Llegir serà l’acte més revolucionari que farem en un futur. Pensar serà un gaudi i un plaer per pocs. La paraula escrita s’ha prostituït amb Twitter. Tothom pot publicar i dir la seua en aquest circ on tots hi participem. Uns mirem i altres competeixen per a veure qui la diu més grossa. El passat es reescriu segons la conveniència de l’interès. I la queixa és el passatemps preferit dels usuaris. I de tot es fa escarni. I tots saben de tot.
Política de bar que pot veure tothom a través d’una pantalla. I en aquesta ebullició constant apareix un ramat que diu que els temps passats sempre son millors. I quan llegeixo aquesta reflexió els pèls del braç se’m posen de punta. I em fa més temor quan sento al jovent que passa per la llibreria opinar el mateix que vocifera aquests esgarriats.
Això és culpa de TOTS. De tu, de mi i tothom. Per contribuir al soroll, per entrar al joc, perquè, al cap i a la fi, no aprenem de la història. Uns la volen tapar i d’altres no saben com recuperar-la.
I mentre tot continua girant, rodant i funcionant el primer esglaó de la societat comença a fer figa. A les escoles se’ls treu hores de filosofia, de literatura i s’aparten els llibres. Llegir no ens farà ser millors ni més bons, però ens fa ser lliures. Ens preocupem tant per protegir als més joves que estem fent el mateix que aquells homes dolents que ocupaven tots l’espai i dictaven les lleis i com havia de pensar la gent. Volem treure les paraules ofensives dels llibres de Roald Dahl o canviar la paraula negrets d’una novel·la d’Agatha Christie perquè pot ofendre. Hem aconseguit que llegir sigui sinònim a avorriment donant-los-hi lectures obligatòries que fa dècades que estan al currículum eductiu i no es canvien perquè queden pocs mestres que els hi agrada llegir per poder sugerir títols nous. Se’ls vol treure la capacitat de tenir una mirada crítica. Se’ls vol desarmar perquè quan arribin a la majoria d’edat i puguin votar en un present fosc, crític, pensaran que el passat era millor. Tot i que no sàpiguen què va passar.