Estrenar-me en aquesta secció d’opinió durant aquests dies nadalencs (tenint en compte que Nadal significa naixement) i baix la mirada de la lluna plena a càncer (que torna a casa per Nadal, com les ovelles al corral) a punt d’acabar l’any… deu ser una senyal?
Qui em coneix bé sap que m’encanta llegir el cel amb el filtre de l’astrologia… això sí, amb els peus al terra per poder seguir col·leccionant pedres, fulles… lo que sigue que em vaig trobant pel camí, amb forma de cor. Veig senyals per tot arreu –inclús on n’hi ha, i això també és una senyal-. Crec en les sincronicitats i que, en esta vida, tot està connectat i forma part d’un ordre sistèmic. -D’això ja en parlaré un altre dia-. M’agrada buscar la relació entre les persones amb qui ens creuem, les proves que ens posem davant… L’explicació, la busco cada vegada menys.
Hi ha coses que passen -al món- que per molt que em desgasti, no les podria arribar a entendre mai. I millor així, suposo. Simplement, confio -cada vegada més. Potser al tatuar-me “confia”, la tinta ha calat internament- en que tot és com ha de ser –un mantra que em va ensenyar la meva gran mestra, fa quasi bé 15 anys, quan vaig introduir-me al meravellós i infinit món de l’autoconeixement i del creixement personal, i que m’acompanya per la vida.
Descobrir-me dia a dia –la majoria de vegades, gràcies a l’espill de l’altre- és el més bonic que m’ha passat mai. El brilli brilli d’estes festes sol alluernar alguna que altra ferideta que reposa a l’ombra. Hi ha incomoditats necessàries, i més aquest any amb mercuri retrògrad entrepeus fins a l’últim dia. La comunicació no flueix del tot però les paraules surten soles, directes.
L’autenticitat és el millor regal que ens podem fer
Estem extremadament sensibles, ens apeteix compartir més, obrir el cor… i la boca, sobretot durant els àpats familiars, i no em refereixo només per a menjar, que també. Respondre només si ens pregunten, evitaria discussions i guanyaríem punts de vista. Moltes vegades, parlar sense control et fa dir allò que intentes amagar.
La clau està en fer-nos càrrec de la informació que ens arriba i ser coherents -amb el què sentim, pensem, fem i diem-. Escoltar els missatges que ens envia el cos i ser fidel a un mateix. Igual ens n’adonem que estem escalant una muntanya que ja no va en natros i que res torna a ser el mateix, i això és el millor que ens pot passar.
L’autenticitat és el millor regal que ens podem fer, per Nadal i durant la resta de l’any.
La vida és una. Aprofitem la claredat i la presència de l’última lluna plena de l’any per sortir del 2023 sense fer soroll… i que el 2024 ens trobi obrint camí a lo nou, amb la màgia de la intriga i la intuïció com a guia.
Tere Llambrich
Jurista, comunicadora i astrolover
