Que no ha sigut res!
Ara ja fa un mes que tothom vam començar ―ara un dia ara un altre―, a la faena, a la rutina, als maldecaps, a la seguretat que ens dona saber que tenim uns horaris i que tot està pautat.
On paren les festes de cada població, i les de Tortosa, a les primeries d’este mes que ara ja s’acaba? Ja hem de fer memòria per recordar-les!
Estem a punt de començar un nou mes, l’octubre, el que feia vuit ―després del set (setembre)―, que avui s’acaba. Ja deveu saber que el papa Gregori XIII va establir aquest calendari l’any 1582 i que en embotir dos mesos dedicats als grans de l’època romana ―Juli Cèsar i Cèsar August―, va trencar la coherència de mesos en 30 i 31, alterns, i els noms ordinals els van mantenir, de manera que van perdre el sentit. Això sí, com que els faltaven dies, els van prendre del febrer i es van quedar tan tranquils.
Acabem d’estrenar la tardor, l’estació on cauen les fulles dels arbres i també els cabells. L’anglès dels EUA en diu “fall”, ‘caiguda’, ben explícit. Fa goig viatjar i veure els paisatges canviats, de colors tardorencs, ara que l’arròs ja és a les càmeres, que ha seguit el seu cicle de maduració, amb tots els colors i l’olor tan característica. I que la verema també s’ha fet.
Ara són bons los palos santos, o caquis. I ja fa temps que han començat a sortir bolets a la muntanya. Els dies han començat a escurçar-se i en qüestió d’una mica més de tres setmanes canviarem l’hora, la nit del 26 al 27, que sempre costa avesar-s’hi. Tot va canviant fins a Nadal, en què el dia sirà curtet, curtet, i a cap hora sirà fosc. No ens avancem als esdeveniments, però!
Avui tot just tanquem el mes de setembre i això vol dir que demà encetarem el darrer trimestre de l’any. Que ens cobraran l’IBI, que haurem de fer la declaració trimestral, que… La rutina, la maleïda rutina!
Personalment, acabaré de començar el curs al CPNL, un centenar d’alumnes que et miren amb ullets d’expectació, que paren compte a tot lo que els expliques, que arriben amb una voluntat única: aprendre la nostra llengua. I això, amics meus, no té preu!