Aquesta setmana a Madrid, a la Comissió d’Indústria del Senat, l’Estat ha perdut l’oportunitat de poder fer justícia amb les àrees nuclears. El govern espanyol, les elèctriques i Enresa (Societat que gestiona els residus de les Centrals) tenen l’acord de tancament dels 7 reactors nuclears de l’Estat entre els anys 2027 i 2035.
Val a dir, que els meus inicis en la participació i conscienciació política els puc situar al voltant de les mobilitzacions del Comitè Antinuclear de l’Ametlla de Mar, en uns temps on a tocar de casa havíem patit l’accident de la central Vandellòs I, el 19 d’octubre de 1989. La Central tancava després de 34 anys de funcionament i a la zona no hi va haver cap tipus de Pla de Transició industrial.
Les centrals nuclears sempre han condicionat, per a bé i per a no tant bé, els municipis de la vora. Així des d’un punt de vista negatiu podien suposar un veto històric a altres inversions o actuacions econòmiques i laborals, que mai podrien tornar. Un exemple seria el cas de la possible construcció del Parc Disneyland sobre l’any 1985, i que acabaria obrint-se a París l’any 1992, però que havia tingut candidatures com la mateixa Ametlla de Mar (junt amb Cabanes, Pego i Santa Pola) . I evidenment la localització de la nuclear de Vandellòs al costat no va ajudar. També però les centrals comporten elements positius, com l’activitat econòmica que porten a la zona d’influència, com bé sabem a les àrees de Vandellòs i Ascó, on ens consta que directa i indirectament tenen un impacte laboral en 3.000 famílies, majoritàriament de la zona.
És important que les administracions responsables es posin a treballar perquè l’impacte que pugui generar el tancament, sigui el més insignificant possible
Així doncs, el tancament de les centrals anunciat pel govern espanyol, representarà un alleujament per tots aquells que han lluitat per fer unes Terres de l’Ebre més lliures del perill nuclear, però que tanmateix les centrals encara hauran d’acollir durant moltes dècades els residus radioactius generats. A la vegada, el tancament nuclear també representarà problema per aquelles famílies, pobles i comarques que han viscut i viuen de les centrals degut a la desaparició d’un recurs fonamental per la seva economia.
Per això, és important que les administracions responsables es posin a treballar perquè l’impacte que pugui generar el tancament, sigui el més insignificant possible. Cal planificar i actuar per assegurar una transició nuclear amb l’aportació de recursos, que acabi generant oportunitats econòmiques, llocs de treball i una indústria alternativa a les centrals nuclears. Però sobretot avançant-nos al seu tancament. Prevenir i preveure el futur abans no sigui massa tard.
Amb tot això, el responsable principal d’aquesta competència nuclear és l’Estat, que a més és qui ha fixat la data de tancament de les centrals, però fins ara, els governs del PP i del PSOE han mira cap a una altra banda. Curiosament, mentre el PSC aquí reclamava a la Generalitat de Catalunya, que no en té cap responsabilitat i competència al respecte, que posés diners per al Fons de Transició Nuclear Català; callava i justificava la inacció i irresponsabilitat del govern espanyol dirigit pel PSOE.
Va ser arran de la idea d’Esquerra Republicana de crear un impost del qual destinaria una part per generar un Fons Nuclear Català per oferir alternatives laborals i econòmiques abans del tancament de les centrals; i que sota el lideratge republicà des del Govern de la Generalitat avui ja és una realitat. Se’n diu model territorial, responsabilitat i compromís amb el futur de la gent.
Aquesta determinació de la Generalitat contrasta amb la inacció del govern del PSOE, i per això li hem reclamat que actuï. Una opció és que l’Estat aporti recursos al Fons Nuclear Català, tal i com ja fa la Generalitat. Una altra, seria que l’Estat inclogués les zones nuclears catalanes en els convenis de Transició Justa per a les zones mineres o nuclears, i utilitzés “Fondos de Transición Justa”, finançats amb diners europeus, i que reparteixen 868 milions d’euros a diferents zones de l’Estat, però que no han previst repartir ni un euro a Catalunya.
I si cap d’aquestes dues opcions no agraden al PSOE, Esquerra Republicana en vam plantejar una de diferent que era mitjançant l’increment de l’aportació fixa que fa l’empresa pública ENRESA als municipis nuclears, i que fa molts anys que no s’actualitza de forma significativa.
Però no, vet aquí que els interessos d’Estat o nuclears representats en el PSOE, el PP i VOX ho van rebutjar votant en contra al Senat de la moció que vaig defensar en nom d’Esquerra Republicana. Després alguns encara ens pregunten perquè volem un Estat propi per a Catalunya, doncs aquí en teniu un altre motiu.