La paraula innovació apareix sovint en conversacions de molts àmbits diferents, des d’educació, fins a salut, ciència, o empresa. Però si ho hem de definir de forma tangible, pràctica, què és la innovació?
Solem pensar més en los resultats de la innovació, com per exemple un producte comercial, que en lo propi procés d’innovar. Tot allò que ha passat abans de la materialització final d’un concepte, com ara la idea inicial, l’evolució de la pròpia idea, o los actors que participen en estos passos queden difuminats en un núvol de complet desconeixement, quasi místic, que podria invitar a pensar que les idees que al cap del temps se reconeixen com innovadores ho són només per sort.
Crec que la innovació, allò que fa diferents les idees que no van enlloc i les que tiren endavant, és aquell moment en se fa un primer pas per probar si una idea és bona. Per exemple, en l’aparició del chupachups, seria aquell moment en que algú va enganxar un tros de caramel a un pal. Després d’haver-ho probat i veure que té un mínim d’acceptació pels primers que ho proben, lo disseny del producte i posterior comercialització ve donada per altres àmbits bastant més determinístics com ara los costos de producció, màrqueting, …. Fer este primer pas no és cap garantia d’èxit, però és necessari fer-lo!
Però com se dona este pas d’entre la concepció d’una idea i les primeres probes? Segur que haureu participat en discussions, potser per bars, on s’han discutit idees que semblaven genials. I que, segurament s’han dissolt ràpid al final de la discussió al mateix temps que lo gel de la beguda que estàvem prenent. És innovació “només” parlar d’una idea, per molt bona que sigue? Anar més enllà de les paraules, probar una idea, requerix molta dedicació i saber qui te pot ajudar a portar-la endavant.
Un professor d’innovació que vaig tindre deia que la innovació és la xarxa de contactes. És a dir, la innovació és la capacitat d’articular un projecte petit de forma ràpida i obtindre’n resultats (bons o dolents). Com més amplia és la xarxa de contactes que té una persona o institució, més capacitat tindrà d’innovar. També he escoltat que la innovació se mesura en la quantitat d’experiments que pots fer en un sol dia. Les dos definicions d’innovació porten, en la meua opinió, a la mateixa idea original, que és la viabilitat de provar una idea d’alguna forma pràctica, encara que sigue una prova molt simple.
Acostumem a pensar que innovar és un procés que requerix d’eines o talents molt especials i , a vegades, de recursos quasi tant complicats d’obtindre com una vareta màgica. Crec que la realitat sovint mos mostra lo contrari, que innovar és lo resultat de ficar molta dedicació, tindre sentit comú, i trobar un bon equip, i que comença en aquell primer pas que separa lo dir del fer.