Diftèria, tètanus, hepatitis, grip, verola, poliomielitis, varicel·la, xarampió, còlera, ràbia, covid … són algunes de les malalties que han causat milions de morts a la humanitat. Les vacunes sistemàtiques han fet que aquestes i altres malalties infeccioses hagin deixat de ser epidemiològicament mortals.
La tècnica de variolització o variolació va ser un mètode de profilaxi d’immunització utilitzat abans del descobriment de les denominades vacunes. El seu origen es remunta a la Xina del segle XVII, on en un tractat de medicina s’explicava que es fregava cotó en una pústula madura (lesió a la pell en forma de vesícula plena de pus) i després s’introduïa el cotó impregnat a les dues fosses nasals.
L’aristòcrata i escriptora anglesa lady Mary Wortley Montagu (1689-1762) va veure practicar aquesta tècnica a Turquia i la va importar al Regne Unit. D’aquesta manera es va introduir a Europa la tècnica de la varolització. Però el mètode va ser inoculant líquid de les vesícules varióliques per via subcutània. La tècnica va adquirir gran difusió i acceptació fins que degut als perills que això comportava va caure en desús. La polèmica va continuar fins que el també britànic metge Edward Jenner va descobrir un mitjà segur d’inoculació. Jenner va sorprendre la comunitat científica en un comunicat (1798) on explicava la malaltia de les vaques (verola o pigota) i els beneficis que reportava la inoculació a la persona infectada de verola amb el líquid procedent de les lesions produïdes per la vacuna (el nom li prové d’aquest origen animal). Tres de cada deu persones infectades moria a conseqüència de la verola. La evolució i perfecció de la vacuna va fer que l’OMS declarés l’erradicació de la verola el 1980, dos segles després de la primera vacunació ideada per Jenner.
La pandèmia de grip de 1918, -també coneguda com a grip espanyola- va ser una pandèmia particularment greu, que va causar la mort d’entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919. La primera vacuna contra aquest virus es va aprovar als EUA a l’any 1945 amb els evidents resultats positius que va comportar de manera immediata. Des de llavors, amb les actualitzacions i revacunacions anuals, s’ha aconseguit amortir la gravetat dels símptomes d’aquesta malaltia infecciosa que en un passat no allunyat causava estralls.
L’aristòcrata i escriptora anglesa LADY MARY WORTLEY MONTAGU (segle XVIII). Introductora a Europa de la tècnica de la immunització (vacunació) i gairebé oblidada a les pàgines rellevants de la història de la medicina. Imatge: Getty Images.
La rellevància de les vacunes s’ha tornat a demostrar amb la Covid-19. El desenvolupament fulgurant d’un bon grapat de vacunes (vuit) diferents fins ha significat el principi del final de la pandèmia. El desenvolupament de les vacunes de l’ARN missatger ha estat clau a l’hora de mitigar l’impacte de la pandèmia de la covid. Aquesta exitosa troballa científica ha valgut el compartit reconeixement i el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia de l’any 2023 a la bioquímica Katalin Karikó i a l’immunòleg Drew Weissman, ambdós professors de la Universitat de Pennsilvània als EUA.
Les vacunes han estat claus en l’erradicació de malalties o en la reducció de la seva gravetat. Negar aquesta evidència només pot ser un populista discurs dels ignorants
A casa nostra, Catalunya, en el mes del desembre del 2023, la vacuna contra la bronquiolitis va reduir gairebé un 80 % les visites de nadons als serveis d’urgències.
En clau de futur cal estar expectants amb una nova i revolucionària vacuna “antimicrobiota” (virus, bacteris i fongs) que promet frenar les greus infeccions transmeses per les paparres, com som la borreliosi (malaltia de Lyme) i la febre hemorràgica del Congo (encefalitis). Aquesta vacuna innovadora de la microbiota pot tenir una aplicació alternativa contra el paludisme o malària (més de mig milió de morts anuals arreu del món), el dengue o el zika. Les tres malalties amb greus conseqüències transmeses per mosquits.
Les vacunes han estat claus en l’erradicació de malalties o en la reducció de la seva gravetat. Negar aquesta evidència només pot ser un populista discurs dels ignorants. Aquest últim paràgraf probablement el subscriuria en Jaume Ferran i Clua, il·lustre metge i bacteriòleg (Corbera d’Ebre, 1851) descobridor del vaccí contra el còlera.
Jordi Segarra Costa
Director del programa FEM SALUT. Canal TE
