Alcanar es una de les localitats de les Terres de l’Ebre que es troba a les trinxeres del canvi climàtic. Tres temporals gairebé consecutius (2018, 2021 i 2023) ho certifiquen. Durant ahir dimecres i aquesta matinada va acumular 43,2 litres per metre quadrat en només mitja hora, i Protecció Civil va haver d’enviar una Alerta als mòbils demanant als ciutadans que abandonessin, en la mesura del possible, les plantes baixes dels habitatges. Aquest matí, el seu alcalde, Joan Roig, ha estat entrevistat al programa Els matins de TV3, i ha deixat clares les necessitats que pobles com el seu reclamen a les administracions supramunicipals: “El canvi climàtic va més ràpid que les administracions”.
“A Alcanar portem patint des del 2018. Vivim mirant les previsions meteorològiques perquè som ostatges de l’atzar”, explicava el batlle, reconeixent que la situació “genera moltra frustració i angoixa, perquè al final la vida de la teva gent depèn de la bona o mala sort. No podem permetre que l’atzar marqui vida nostres pobles”. En aquest punt, Roig afirmava que “sortir del paradigma de fragilitat passa per les accions preventives. Una, la més important, el confinament preventiu, la comunicació dels ajuntaments i les administracions supramunicipals directa i sistemàtica amb la ciutadana. Aquí a Alcanar hem sigut absolutament disciplinats. Per això hem protegit les nostres vides més enllà dels danys materials importants”.
Roig llançava també un parell de missatges de fons de cara a reflexionar sobre com fer front al futur. “Les administracions hem d’aprendre a abandonar discursos sensacionalistes que ens titllen d’exagerats. Jo he hagut de sentir que érem uns exagerats perquè els nens no anaven a l’escola en dos dies tot i que no havia caigut ni una gota”. Uns missatges provinents en la seva major part no tant de ciutadans sinó de “discursos polítics per contrarestar governs. I hem d’abandonar aquest debat i la baralla política i situar-nos a l’esfera tècnica. El discurs polític està esgotat. Quan sento els polítics parlant del que ha passat a València m’esgarrifo”. “Sempre paga la pena pecar d’exagerats, perquè quant val la vida d’una persona?”, etzibava.
L’alcalde també considerava que, de cara a mantenir preparats municipis com el seu, “han de ser els tècnics els que ens diguin què hem de fer”. I seguint el fil, reclamava “a les administracions supramunicipals” que “dotin els ajuntaments d’equips tècnics, titulats, experts, per desplegar actuacions preventives. No tenim capacitat per a redactar els projectes i no podem optar a les subvencions concedides per les administracions. I això acaba sent el peix que es mossega la cua. Es fan anuncis que estan molt bé parlant de subvencions per part d’administracions superiors, però els municipis més vulnerables som sovint els més petits. I nosaltres no tenim capacitat per redactar aquestes projectes molt singulars els àmbits d’hidrologia accions preventives i urbanisme”.
Expropiacions: “No les descartem”
Paral·lelament, Roig reconeixia que “estem explorant totes les mesures preventives abans d’arribar a l’última, que és l’expropiació. No la descartem. Si hi ha cases que estan enmig d’un barranc i posa en perill les vides de les persones, no descartem res. Estem parlant de tornar a la natura allò que és d’ella, l’espai que li van prendre durant tants anys d’urbanisme frenètic i descontrolat especialment als anys 80, 90 i principis del 2000. En som conscients que s’han fet coses malament des dels ajuntaments. Ara mirem quines accions ens podem aconsellar els experts. Estic segur que els veïns del nostre municipi saben que en algun moment donat les seves cases poden ser expropiades. I ho entenen”, declarava l’alcalde.
