ENTREVISTA a Alberto Núñez Feijóo, president del Partit Popular
REDACCIÓ / CANAL TE
Amb una puntualitat britànica (17:30 hores), el president del Partit Popular (PP) a l’Estat espanyol ha aparcat el vehicle on viatjava (una berlina, no de gamma alta), davant del Centre Audiovisual de la Vegueria, on l’esperava el director de CANAL TE, el periodista i historiador Josep Pitarch, junt altres representants de l’empresa. Venia de dinar al restaurant Les Moles d’Ulldecona acompanyat de la cap de premsa, de bon humor i desplegant simpatia. Ja al plató, ha enregistrat una entrevista de trenta minuts (que transcrivim), i que es pot veure íntegrament al web https://canalte.cat/
PREGUNTA: Té previst reunir el comitè de direcció de la seva formació, dilluns, per abordar la resposta al que decideixi el president del Govern. I avui la premsa deia que el PSOE proposarà, si Pedro Sánchez acaba dimitint, que el substitueixi la vicepresidenta, mentre que vostès proposen eleccions generals. Seria legítim un nou govern presidit per la vicepresidenta?
RESPOSTA: Miri, no podem avançar esdeveniments perquè com vostè sap dimecres passat van tenir una sessió de control al Congrés dels Diputats on jo li vaig preguntar al president, així com altres partits amb representació parlamentària. I el president va abandonar el Congrés de forma ràpida, no va donar cap explicació, i a la tarda, a través de xarxes socials, va fer aquesta carta on conclou que s’agafa uns quatre o cinc dies de reflexió. Comprendrà vostè que això, en una democràcia consolidada, en un país de la Unió Europea, això no s’ha produït mai?
Per què? Primer, perquè hi ha un menyspreu enorme a la pròpia institució, que és la presidència del govern. Segon, perquè hi ha un altre segon menyspreu enorme, que és al Congrés dels Diputats, perquè és allí on el president, devia informar la Cambra atès que aquell mateix dia tenia una intervenció.
I tercer, perquè és un brot d’adolescència que una persona digui, «bé, veuré si em val la pena o no ser president del govern». I la pregunta hauria de ser: a Espanya li val la pena que el senyor Sánchez segueixi sent president del govern després de la seva actitud? Bé, no li puc dir que farà. Crec que allò que farà és el que ha estat fent, polaritzar la societat, aixecar un mur, victimitzar-se.
Per què? Perquè des de fa dos anys hi ha una investigació judicial oberta de la Unitat de Recerca de la Guàrdia Civil, de la Fiscalia Anticorrupció i ara del jutjat, en un jutjat de l’Audiència Nacional, on s’estan supervisant els centenars de milions de euros que el govern va invertir en la compra de mascaretes, i sembla ser, les comissions i les mossegades de persones del govern, dels ministeris i amics del govern van utilitzar en aquell moment de pandèmia. Que són els mateixos, per cert, que després se’n van anar a l’aeroport de Barajas amb aquelles maletes de la vicepresidenta veneçolana, que mai es va saber mai què tenien les maletes. A veure si ara es reactiva el cas i ho sabem, no? Per tant, el problema del president del govern és que fa dos anys que s’investiga un aparent greu cas de corrupció amb més de 20 detinguts, que afecta un exministre, que afecta un assessor molt important del Ministeri de Foment i empresaris pròxims al govern.
I després en té un altre, que ha aparegut aquesta setmana, dos assumptes judicials més, que és que els jutjats francesos remeten informació als jutjats espanyols perquè reobrin el cas de la intercepció del mòbil del president del govern, el conegut cas Pegasus. I en té un altre, que un jutjat de Madrid ha obert diligències, de moment només ha obert diligències només, per una denúncia contra determinades pràctiques comercials o mercantils de la parella del president del govern. Per tant, el president del govern té un problema judicial.
I, insisteixo, no sabem què farà. La meva opinió, la nostra opinió, és que ja ha començat la campanya catalana, que estem ja a les postes de la campanya europea, i pensen en victimitzar-se dient que la culpa és dels jutges i els periodistes. I, per tant, veurem el que decideix dilluns. El que sí que és clar és que això no ho hem vist mai, mai. Hem fet el ridícul internacional. I, addicionalment, això fa olor a uns tics autoritaris enormes. Perquè si llegeix la carta, a més de calumniar l’oposició, doncs el que fa és advertir els jutges i advertir a vostès, als periodistes, als mitjans de comunicació. Això, insisteixo, no havia existit mai a la democràcia espanyola.
“No puc acceptar un acord per no citar els familiars. Escolteu! Però si els familiars que han citat són els meus!”
P: Vostè o el Partit Popular estarien disposats a pactar amb Pedro Sánchez o amb el PSOE una mena d’acord de no agressió, per dir-ho d’alguna manera, a familiars directes, per intentar reconduir una mica la situació de tensió que s’està vivint des de fa temps?
R: Jo crec que això és el que pretén el Partit Socialista, una situació de tensió. Jo no només estava disposat a fer petites coses com aquesta, sinó que estava disposat, després de guanyar les eleccions, a governar amb un acord amb el PSOE. I en el meu discurs i la meva investidura vaig proposar un acord amb el PSOE que es va rebutjar.
I el PSOE ha decidit, després de perdre les eleccions, sumar tots els diputats de petits partits, nacionalistes, independentistes, i com dona quatre diputats més que la suma del que jo represento, estan governant. Durant la sessió d’investidura va dir que s’aixecaria un mur. Després va dir que el PP i altres partits són la fatxosfera, la dreta, l’extrema dreta, insultant d’una manera constant i contínua. Jo no crec que 8 milions de ciutadans que van votar el Partit Popular a Espanya sigui la fatxosfera. Jo no crec que els catalans que van votar més el PP de Catalunya a les eleccions del juliol, que als independentistes de Junts o d’Esquerra, siguin fatxosfera.
Si vostè es fixa en els insults, segur que vostè pot posar talls al programa on la vicepresidenta primera del govern, des de l’escó, em diu a mi que quan jo era president de Galícia vaig tenir una subvenció a una empresa en la qual col·laborava la meva parella. Això era absolutament fals. Això ho va haver de desmentir el mitjà que el va publicar en 24 hores. Jo encara no he rebut cap disculpa del govern.
I quan la vicepresidenta estava dient això, el president del govern estava a l’escó del costat i estava dient que sí, que era veritat, i que hi havia moltes més irregularitats durant el meu mandat. I ara, la comissió d’investigació que s’han inventat al Congrés, no per controlar l’assumpte de les mascaretes, sinó perquè compareguin presidents autonòmics del Partit Popular parlant de les mascaretes, quan no hi ha cap investigació que afecti cap president del Partit Popular. Bé. Han trucat a la meva germana, i han trucat al germà de la meva parella.
Atenció! Jo no he trucat a la dona del senyor Sánchez. Per tant, jo no estic utilitzant els familiars. Jo he estat difamat i calumniat. La meva parella ha estat difamada i calumniada. A la meva germana li han demanat cinc anys de declaració de la renda. Al germà de la meva parella cinc anys de declaració de la renda. Perquè treballa a empreses multinacionals de més de cent mil persones. I perquè, si tenen contractes amb la Junta, qualsevol d’aquestes empreses, podrien tenir contractes amb l’Ajuntament de Tortosa. I resulta que… No. A mi no m’agrada aquest tipus de política, a mi no m’agrada el fang. Jo he estat president d’una comunitat autònoma d’una nacionalitat històrica 14 anys. I els gallecs em coneixen bé i saben que això no m’agrada a mi. Al Partit Socialista li agrada, a mi no.
Per tant, jo no puc acceptar això de fer un acord per no citar els familiars. Escolteu! Però si els familiars que m’han citat són els meus! En conseqüència… I és la primera vegada o la segona vegada que ho dic, ja que aquesta setmana ho he dit a Onda Cero, en una ràdio nacional, i ara ho he dit aquí. I només ho dic quan em pregunten, sinó, no. La política del fang, la política del mur, la política de la divisió, a mi no m’agrada.
P: Venim d’uns resultats a les eleccions d’Euskadi on el PP ha millorat resultats. Confia que aquesta tendència es done també a Catalunya amb Alejandro Fernández? Les enquestes els donen de 12 a 14 diputats, triplicant els que tenen ara?
R: Nosaltres governem a 14 comunitats autònomes. A Espanya, el Partit Socialista governa a 4. I ara hi ha eleccions a Catalunya, el 12 de maig. A Euskadi nosaltres tenim 4 diputats, Ciutadans en tenia 2, anàvem en coalició, la suma són 6. Però realment nosaltres en tenim 4. Bildu ha estat la força que més ha crescut al País Basc. Després, la que més ha crescut ha estat el Partit Popular. Hem crescut 2,5 punts. El Partit Socialista ha crescut 0,5 punts.
Bé, hem crescut un 60% en vots a Euskadi, cosa que no significa, com es pot imaginar, que estiguem contents, perquè 7 escons i el 10% dels vots no n’hi ha prou. A Catalunya hem tocat, espero, n’estic convençut, el terra, a les eleccions últimes autonòmiques només amb 3 diputats. El nostre objectiu és créixer i multiplicar el nombre de vots.
Per què? Perquè nosaltres diem als catalans que no els mentirem, no direm que no som independentistes, però que volem governar amb els independentistes, això ja ho fa el PSC. El PSC és el partit que governa a més ajuntaments i més diputacions amb els independentistes que els independentistes entre si. El PSC té més acords amb Esquerra o més acords amb Junts dels que té Esquerra amb Junts o Junts amb Esquerra. Nosaltres diem que nosaltres no som separatistes. Per tant, qualsevol ciutadà que vegi a Catalunya que se senti profundament català, com jo em sento profundament gallec, i que això ho compatibilitzi de sentir-se espanyol, nosaltres som el seu partit. Per tant, no som un partit separatista, som un partit autonomista, no som un partit del procés, ni ho hem iniciat ni ho hem alimentat. Ho han iniciat els independentistes, ho ha alimentat el PSC amb l’amnistia.
Per tant, si a una persona li interessa la convivència; si li interessa la Constitució i l’Estatut; si li interessen les dues llengües patrimoni que té Catalunya, que és el castellà i el català, com jo tinc el gallec i el castellà; si a vostè li interessa, per tant, resoldre problemes concrets, som el seu partit. Els problemes de Catalunya són que és la comunitat autònoma amb la taxa d’ocupació d’habitatge il·legal més gran de tot l’Estat; que Catalunya és una de les comunitats que més hi ha crescut els índexs de criminalitat l’any 2023, un 57% per sobre de la mitjana de l’Estat. Si interessa una comunitat autònoma que gasti menys en burocràcia, en pressupost polític, administratiu, i rebaixi els impostos, perquè els catalans són els ciutadans del conjunt d’Espanya que paguen més impostos autonòmics, perquè vostè paga molt més impost de la renda en el tram autonòmic del que paga un gallec, un madrileny, un andalús, un de la Rioja, un murcià o un castellà, són allí.
I si interessa que es baixe l’impost de successions, donacions, com hem baixat a la resta de les comunitats autònomes on governem, doncs estem a les ordres. I si a vostè li interessa que el sistema educatiu català, que anys enrera va ser bo i ara lamentablement és a la zona baixa, a la pitjor zona del mesurament de l’informe PISA, l’informe internacional, doncs nosaltres estem a disposició. Si a vostè li interessa que baixi la inseguretat als carrers i als barris de moltes ciutats o molts llocs de Catalunya, és el nostre projecte polític, no? Per tant, el nostre objectiu és pujar en vots, pujar en escons i ser un partit, una força determinant a la política catalana.
P: Anomenava l’amnistia. De fet, el Partit Popular ha estat bel·ligerant amb l’aprovació de la llei de l’amnistia al Congrés dels Diputats. Podríem dir que ha fet causus belli, pràcticament, aquesta llei. Creieu que això us pot passar factura ara a Catalunya?
R: Defensem un ideari, uns principis, i ens sembla que l’Estat de dret és un principi bàsic. Ens sembla que tots els polítics han d’estar sotmesos a les mateixes lleis. Ens sembla que no hi pot haver noms i cognoms que estiguin per sobre de vostè pel fet que sigui polític, que sigui president del Partit Popular o sigui expresident d’una comunitat autònoma. No. Jo no puc tenir més drets que vostè davant la llei. I aquesta igualtat de drets davant de la llei i aquesta independència del poder judicial és el que sustenta el sistema democràtic.
Nosaltres no hem canviat cap opinió. Nosaltres estàvem en contra de l’amnistia abans de les eleccions del 23 de juliol i el Partit Socialista de Catalunya, el senyor Illa, i el Partit Socialista Obrer Espanyol, el senyor Sánchez, estava absolutament en contra de l’amnistia. És més, els partits independentistes a l’anterior legislatura van presentar una proposició de llei per a l’amnistia. Presidia la Cambra una diputada del PSC al Congrés dels Diputats. I els lletrats de la Cambra, amb la presidenta de la Cambra, van considerar que no es podia tramitar aquest projecte de llei perquè era il·legal, perquè era inconstitucional. Per tant, qui ha canviat d’opinió no és el Partit Popular. Manteníem l’opinió del PSC.
Qui ha canviat d’opinió, no perquè estigui d’acord que l’amnistia sigui constitucional sinó perquè la necessitava per ser president del govern, és el senyor Sánchez, el senyor Illa i el Partit Socialista. El total, el PSOE i el PSC de Catalunya. Nosaltres el que busquem és fer una carpetada al procés i començar una nova època de cordialitat i de convivència i de reconciliació en Catalunya. El que passa és que les persones independentistes que tenen assumptes pendents amb la justícia s’han de reconciliar amb la llei, perquè jo no puc tenir més drets que un ciutadà de Tortosa. Si estic convençut que un ciutadà de Tortosa té una multa de trànsit, té una inspecció d’hisenda, li exigiran el pagament. I no pactarà amb l’alcalde que amnistia tots els ciutadans que deuen l’IBI a Tortosa perquè el votin posteriorment a l’alcalde.
Perdoneu la comparació, que una cosa és un deute econòmic, però aquí també s’estan amnistiant delictes de malversació de fons públics. Per tant, ens sembla que l’amnistia és una llei que no passarà la ratlla de l’Estat de Dret del TSJUE, del TS, i ens sembla que la llei d’amnistia no és una solució per a Catalunya, és una solució perquè el senyor Sánchez pugui ser president del govern d’Espanya. No li interessa gens ni mica la llei d’amnistia. No ho hagués aprovat sinó que hagués estat determinant perquè ell, després de perdre les eleccions, pogués ser president del govern d’Espanya.
“Ens funcionen tres motors. Andalusia, Madrid i València, però Catalunya no funciona. No funciona al Partit Popular”
P: Parlant encara de les catalanes, vostè té previst abocar-se en aquesta campanya electoral. De fet, té previstes vuit visites. Avui ha estat a Tortosa, també a Ulldecona. Altres líders de la formació, com la secretària general, Cuca Gamarra, la presidenta de la comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, el president andalús Juanma Moreno, també tenen previstes visites a Catalunya. Vostè ha manifestat que té un compromís especial i prioritari amb Catalunya. Quin és?
R: Doncs així és. Bé, potser pel meu origen i la meva activitat política. Com us deia, he estat molts anys president d’una nació històrica com Galícia. I sé perfectament que l’Estat és l’Estat de les autonomies. És l’Estat més descentralitzat de la Unió Europea. Aleshores, és clar, quan porto dos anys de president del partit, quan governàvem en quatre o cinc comunitats autònomes, avui governem en 14 comunitats autònomes.
Catalunya és un motor econòmic, polític i social d’Espanya. El Partit Popular té quatre grans motors econòmics, socials i polítics d’Espanya. Es mesuren en població: Andalusia, Catalunya, Madrid, València. Ens funcionen tres motors. Ens funciona bé Andalusia, bé Madrid, bé València, però Catalunya no funciona. No funciona al Partit Popular. Per tant, necessitem centrar-nos i necessitem explicar als ciutadans de Catalunya i agrair-li, per descomptat, i jo vull aprofitar per fer-ho, que el Partit Popular de Catalunya hagués tret més vots, com li he dit, que els independentistes a les darreres eleccions generals. Si la papereta que han agafat a les eleccions generals l’agafen per a les eleccions autonòmiques, aquest gairebé 14% de població, serem decisius en la política catalana.
I jo no vinc del centralisme ni vinc de l’altiplà. No, jo sóc perifèric. Com ho és un català a l’est i un gallec a l’oest. Per tant, entenc bé el bilingüisme. Entenc bé la cultura d’una comunitat. Entenc bé l’idioma propi d’aquesta comunitat. Ho he parlat durant tots els meus anys de president de Galícia. El meu idioma vehicular polític ha estat el gallec, sempre. Jo he de fer comprendre els catalans que el Partit Popular respecta, promociona el català, perquè és un senyal d’identitat i és una llengua, no només pròpia de Catalunya, és una de les llengües d’Espanya.
I així, amb aquest exemple, voldria traslladar que nosaltres estem al servei d’aquesta comunitat autònoma. I al meu entendre, aquesta comunitat autònoma en els últims 10-15 anys no ha tingut sort amb els polítics, honradament els ho dic. Per què? Perquè abans pesava molt el PIB espanyol i ara pesa menys. Perquè abans hi havia una diferència en renda molt important, gairebé 20 punts de Catalunya sobre la mitjana d’Espanya, i ara hi ha menys diferència de renda. Perquè abans Catalunya era el lloc on captava molta inversió estrangera i ara ja no és el primer lloc. Perquè se n’han anat 8.000 empreses de Catalunya i el més lògic és que tornessin a Catalunya. I perquè la cordialitat i la convivència l’hem de restablir. La meva prioritat política dins l’Estat de les Autonomies no us amago que és Catalunya.
P: M’agradaria també fer-li tres preguntes centrades en el nostre territori. Com sap, a excepció de la conca de l’Ebre, la major part de Catalunya està immersa en un context de sequera persistent. Els embassaments estan en uns nivells baixíssims. I a les comarques que ens trobem es veu amb preocupació un possible transvasament de l’Ebre mitjançant una interconnexió de les xarxes de l’Ebre amb les del Ter-Llobregat. Des del Partit Popular estarien per la tasca de fer aquest transvasament, atès que en anteriors ocasions aquest tema sempre ha estat polèmic?
R Mire, vinc d’una terra on plou molt i on havíem de tenir alguna sort. Aquest problema no l’hem tingut. Però m’agradaria dir dues o tres coses en relació a aquest assumpte. Penso que Espanya necessita un pacte nacional de l’aigua. No estic parlant del Pla Hidrològic Nacional. Estic parlant d’un pacte nacional de l’aigua. El riu més cabalós que té Espanya és un riu subterrani, que són els milers de quilòmetres de canonades de proveïment i de sanejament d’aigua. Aquí es perd un 20% o un 25% de tota l’aigua. Per ruptures, per l’obsolescència de les instal·lacions. És una inversió prioritària. Segon, tenim dessaladores que no existien amb la qualitat actual als anys noranta. Tercer, hem après que les depuradores d’aigua, amb les tècniques i amb les enginyeries actuals, es poden reciclar pràcticament la totalitat de l’aigua per a consum agrícola.
Tot això, lamentablement, no ho hem treballat. He vist i he demanat dades d’execució d’infraestructures hídriques a Catalunya. En els darrers anys, de cada tres euros que tenien pressupostats, només n’han executat un. Un de cada tres. Des de l’any 2019 s’han fet zero dessaladores a Catalunya i se n’han obert sis de noves ambaixades. Doncs jo crec que abans de parlar d’interconnexions hem de parlar de tot això.
Invertir, prioritzar, saber que el problema de l’aigua és un problema estructural, no només de Catalunya, sinó de tot Llevant, des de Cadaqués fins a Ayamonte, i, per tant, interconnexió és un plantejament al final de totes les prioritats. I, en conseqüència, no crec que hi hàgim d’arribar quan, si fem els deures, podrem resoldre les dificultats que té el 80% de la població de Catalunya. Escolte! Vostè no creu que hauríem d’haver parlat molt més de l’aigua que del procés? No és una pregunta formal, és una pregunta retòrica. ¿No creu que hauria d’explicar per què ens gastem tant en ambaixades, en una administració tan gran, en un sector públic de la Generalitat de Catalunya, en empreses, entitats, entitats públiques empresarials, societats anònimes, consorcis? Ei! Invertirem una mica en el que la gent necessita?
P: I aquí estem parlant de l’aigua i afecta molt el delta de l’Ebre. Li voldria traslladar una consideració. Aquest espai natural és un dels aiguamolls més importants d’Europa, fa dècades que està afectat per problemes que l’han portat gairebé a punt de desaparèixer, la qual cosa seria un desastre ambiental, social i econòmic. Com a president de la Xunta que ha estat, coneix molt bé temes com l’aqüicultura o de la pesca, de l’agricultura. Aquí, en aquestes comarques, tenim la legítima sensació que el govern d’Espanya, mani qui mani, no aborda els problemes veritables que té aquest espai. Estem una mica deixats de la mà de Déu.
R: Bé, els socialistes diuen que sí. Diuen que aquí inverteixen, però que no són capaços de comunicar i de convèncer-los. Però, miri, una de les prioritats que vaig tenir com a president de Galícia va ser la depuració del 100% de les ries gallegues. Un lloc amb una enorme riquesa, probablement dels millors mariscs del món. Tenim molts problemes a les ries, hi havia molts abocaments. Vaig invertir moltíssims diners. Recordo que depurar la ria de Vigo, sent Vigo el primer port de pesca fresca i congelada d’Europa, va ser una inversió enorme.
Me’n vaig anar a Madrid, ho vaig negociar amb el ministeri, vam aconseguir fons europeus, fons de l’Estat, fons de la Xunta, i vam fer una gran depuradora de la ria de Vigo. Per tant, el delta de l’Ebre, que no el conec, però que m’he compromès a conèixer-lo amb els meus companys per fer una ruta amb bicicleta perquè segur que parlem d’un dels llocs més bonics d’Europa, efectivament veiem que té una regressió, que hi ha una discussió entre l’agricultura i el medi ambient i que hi han de conviure.
Per tant, això és una prioritat. Però per mi això és molt més prioritari que les discussions ideològiques o les discussions existencials d’alguns polítics catalans. Per tant, jo crec, i això sí que ho he vist aquest matí, i avui, que hi ha un cert, entre cometes, aïllament d’aquestes zones sobre el que es parla al Parlament, el que es comenta a Barcelona, i això sembla que és un trànsit cap a Castelló. Algú pensa que aquests assumptes no són prioritaris i jo crec que sí, crec que són prioritaris.
I en conseqüència, ja li dic, per mi les infraestructures hídriques són la prioritat en el conjunt de les infraestructures de l’Estat, per sobre de les autovies, per sobre de les vies d’alta capacitat i per sobre de les vies aeroportuàries. Perquè ens estem quedant sense aigua i perquè a Espanya no hi falta aigua, el que no està és ben dissenyada les infraestructures hídriques al nostre país. Hem de prioritzar i pactar com portem aigua als llocs on no en tenen i com mantenim aquests paratges naturals preservats de qualsevol tipus de problema mediambiental, que després és irresoluble.
