A Catalunya ha caigut el nombre d’autònoms, assolint el volum més baix en vuit anys. Segons l’informe anual del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), el col·lectiu el 2015 representava un 17,2% del volum de treballadors, mentre que el 2022 la xifra es va disminuir fins al 14,7%. Les elevades quotes d’autònoms, la incertesa laboral i un entorn que no està preparat per donar suport a l’emprenedoria propicia el viatge cap al món assalariat.
Els treballadors autònoms continuem pagant quotes abusives que no són, ni de molt lluny, proporcionals a allò que ingressem
Jo sóc un dels més de 500.000 treballadors per compte propi que hi ha a Catalunya. Un juliol de fa dos anys vaig endinsar-me en este món incert, potser per ignorància, també. I és que descobrir les condicions que suposa emprendre el teu propi projecte com a treballador autònom provoca cert vertigen. L’1 de gener d’este mateix any es va iniciar un nou sistema de cotització per ingressos reals, la qual cosa va ser celebrada, però només en part. En funció del tram en què es troba el treballador autònom ha de pagar una quota o una altra. Fins aquí la teoria es podria dir que fa un cert goig, però la pràctica deixa molt a desitjar. Els treballadors autònoms continuem pagant quotes abusives que no són, ni de molt lluny, proporcionals a allò que ingressem. I és que un autònom que guanya, per exemple 700 euros, n’ha de pagar 230.
La realitat és que cada mes afrontem la incertesa, quotes desproporcionades, factures pendents de cobrar i un entorn que no entén de què ens queixem
Els autònoms no tenim vacances, tampoc dies festius i millor no parlar de les condicions de les baixes mèdiques. Un autònom no marxa de vacances, sinó que deixa de tenir ingressos i continuem treballant tot i estar malalts perquè, si no, ningú ho farà per nosaltres. I sóc conscient que dins d’este col·lectiu hi ha persones que compten fins i tot amb millors condicions que persones assalariades, però esta no és la realitat de la majoria. La realitat és que cada mes afrontem la incertesa, quotes desproporcionades, factures pendents de cobrar i un entorn que no entén de què ens queixem, si total, som el “nostre propi cap” i “fem el que volem”.
Miro el 2024 amb poca esperança de millora. Malgrat això, el meu desig per a l’any vinent és la creació de mesures justes, però justes de veritat perquè els treballadors per compte propi puguem viure dignament aportant a l’Estat en consonància amb els beneficis que ens aporta el treball. I ja que hi som, també em prenc la llibertat de desitjar el cobrament a temps de les factures i poder viure una mica més tranquil·lament.