No hi ha res més important que la salut. I quan aquesta falla, tots acabem a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC), que ahir va donar la notícia més rellevant en moltes dècades: en només dos anys tindrem l’hospital de referència de la regió sanitària, amb unes instal·lacions adequades a les necessitats dels prop de 200.000 habitants del territori. El Govern de la Generalitat amb el delegat al capdavant, la directora territorial de Salut, i l’alcalde de Tortosa Jordi Jordan, van donar la bona nova enmig de moltes cares de satisfacció perquè feia molt temps que s’esperava un anunci d’obres, i no de projectes, intencions o tàctiques.
I el mèrit final és de tots, sense exclusions. Que feia falta ampliar l’HTVC era un clam. Per arribar al projecte escollit, probablement calia analitzar totes les variables, però bé està el que bé acaba. Estem convençuts que el projecte no té aturador per la forma en què s’ha produït l’anunci: es produeix el mateix dia que es posa en marxa el nou aparcament al fossar, per a 400 places.
Fa tanta i tanta falta aquesta obra magna, de 45 milions d’euros en dos anys, que només desitgem que tot vagi bé i segons el previst
La presentació celebrada ahir del projecte d’ampliació, cal felicitar-la i donar l’enhorabona. Va ser una ferma declaració d’intencions, i un exemple de govern eficient i eficaç, ja una característica de l’actual delegat del Govern, Albert Salvadó, que també demostra en altres temes com l’esperat Fons Nuclear. Podria preocupar que la licitació no tingue data concreta (es parla d’abans de finals d’any, o principis del següent), però ara no és el moment d’aportar negativisme. Fa tanta falta l’HTVC que confiem que tot vagi bé, ni que sigue gràcies a l’esperit nadalenc.
També podríem pensar en l’ai, ai, ai… de les possibles troballes arqueològiques quan es procedeixi a excavar, però cal pensar que la solvència de les tres empreses que executaran l’obra via UTE no s’encallen. Com també cal pensar que ja està previst un pla B si això passa. Fa tanta i tanta falta aquesta obra magna, de 45 milions d’euros en dos anys, que només desitgem que tot vagi bé i segons el previst. Per cert, estem parlant d’un hospital que passarà a ser urbà, al qual s’accedirà amb escales mecàniques des del carrer Argentina. Tot un somni fet realitat després de cinquanta anys d’estar parlant del problema d’accessibilitat, des d’aquell fatídic any de l’accident dels Alfacs.
Per què no podem demanar -o almenys imaginar-nos-, una trobada fraternal de tots els que des de les institucions hi ha remat a favor? Els d’ara i els d’abans
Per cert, per acabar aquesta festa social en pau, i aconseguir que també sigue política, per què no podem demanar -o almenys imaginar-nos-, una trobada fraternal de tots els que des de les institucions hi ha remat a favor? Els d’ara i els d’abans, tots junts, acompanyats del personal sanitari. Potser la copa de vi escumós de Nadal s’hauria de fer en aquell entorn, per acabar desitjant que al Nadal de 2026, els malalts ingressats, el personal sanitari, i els acompanyants i visitants, passaran a tenir, definitivament, una nova percepció com a ciutadans, si no de primera, sí almenys d’una categoria ja molt propera.
És, a més, un gran encert que aquest gran anunci no s’hagi vist, col·lateralment afectat, «pel tema del nou hospital». En aquest punt també cal ser positius i aparcar les tàctiques i -si les hi ha-, les fòbies: el nou govern de Tortosa, amb el suport de l’oposició que ho va enllestir, i amb la complicitat del departament de Salut (l’hospital de Reus va costar 150 M€), han de resoldre que sí, que els nous terrenys són bons, i que la inundabilitat és una circumstància perfectament esmenable, i més amb el canvi ad hoc tortosí de fa pocs mesos. Cal ser positius en salut, però sobretot, pragmàtics i resolutius, per guanyar-hi tots.
