L’empresa que promou la planta de biogàs a Campredó rebutja les acusacions sobre la seva presumpta perillositat: “Res més lluny de la realitat”

L’empresa valenciana que ha escollit Campredó per ubicar-hi una planta de biogàs, amb un inversió prevista de 15 milions d’euros, ha respost a les acusacions sobre la seva activitat contingudes en l’escrit enviat pel grup ecologista GEPEC a l’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan, en el qual (i fent-se ressò de de l’opinió de diverses plataformes i entitats locals) s’oposava al projecte i reclamava la seva paralització. De fet, des de Genia Bioenergy s’assegura que “hem intentat posar-nos en contacte amb GEPEC per a tractar d’explicar-los el projecte, però fins ara no han acceptat la trobada, la qual cosa lamentem, encara que mantenim, per descomptat, la nostra invitació. No sabem on s’han informat, però sí que podem dir que, les seves afirmacions i temors sobre aquest tema poden ser mitigats en una conversa i mitjançant el coneixement dels detalls del projecte”.

Des de l’empresa es rebutja l’historial de denuncies que dibuixen una instal·lació destinada a posar en risc el medi ambient i la salut pública. “Res més lluny de la realitat. Una planta de biometà com la que proposa Genia Bioenergy és una instal·lació neta on materials considerats subproductes orgànics, com a dejeccions animals o restes de la indústria alimentària que no tenen un altre ús es converteixen en productes energètics i agronòmics gràcies a un procés natural que té lloc en circuits tancats com són el biometà (un substitut renovable del gas natural) i fertilitzants orgànics, amb resultat pròxim a residu zero”.

Alhora, des de l’empresa s’exposa que a la planta “no es produeixen olors, contra el que afirmen, ja que els residus no s’emmagatzemen. Es processen contínuament en canonades i tancs estancs i, quan han passat el procés, ja són productes transformats. Per contra, la planta evitarà les molèsties d’olors i insectes que produeixen ara algunes granges, ja que, en lloc d’emmagatzemar els fems, com es fa ara, seran recollits setmanalment”.

“Tampoc es produeixen emanacions de gasos nocius”, continuen, “perquè l’objectiu de la instal·lació és capturar el metà produït per a injectar-lo a la xarxa i obtenir així un valor afegit, no deixant-lo escapar”

“Tampoc es produeixen emanacions de gasos nocius”, continuen, “perquè l’objectiu de la instal·lació és capturar el metà produït per a injectar-lo a la xarxa i obtenir així un valor afegit, no deixant-lo escapar”. I dins d’aquest capítol es fa valdre la gestió de les dejeccions animals en la planta, perquè “en lloc d’emmagatzemar-los en basses i escampar-los després en el camp com es fa avui, suposarà un estalvi d’emissions de 20.000 tones de CO 2 eq a l’atmosfera. La petjada de carboni és, per llei, almenys un 80% inferior a la del gas natural d’origen fòssil. Igualment, no hi ha possibilitat de fuites, ja que, si es produïssin, els bacteris anaerobis (que viuen en absència d’oxigen) que degraden els residus moririen i es paralitzaria el procés”.

L’empresa recorda que el projecte està sotmès a “Autorització Ambiental Integrada i Avaluació d’Impacte Ambiental segons Reial decret legislatiu 1/2016, de 16 de desembre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de prevenció i control integrats de la contaminació, i a la Llei 21/2013, de 9 de desembre,  d’avaluació ambiental. D’aquesta manera, “les afeccions ambientals són avaluades i, segons es conclou en l’Estudi d’Impacte Ambiental, prevalen els impactes positius de la instal·lació”.

Quant al soroll, un altre dels aspectes que se li retreu des del col·lectiu mediambientalista al futur funcionament de la planta, “es tracta d’un procés natural i silenciós, on el major focus pot provenir dels camions de transport que treballen en una zona allunyada dels nuclis urbans i sense travessar-los en cap moment. Parlen també -en referència a l’escrit del GEPEC- d’un alt consum d’aigua i electricitat, però la realitat és que la planta disposarà d’un sistema de recuperació de l’aigua continguda en les dejeccions animals i, en cas necessari, la planta pot autogenerar la seva pròpia electricitat,  encara que la demanda, en qualsevol cas, és baixa”.

“Assenyalen fins i tot perills per a la salut pública, però sense concretar-los. Atès que no hi ha emissions de gasos, ni sorolls, no sabem a què es pot atribuir el perill”, etziben des de Genia Bioenergy

“Assenyalen fins i tot perills per a la salut pública, però sense concretar-los. Atès que no hi ha emissions de gasos, ni sorolls, no sabem a què es pot atribuir el perill”, etziben des de Genia Bioenergy. I pel que fa a la suposada perillositat derivada a una empresa d’envasos alimentaris situada en el mateix polígon on es preveu instal·lar la planta posen com a prova de la innocuïtat d’una planta de biogàs per a la indústria alimentària en “la major cooperativa làctia espanyola, que disposa d’una planta al costat del seu centre d’uperització i envasament de llet a Pozoblanco, obtenint grans sinergies amb això. Per cert, a Europa hi ha més de 1.300 instal·lacions similars, moltes d’elles associades a empreses agroalimentàries”.

“Com a indústria, el biometà aporta grans beneficis a les ramaderies locals, que aconsegueixen un estalvi de costos en la gestió dels seus residus. Als ajuntaments una font d’ingressos via imposats i taxes i a la població els evita les molèsties d’olors i insectes que provoca l’actual gestió de les dejeccions ramaderes”

La companyia defensa que la indústria del biometà és una “neta i segura” i ajuda a “descarbonitzar l’economia” a partir de “reutilitzar els residus convertint-los de nou en productes” a través de l’aposta per l’economia circular. “Com a indústria, aporta grans beneficis a les ramaderies locals, que aconsegueixen un estalvi de costos en la gestió dels seus residus, un estalvi de temps en la gestió administrativa de la traçabilitat dels mateixos i major disponibilitat d’espai en les seves instal·lacions, ja que no necessiten basses amb capacitat d’emmagatzemar un any de dejeccions, si no una setmana com a molt. Als agricultors els proporciona fertilitzants orgànics de proximitat i esmenes orgàniques per a millorar els seus cultius. Als ajuntaments una font d’ingressos via imposats i taxes i a la població els evita les molèsties d’olors i insectes que provoca l’actual gestió de les dejeccions ramaderes”.

Finalment, l’empresa fa esment a la generació de llocs de treball directes “de qualitat i llarga durada en el medi rural (la vida útil d’una planta de biometà és de 25 a 30 anys) així com d’indirectes per la necessitat de disposar de “serveis de transport, de manteniment, de seguretat, administratius, financers, immobiliaris, hostalers, carburants i ferreteria”, generant “oportunitats en el territori al mateix temps que col·laborarà en la descarbonització de l’economia i la reducció d’emissions”.