Portem setmanetes avançant cap atràs, mirant cap a dins –ni que sigue de reüll- i entropessant-nos contínuament. Quina feinada tenim! No ens l’acabem! I de vore que les excuses ocupen el mateix espai que les ganes. Però és qüestió de prioritats, que marquen un abans i un després.
La segona Lluna Plena a Capricorn ha arribat carregada de límits, responsabilitats, realitat i pura veritat. Capricorn, conegut pel seu enfocament pràctic i determinat, demana seguretat i sinceritat –per atrevir-nos a mostrar qui som-, i compromís en qualsevol tipus de vincle. Si no estàs disposat a tot, tanca la porta al sortir.
La sensació és que hi ha una tendència generalitzada “a su aire” però també està la versió més polida post trànsit Plutó, que ha llimat la cuirassa del cranc i ens ha deixat més blanets i sensibles. I més, estos dies de tantes celebracions, entre l’Eurocopa i les Festes Majors a la majoria dels nostres pobles, on conviu l’alegria, la xalera, la tradició i, sobretot, la germanor (i a ratets, la tensió, però això deu ser cosa de la calor), i aflora la identitat de pertinença: el “d’on vinc” que marca “el què sóc”.
Com deia el poeta valencià, Vicent Andrés Estellés:
“Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble. […]”
I aquí estic, al poble, en plenes Festes de Sant Jaume, intentant posar paraules, entre acte i acte, a tot lo rebombori. S’ha fet hora de bous i la gent ja deu està berenant. Des de casa, puc sentir la xaranga. Quin privilegi. No tothom pot dir el mateix. Hi ha santjaumeres i santjaumeros que, per motius de salut, laborals o professionals (com mon cosinet Hugo que està fent la pre-temporada a Mallorca) viuen les festes des de la distància… Beneïdes xarxes socials!
Del 22 de juliol al 22 d’agost lo Sol juga a casa i, clar, Messi no xupa banquillo. Brilla més fort i ens daura amb l’energia magnètica, vibrant i apassionada de Lleó. Les ganes de visibilitat ens passen davant. Són dies d’estar a gust, valorar-nos i d’estar encantats de conèixer-nos, com lo llibre de Borja Vilaseca. Això sí, al tanto perquè, quan un brilla amb llum pròpia, és normal que s’apropen fins i tot los bitxos. Atràs, que igual ho voràs!
El signe fogós del lleó reforça, d’una manera natural, l’impuls a dir “aquí estic jo” i mostrar al món el nostre talent innat, aquell que ens fa ser natros mateixos, únics i especials. Sense filtres. Sense temor al judici, ni al famós què diran. A més de ser impossible, agradar a tothom, també és absolutament innecessari.
La Leo season també busca destacar i connectar amb lo genuí i real. Una de les preguntes que ens podem fer és: On volem elevar lo nostre valor i brillantor? Amb la claredat que, per molt que tinguem brillantor al voltant, la llum no eclipsa, més bé al contrari, potencia, suma més llum, il·lumina encara més. L’exclusió no és la solució.
Karol G ho té claríssim. Només cal vore el gest humà, trending topic estos dies, que ha tingut amb la nostra estimadíssima Amaia Montero. Un gest en clau de recordatori de lo que ha valgut i val, i de lo que la gent l’estima, alhora que encoratjador i amb un impacte en la seva autoestima brutal. Pell de gallina. A més, crec que el podem extrapolar i és un missatge a totes aquelles persones que en algun moment de la seua vida s’han partit o s’han perdut. La vida segueix i, davant la incertesa de l’existència, ens tenim les persones. Estendre la mà, des del cor, a algú que no et pot donar res és un acte revolucionari.
Potser avui les coses no són com voldríem o esperàvem, o són intermitents, o eternes, o dures, o injustes… però és a través de les estampades quan es revela l’essència més brillant d’un mateix.
Així que, com bé va dir Carolina al concert, somriem sense parar perquè només tenim una vida i, si fem les coses bé, passe lo que passe, demà serà bonic.
Després de tant, la vida sap que ens deu un últim ball.
Tere Llambrich
Jurista astrolover
