Tot just fa dos mesos de les eleccions al Parlament de Catalunya, i encara no veiem a l’horitzó un Govern estable. Els més optimistes diran que si s’ha constituït la mesa del Parlament també hi pot haver un acord pels propers quatre anys; els més pessimistes, que ara mateix no és possible una entesa per una majoria estable de seixanta-vuit diputats, el mínim imprescindible per escollir el 133è President de la Generalitat de Catalunya. Estem en un compte enrere i ja veurem qui té raó.
En aquests moments, tot queda en mans dels partits i de com interpretin una situació política molt fragmentada que complica l’assoliment d’acords estratègics. Tot això amb l’arribada de l’estiu i l’amenaça d’una repetició electoral que, si és produís, es faria el diumenge 13 d’octubre. Serien els tercers comicis en un any per al conjunt de catalanes i catalans, i una mala notícia per un país que quedaria paralitzat ben bé fins a finals d’any.
Catalunya no pot ser un país paralitzat. Som un país d’acció, competitiu, innovador, capdavanter en polítiques socials, econòmicament fort, amb una gran tradició de cooperació publico privada
Dic “paralitzat” perquè la Generalitat de Catalunya encara té els comptes prorrogats. I estaran així tot aquest any 2024, però hi ha una gran diferència entre marxar de vacances amb un executiu format (que ja podria anar treballant en un nou pressupost pel 2025) i anar a unes noves eleccions. Els optimistes diran que tenim temps fins al 26 d’agost, que és la data límit per arribar a un acord, i els pessimistes que respecte fa un any hem perdut 2.400 milions addicionals de despesa.
Catalunya no pot ser un país paralitzat. Som un país d’acció, competitiu, innovador, capdavanter en polítiques socials, econòmicament fort, amb una gran tradició de cooperació publico privada. Formem part d’una societat cohesionada i diversa que mira al futur amb optimisme perquè sap que té un lloc preferent al món. I com a empresària amb una llarga trajectòria sé que l’estabilitat política genera unes condicions socials favorables al desenvolupament econòmic i al creixement empresarial. No podem quedar-nos aturats en una nòria inacabable i menys en un context macro econòmic que segueix sent-nos favorable.
En aquesta última legislatura s’ha vist un creixement significatiu de les polítiques socials. Hem tingut un molt bon conseller de Drets Socials, que ha sabut envoltar-se d’un gran equip i afrontar reptes que teníem molt endarrerits: l’equiparació salarial, una nova cartera de serveis, millora tarifària, acreditació de les empreses i les entitats… És veritat que segueixen quedant molts temes sense resoldre, amb la llista d’espera en dependència encara massa elevada. No podem oblidar que al 2023 van morir 12.000 persones dependents a Catalunya (més de la meitat amb més de 80 anys) esperant un servei que tenien reconegut per llei. Eren persones amb molt poc temps i que malauradament van morir esperant una oportunitat.
Per tant, no fem eleccions. No ens quedem aturats. És per això que demano a les formacions polítiques la màxima generositat per arribar a un acord de país que permeti desbloquejar la situació actual. Hi ha massa persones que depenen de vosaltres i que no mereixen que la seva espera sigui en va. Poseu-vos d’acord, si us plau.
Cinta Pascual
Directora General de L’Onada Serveis
