dificultats que per arribar a l’Hospital Verge de la Cinta. Arribar a Tortosa és molt ràpid, però voltejar-la per arribar fins a Ferreries representa un temps que pot ser crucial”, ha argumentat Royo, abans d’afegir que “cal treballar conjuntament amb més alcaldes de diferents parts del territori perquè tothom se senti a gust en la nova ubicació” del futur centre hospitalari.
Royo ha recordat que aquest nou front generat a partir de la seva iniciativa “sumaria prop de 100.000 persones” si se sumen els quatre municipis a hores d’ara en espera d’esdeveniments, i que els ajuntaments que han decidit seguir ls crida “són de diferents colors polítics. No ha sigut fàcil fer aquesta reunió i sé que ha aixecat reticències. Però m’hi vaig decidir després d’escoltar com diferents alcaldes em reconeixien que no trobaven bé la nova ubicació i que tornàvem a caure en el mateix error d’ubicació que el del Verge de la Cinta”, etzibava, donant a entendre que era el portaveu d’un neguit més extens del que es podria preveure.
