És famosa la foto del cim de l’Everest massificat. Una munió de gent en busca de “la selfie”. Tot un símbol, una frikada. Estem davant un canvi d’era a una velocitat mai pensada. En un futur es parlarà de l’Era Tecnològica i de l’Era Pre-tecnològica, com ara parlem de la Prehistòria.
Fins la irrupció de les xarxes teníem unes regles consuetudinàries acceptades al llarg de segles. Han regulat i regulen les relacions i formes socials. Normalment ens relacionem d’una manera educada i pacífica, és molt difícil faltar al respecte a una persona mirant-lo als ulls. No respectar aquestes regles és violentar les situacions. La urbanitat és la regla.
Les xarxes, però, són una nova forma, un canvi molt profund, no cal ni argumentar-ho. A les xarxes no hi ha regles consuetudinàries, ni consensuades, ni imposades. Una nova frontera que alguns confonen amb “llibertat sense regles”. Quan algú proclama que no vol un debat a les institucions. Proclama que vol un debat amb moltes possibilitats de manipulació; apostant per la “selfie”, el “postureo” i la crispació. Ho vivim i veiem com el debat que es produeix al Parlament o als Plens es trasllada immediatament a “les xarxes”.
“La selfie” es converteix en un valor en si mateix, és utilitzada per adquirir notorietat. Un caramel per a la política (nova?).
Un vell dirigent de la Creu Roja m’ho comentava: veiem com en actes solidaris és més important fer-se “la selfie” per part de polítics (no institucions) que l’acte solidari en si. O com s’ha intentat repartir propaganda electoral amb l’excusa d’una recollida d’aliments per la Creu Roja. Raonava el dirigent: “la solidaritat, la caritat, és l’acte més generós que es pot realitzar, mentre la política sempre busca el poder i per definició és egoista”. Si deixem que la política partidista contamini la solidaritat o la caritat, el desprestigi i l’egoisme dels polítics ho desprestigiarà tot. Tot per “una selfie”. Deia el dirigent: “és fastigós”. Ho és.
Amb el temps es crearan normes d’urbanitat a les xarxes (és una necessitat) per impedir aquestes actituds. Haurem d’acceptar, però, la paradoxa d’intervenir al debat a les xarxes, amb el seu llenguatge agressiu. Caldrà no deixar passar-ne una per tal de crear una nova urbanitat, sense presència personal, però que reivindiqui el respecte, les institucions i la decència. Amb valor i a la feina.
