El proper diumenge, 18 de febrer, se celebraran les eleccions autonòmiques a Galícia. Una efemèride política que, a priori, ens podria ‘caure molt lluny’ però que, si ho analitzem a fons, ens convindria seguir de prop, tant de la campanya com del resultat de les eleccions gallegues. Per què? Aquí cinc motius pels quals val molt la pena seguir la campanya gallega:
1) Per la lectura política en clau estatal dels resultats: encara no fa 2 anys, el president de Galícia era Alberto Núñez Feijóo, aconseguint gairebé el sostre (42 de 75 diputats) de Manuel Fraga, en la que era la seva quarta majoria absoluta consecutiva. En aquest sentit, una no reedició de la majoria absoluta del PP (a priori, poc probable) per part del seu successor (i vicepresident de la Xunta des del 2012) Alfonso Rueda, suposaria un cop dur al lideratge intern del PP de Feijóo. D’altra banda, el PSdeG-PSOE presenta un candidat avalat per Pedro Sánchez i que, per primer cop en dècades, ha generat certa ‘pau interna’ a un partit socialista gallec immers en divisions permanents al llarg de la seva història. Així doncs, una pujada del PSdeG, que es dona per força probable, i més venint dels pitjors resultats (14 diputats, deixant la 2a força al BNG), no enviaria senyals d’alarma al PSOE estatal. L’objectiu dels socialistes, a banda de trencar la majoria absoluta del PP, és empatar o superar en vots i escons al BNG. Les primeres eleccions on es van veure reflectides en un parlament autonòmic la nova configuració de les esquerres i l’aparició de diferents moviments alternatius coaligats amb IU van ser, precisament, a les eleccions gallegues del 2012, aconseguint 9 diputats. De fet, Alternativa Galega de Esquerda (amb aquest nom es va presentar llavors), va sorgir de la coalició entre IU, una escissió del BNG, i diferents moviments al voltant del 15M sota el lideratge de la llavors candidata d’IU Yolanda Díaz i el seu cap de campanya per a aquells comicis, Pablo Iglesias. Les voltes que dona la vida.
2) Galícia és aquell país on tots els candidats, PP i PSOE inclòs (i jo diria, sobretot ells), es mostren més regionalistes-nacionalistes que en cap altre territori de l’Estat. Només a Galícia ens podem trobar amb un candidat del PP que, utilitza sempre el gallec i on ja ha advertit que està molt bé que la resta de líders del partit el vulguin ajudar, però ho hauran de fer en caravanes paral·leles (és a dir, no coincidint en els mateixos actes d’ell per tal de mantenir el focus en el candidat), i sense entorpir en una campanya que vol 100% gallega. I això també aplica a Feijóo. Es tracta d’evitar el que li va passar al PP a les eleccions de Castella i Lleó, o el PSPV a les eleccions de la Comunitat Valenciana: una excessiva ‘estatalització’ de les eleccions regionals a partir d’una excessiva presència de líders no regionals, fomentada pels mateixos partits. O un altre exemple, només a Galícia podrem trobar a un candidat del PSdeG, en aquest cas José Ramón Gómez Besteiro, que, a banda de dir que Galícia és el seu país, afirmi que ell pensa i viu 100% en gallec i que, quan parla en castellà, “ho ha de traduir mentalment”.
3) Vox? Què és això? 0 de 75 diputats al Parlament gallec, 0 dels 3.633 regidors dels ajuntaments, 0 de 23 escons al Congreso… Galícia és la CA més poblada de l’Estat Espanyol on VOX no té CAP mena de representació institucional. No només ara, sinó tampoc fa quatre anys. Tant és així que els líders de VOX tenen dificultats enormes per fer-hi actes i garantir una mínima presència de persones. I a diferència del que es pugui pensar a simple vista, no és perquè el PP gallec hagi colonitzat el discurs de l’extrema dreta, sinó tot el contrari, els populars gallecs fan gala d’un discurs relativament centrista i regionalista-nacionalista.
Us imagineu aquí a Catalunya un president de la Generalitat ballant reggaetón a TV3, i fent un espot conduint un autobús?
4) Tan a prop i tan lluny en comunicació política. Us imagineu aquí a Catalunya un president de la Generalitat ballant reggaetón a TV3, i fent un espot conduint un autobús? O un cap de l’oposició amb un canal de vídeopòdcast on cada setmana conversa amb algun personatge des d’una casa típicament catalana per generar ambient de proximitat i caliu? Aquesta campanya electoral gallega és una bona oportunitat per demostrar fins a quin punt a altres CCAA, com ara Galícia, Andalusia, Madrid, Euskadi o la Comunitat Valenciana, el nivell de comunicació política dels seus líders i partits polítics està… a anys llum de la catalana.
5) La capacitat d’arrossegament del vot d’unes eleccions a altres dels partits localistes-populistes. El partit de l’alcalde d’Ourense, Gonzalo Pérez Jácome (un populista independent difícil de classificar ideològicament) ha anunciat que es presentarà a les eleccions gallegues per la seva província (la llei electoral gallega, a diferència de la catalana, fa incompatible la condició d’alcalde i de diputat al Parlament autonòmic). Aspira a aconseguir algun dels 14 diputats què reparteix la província, amb la incertesa sobre si això pot afectar a la majoria popular al parlament gallec.
