Aquest 2024, que tot just ha arrencat, és l’any en què està previst que el traspàs integral i progressiu de Rodalies comenci a ser una realitat de la qual puguin beneficiar-se els catalans. Majoritàriament, els de la Catalunya Vella, però, aquells que viuen i es desplacen al voltant de la gran metròpoli, l’àrea d’influència de més de la meitat del país. Però n’hi ha d’altres, de catalans, que no depenem directament de la Ciutat Comtal.
Totes les zones rurals tenim com a referència els nuclis urbans més pròxims, i les nostres rodalies (amb minúscula), no estan acotades entre el Besòs i el Llobregat. Els dels riberencs són bàsicament tres, els nuclis poblacionals d’influència dels quals depenem: Tarragona, Reus i Tortosa. Si necessitem fer algun tràmit administratiu, hem d’assistir a una visita mèdica o, simplement, volem anar de compres i decidim traslladar-nos uns quilòmetres cap al nord, ho fem assumint que, si ens decantem pel ferrocarril, probablement patirem, no només retards i incidències endèmiques, com la resta dels ciutadans del país, sinó també els problemes derivats de la manca freqüències. I si aquesta necessitat de viatjar no és puntual, ja ens podem arromangar, perquè és una odissea treballar o estudiar a la capital de la província i residir a la Ribera, si no es disposa de vehicle propi. I ja no parlem si aquesta necessitat apunta cap al sud. La manca de traçat ferroviari connectat amb Tortosa, que es podria pal·liar amb un bon servei de línies de busos, pateix del mateix mal que el transport amb ferrocarril, les freqüències de pas són insuficients.
Les quatre estacions riberenques, Riba-roja, Flix, Ascó i Móra la Nova, només són baixadors, ja no disposen de taquilles, i les màquines expenedores de bitllets molts cops estan inoperatives
A banda d’això, les quatre estacions riberenques, Riba-roja, Flix, Ascó i Móra la Nova, només són baixadors, ja no disposen de taquilles, i les màquines expenedores de bitllets molts cops estan inoperatives. El gran passat ferroviari de Móra la Nova, que un altre temps la va fer gran, ha quedat reduït i aturat al Museu del Ferrocarril que hi ha a tocar de l’estació.
I nosaltres, els soferts riberencs, ja estem avesats a què tot arrenqui a les Barcelones. I podem entendre que les línies ebrenques, R15 i R16, són més complexes de negociar, ja que totes dues són regionals i connecten el país amb la resta de l’Estat, però, malgrat que no es puguin incloure en el mateix cartipàs del traspàs de Rodalies, i mentre esperem grans solucions a problemes majúsculs, potser convindria estudiar altres aspectes que sí que podrien revisar-se, sigui quina sigui l’administració encarregada de fer-ho.
Però, tornem a les freqüències de pas. Podríem trobar municipis barcelonins que disten, aproximadament, els mateixos quilòmetres de la seva capital de província que els quatre riberencs de Tarragona, i mentre molts dels primers disposen de més d’una vintena combois diaris, per les nostres vies tan sols en passen sis. Perdó!, he pluralitzat erròniament el darrer substantiu, només en tenim una, de via, cansada i desgastada, que travessa la Ribera. I potser aquest és un dels grans problemes que eternitza els viatges, accentua la lentitud de les màquines i obliga els combois a fer parades (gairebé parada i fonda) constants al mig del no-res.
Cert és que nosaltres no comptem amb densitats elevades de població, però el ball de xifres a la baixa tampoc hauria de ser una excusa, tots tenim dret a gaudir de bons serveis. I el transport públic, per definició, és deficitari. Malgrat això, el retorn en beneficis socials, per mínim que sigui, sempre serà profitós i rendible. I si s’invertís més en connectivitat, en facilitar els desplaçaments, seria també un avantatge, a l’hora d’atreure habitants a les nostres terres, amenaçades per l’ogre del despoblament, un dels temes estrella que va protagonitzar molts púlpits les passades eleccions. Així, doncs, quan ens tocarà, als d’aquí a baix? Haurem d’esperar quatre anys més i una nova investidura tensada per la manca de (afortunadament!) majories absolutes?
