Els flixancos i flixanques són persones molt virtuoses, i jo, com a bona convilatana que soc, dono fe que això és així. Un dels seus dons més destacats, precisament, és el de dur el nom de la població arreu del país. Hi ha cops que jo mateixa m’he sorprès en pronunciar la frase: “Soc de Flix”. Sí, de Flix. De Flix i au, sense més ni més. Cal aclarir, a favor meu, que la concisió de les meves explicacions sovint ha estat encertada perquè… qui no coneix un veí o veïna il·lustre del nostre municipi? “Ah! De Flix? De Flix jo conec a…” i ja hi som.
És un fet que la gent del poble ha gaudit durant anys d’un cert privilegi pel que fa a l’accés a la cultura. Sense tenir proves empíriques, molts assegurem que això provoca, precisament, que el municipi sigui bressol de gent insigne. I és que quan la Ribera d’Ebre era considerada només terra fèrtil per aubergis i cireres, els alemanys van decidir que també seria la precedent idònia per a convertir el sud en l’abocador de Catalunya.
Òbviament, els flixancos i flixanques poca cosa van poder dir de l’arribada del que va ser, entre altres, el primer complex de sosa càustica nacional i el tercer en importància d’Europa. Els interessos què hi havia darrere eren descomunals comparats amb els afanys de supervivència dels qui treballaven de sol a sol per poder portar un plat calent a taula. Però ja se’n van encarregar els senyors Carl Pistor i Wilhem Müller d’apaivagar els ànims d’aquells qui s’ho veien a venir, convertint Flix en el primer municipi de la comarca amb electricitat l’any 1903. Deu anys més tard, s’alçaven unes escoles que eren l’enveja de tota la demarcació, i l’any 1947 una nova escola d’aprenents que ha format a gairebé tota la generació ‘boomer’ masculina.
En paraules de l’historiador Pere Muñoz “Mai, des de l’arribada de totes aquestes prestacions fins a la mort de Franco, es va sentir a dir una mala paraula de la coneguda popularment com ‘La Fàbrica’. Com es podia permetre aquest ultratge quan va ser la Sociedad Electoquímica la que va reconvertir l’economia de pares, fills i nets?”
Tot aquest ventall d’arguments provoca encara, i després de tot, que alguns serrin les dents quan es tracta de situar Flix al mapa, ja que cada cop s’observa més el que els hi costa a alguns joves estalviar-se per les Barcelones i Tarragones l’afegitó que “Flix és el municipi que hi ha al costat de la central nuclear d’Ascó”. Per als nostàlgics, el meu consell és que pensin en com de lluny els hi queda a pubilles i hereus un passat esplèndid que ni coneixen ni, deixeu-me afegir, coneixeran.
I si encara queda algun carca, aquest es pot conformar a pensar que Flix continua sent igual de famós arreu. De fet, ho és tant, que, en els últims anys, no ens ha calgut anomenar el municipi veí per a ubicar-nos. Hem estat i som els protagonistes indirectes també d’una de les trames més memorables de corrupció dels últims anys en l’àmbit nacional, gentilesa d’Acuamed.
Per tot, no és d’estranyar que treballadores i treballadors locals ni s’adonessin que, al novembre del 2015, agents de la Guàrdia Civil van entrar per la força a la química per a intentar treure’n l’aigua clara de la coneguda com a Operació Frontino. Una carta i, en quinze dies, al carrer. De regal, tones i tones per als qui ens ha tocat menjar l’última ametlla amarga del sac.
I pels qui encara es pregunten el perquè del poc ressò de tot plegat: senyors, això sempre ha estat una cosa molt més gran. Parlem d’un procés identitari de més de cent anys d’història, d’un poble que un dia, sense saber-ho, va hipotecar el ‘pan para hoy’ amb medi ambient i futur. Imagineu si, entre els “intríngulis” de tot plegat, s’hi sumen lladres de guant blanc que, tot apunta, al juliol tornaran a estar al poder.
Cal acceptar que els crits van arribar perquè, darrere de tot això, la compensació ja no igualava la balança. Però el que més m’amoïna és que el caciquisme finalitzés per voluntat de la mateixa Ercros, qui va posar punt final a aquesta bonica relació d’amistat apostant per l’expansió de l’empresa, però en altres municipis.
Amb el nou camí que s’obre ara en endavant i amb l’avantatge d’haver après (espero) dels errors comesos, encara ens molestem perquè els pixapins ens etiquetin com “els del pantà contaminat?”. Que Flix no hagi de callar mai més.