Sense haver acabat de pair encara els resultats de les eleccions autonòmiques del 12 de maig, ens trobem de cap a una nova convocatòria electoral, la de les eleccions al Parlament Europeu, el diumenge 9 de juny. No va ser molt bona idea no aprofitar les eleccions del 9 de juny –ja convocades amb molta anterioritat– per acumular-hi les eleccions del 12 de maig. No es van acumular per càlcul electoral de qui tenia la potestat de decidir-ho: el President de la Generalitat. I fent-les juntes ens haguéssim estalviat unes dotzenes de milions € (potser uns 40 milions?), els partits polítics també haguessin pogut economitzar i, no menys important, potser s’hauria beneficiat la participació a les eleccions europees. Fa cinc anys, a 2019, les europees van coincidir amb les municipals i van tenir una participació del 64%, quasi 20 punts percentuals més que cinc anys ans, a 2014 (quan va ser 47%).
El fet de tindre lloc ara en solitari comportarà una reducció de la participació, encara més en un context amb menys polarització i tensió electoral que a 2019, en vespres de les sentències del Tribunal Suprem sobre el procés d’independència. Aquesta previsible baixada substancial de la participació es produirà en un moment en que l’elecció del Parlament Europeu i les majories que se’n derivin (que influiran en la composició del Consell de la Unió Europea) pot tenir més importància de la que ha tingut en el passat. Segur que qualsevol lector podria llistar molts problemes específics que cal abordar parcialment, si més no, a escala europea; per exemple, el futur de l’activitat agrícola als estats de la UE, el funcionament dels sectors energètics…
Pot ser millor idea que mai mirar que el Parlament Europeu reflecteixi les opinions o preferències de cada lector d’aquesta columna. Per això cal votar
Aquí em vull centrar en cinc problemes de caràcter una mica més general i tranversal/global; són qüestions problemàtiques que seran crucials en el proper període de mandat, fins 2029. En l’àmbit econòmic i pressupostari, el retorn ple als límits als dèficits i endeutaments dels estats membres, que tindrà efectes particulars al sud d’Europa. En l’àmbit social, la definició de polítiques europees en relació a la immigració, assumpte la rellevància del qual s’ha accentuat. En l’àmbit exterior euro-regional, la situació creada per la invasió russa d’Ucraïna i la guerra en curs a Gaza (que és, en realitat, un conflicte regional); sobre ambdós conflictes hi ha posicions contradictòries dins la UE. Finalment, en l’àmbit global, la lluita contra el canvi climàtic, que no aixeca grans controvèrsies retòriques, però sí diferències pràctiques pel que fa a les polítiques públiques; i les tensions creixents entre els Estats Units i la Xina, ben vives al sudest Asiàtic, encara que això sigui aquí matèria inexistent, que aniran afectant Europa en diferents vessats: comercials, tecnològiques, militars….
La Unió Europea continua tenint molts dèficits de democràcia (com també alguns dels estats membres; aquest, sense anar més lluny), i distància entre representats i representats. Però la rellevància de l’acció del Consell i les institucions europees ha augment amb l’accentuació dels problemes i tensions globals. I pot ser millor idea que mai mirar que el Parlament Europeu reflecteixi les opinions o preferències de cada lector d’aquesta columna. Per això cal votar.
Germà Bel
Catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona
