En aquest any que comença podríem focalitzar els nostres pensaments en termes negatius. D’oportunitats no ens en falten, precisament. Ens venen ràpid a la ment esdeveniments, situacions, accions de tota naturalesa que ens farien ser pessimistes (canvi climàtic, política global, conflictes, desigualtats, desinformació…) Alternativament, però, podem provar de ser positius, optimistes, tenir esperança en un món millor. Voldria començar l’any d’aquesta manera. Sent positiu, o com jo ho veig, realista. No sóc ebrenc. Ni he nascut ni visc a l’Ebre. No obstant, no sé si podria apreciar més el territori. Allà per l’any 2011 em vaig fer càrrec de la Càtedra d’Economia Local i Regional, estructura de transferència de coneixement creada per a URV, centrada en l’anàlisi de dades territorials i la política pública. Fruit d’aquesta responsabilitat em van fer un pelegrinatge, fruit de l’organització d’un ampli ventall d’ activitats (presentacions informes, jornades) que em va permetre conèixer el territori de nord a sud, d’est a oest, dels municipis petits als més grans. Al llarg de tots aquests anys (vaig deixar de dirigir aquesta Càtedra al 2022) he anat expressant el meu convenciment en les fortaleses socio-econòmiques del territori. Vaig viure els anys de la post-crisi econòmica del 2009, així com els estralls de la destrucció d’empreses emblemàtiques, i una mena de depressió que corria per a les venes dels agents. Sentiment de llunyania dels centres econòmics de Catalunya, els costos de la perificitat, una percepció d’oblit per part dels governs, etc. Però, ja llavors, identificava de manera recurrent, un dia si i l’altre també, l’existència d’una àmplia llista de fortaleses del territori, el seu potencial per ser quelcom molt millor i el convenciment que les Terres de l’Ebre experimentaria un procés de convergència amb els territoris més dinàmics de Catalunya.
Tot aquest procés mental el vam estructurar (un equip de la universitat) en el marc del Pla Estratègic de les Terres de l’Ebre (o PEEOTE), que tenia la pretensió d’orientar aquest salt cap endavant. Aquest instrument articulador s’emmarcava en la creença en les pròpies possibilitats, en la identificació de tot un ventall de recursos disponibles que podien ser mobilitzats per aquest fi. Ara, amb tot el temps passat, vull reiterar i confirmar, ben alt, les enormes fortaleses territorials que, ja amb dades, estan donant els fruits. Un territori marcat per una riquesa en els seus actius naturals enorme, amb productes turístics d’avantguarda, esquitxat per una emprenedoria d’alt valor afegit i amb una determinació: no perdre mai més oportunitats.
Entre els fets més destacables en aquest canvi de rumb situaria l’arriba d’empreses multinacionals líders, que no només constata la realitat material d’aquestes fortaleses, sinó que impulsarà l’arribada de noves inversions. La localització en el corredor del Mediterrani i l’evidència dels processos de descentralització territorial de les inversions, afavorit per als costos de congestió dels nodus productius i les avantatges comparatives de zones com l’Ebre, determinaran el definitiu impuls del territori. Cal creure-s’ho. Ja ha arribat el moment de fer-ho. Bon any 2025!
Juan Antonio Duro
Catedràtic Economia
Universitat Rovira i Virgili