Aquest passat mes de novembre hem vist el naixement de la plataforma ‘Som3cat’, que agrupa (en un cronograma planificat a anys vista), tots els continguts, canals, produccions i marques de la (d’aquí poc, antiga) Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Aquesta transformació tan profunda implica, a grans trets, tres grans canvis respecte a la televisió, ràdio i pàgina web públiques que fins ara vèiem. Concretament: de la separació entre tv, ràdio i digital a la fusió (1), dels programes als continguts (2), i la supressió, a la llarga, dels ‘canals tradicionals’ i marques de TV3 i Catalunya Ràdio (3). Per què?, analitzem-ho amb exemples pràctics.
Els espectadors de televisió, o de ràdio, tendim a consumir continguts (amb independència d’on s’emetin), i no pas canals ‘per se’
Si el lector d’aquest article és espectador habitual de Mediaset (Telecinco, Cuatro, i les temàtiques del grup), o de TVE, observarà com cada cop és més habitual que, programes que habitualment s’emetien per una cadena (posem per cas Telecinco o La1), esporàdicament es desplacin a altres cadenes del grup (Cuatro, o 24H, per exemple). O, fins i tot, com programes que comencen la seva emissió en una cadena, al cap d’una estona ‘salten’ a un altre canal del mateix grup comunicatiu. Un fet que també passa entre TV3 / 324 / Esport3, per cert. I lluny de provocar el caos o la caiguda massiva d’audiència, l’espectador ho ha assumit amb tanta naturalitat que ni tan sols li provoca cap neguit. I és que els espectadors de televisió, o de ràdio, tendim a consumir continguts (amb independència d’on s’emetin), i no pas canals ‘per se’. Per no parlar d’aspectes tecnològics (qui escoltarà ràdio a través d’una determinada radiofreqüència d’FM d’aquí a una generació?), o d’agenda (volem tenir el control de quan veiem els continguts, i no sotmetre’ns a les graelles fixades per les direccions de les cadenes). Tot apunta, per tant, que una comunicació i estratègia de reforç de canals en lloc dels continguts, aniria en la línia contrària a allò que demana la ciutadania.
En segon lloc, la frontera entre què és un programa de televisió, o de ràdio, un contingut digital, o un contingut per a plataformes de streaming (altrament dites OTT) cada cop és més difusa. Cada dia són més els programes de ràdio què es poden veure en vídeo, les produccions de televisió que tenen una segona (o primera) vida en plataformes de pagament tipus ‘Netflix’, o audiències a internet de continguts que superen les de la televisió o ràdio lineal convencional (deixo per a un altre article la caiguda progressiva de l’audiència dels mitjans convencionals respecte a les xarxes socials).
Per entendre el tercer argument ens hem de fer una pregunta: Quin avantatge invencible tenen les OTT (Netflix, Prime Video, HBO Max, etc.), sobre els de televisió s canalconvencional (lineal)? La subscripció mensual? No, per què, de fet, des de fa dècades hi ha canals de TV convencional que són de pagament. L’emissió a la carta? Tampoc, perquè cada cop més totes les TV i ràdios s’estan adaptant per facilitar el consum de continguts des de qualsevol lloc en qualsevol moment. La resposta són les dades. I és que, de la mateixa manera com funciona amb una xarxa social, cada interacció que fem amb una plataforma de continguts (quan ens hi connectem, què hi consumim, amb quina freqüència ho fem, quins productes fan que ens hi enganxem i quins què saltem immediatament, etc.), deixa una petjada del nostre perfil de consumidor, hàbits i gustos que les plataformes poden aprofitar per saber per quins continguts apostar o no, i quan estrenar-los.
Qualsevol OTT sap al mil·límetre les preferències, hàbits, perfils i característiques de tota la seva audiència, reduint dràsticament la incertesa sobre les produccions (inversions) i continguts
Expliquem-ho amb un exemple més clarificador. Si hom acudeix a un canal de TV amb una proposta per fer una sèrie, un programa, etc., la cadena tindrà poques eines (més enllà de la intuïció i alguna enquesta i dada extreta de les SmartTV), sobre què agrada i què no a l’audiència, i no diguem ja sobre quin és el dia i hora òptim per a fer l’estrena i la programació. Es tractarà d’una operació arriscada, pel cost, i per la gairebé nul·la informació sobre quina serà la rebuda (la cadena anirà gairebé a cegues). En canvi, qualsevol OTT sap al mil·límetre les preferències, hàbits, perfils i característiques de tota la seva audiència, reduint dràsticament la incertesa sobre les produccions (inversions) i continguts, proporcionant un avantatge definitiu sobre qualsevol televisió o grup comunicatiu ‘tradicional’. Per a mostra un botó: només cal fixar-se en l’estratègia d’estrenes de sèries que tenen les plataformes de continguts, amb l’estratègia d’estrenes de les televisions convencionals.
Precisament aquesta serà una de les funcions de Som3Cat, una nova OTT que utilitza aquesta tecnologia, no només per fer-nos la vida més fàcil a l’hora de buscar, recomanar i consumir continguts, que també, sinó per donar a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals l’avantatge que suposa disposar de totes les dades, hàbits i preferències de consum dels més de 500.000 registrats a la plataforma.