El judici pel concurs de creditors d’Agrofruit s’ha hagut d’ajornar aquest dimarts, i amb aquesta ja és la tercera vegada, perquè en aquest cas la sala habilitada als jutjats de Tortosa “no disposava de volum suficient per poder acollir la vista”. Així ho explicava en conversa amb ebredigital.cat Xavier Faura, advocat defensor de l’empresa i d’un dels cinc membres del consell d’administració que no ha arribat a cap acord econòmic que el desvinculi de la causa. La decisió ha estat presa pel jutge de reforç vingut de Barcelona conscient que l’espai habilitat no podia acollir durant deu hores tot el volum d’acusats, lletrats i fiscals. Finalment, s’ha fixat una nova data per al 23-27 de novembre (en dues sessions) a una sala de l’Audiència Provincial de Tarragona on se celebren els judicis amb jurat.
Per entendre la causa cal remuntar-se a l’any 2013. És llavors quan l’empresa entra en col·lapse de tresoreria i el consell d’administració detecta, després d’iniciar investigacions internes, que hi ha hagut un maquillatge comptable de manera continuada per garantir un saldo positiu tot i les auditories a les quals estava sotmesa. A partir d’aquest moment es comença un procediment de preconcurs que acaba amb un acord inesperat, entre altres coses perquè els representants bancaris accepten una quita del 40% i els creditors una altra del 80%.
Ara bé, tot i el reinici de l’activitat davant aquest refinançament del deute l’empresa no va poder continuar endavant tant per les elevades despeses estructurals com per la incapacitat de poder adquirir fruites, en primer lloc, perquè els subministradors habituals recelaven davant els impagaments del passat i en segon per la impossibilitat de poder tenir suficient líquid per a comprar-les a tercers. És a l’estiu del 2018 quan es presenta la sol·licitud de liquidació de l’empresa, amb un dèficit que a hores d’ara (i després de diverses amortitzacions al llarg de tots aquests anys) estaria xifrat en prop de 30 milions d’euros. Aquesta és la reclamació patrimonial demanada per l’administrador concursal i el ministeri fiscal als onze membres del consell d’administració (inicialment, perquè amb el pas dels anys tant part d’ells com els familiars de dos dels membres del consell ja morts han arribat a acords econòmics previs al judici), a l’empresa responsable de les auditories, al mateix auditor i a Agrofruit. La línia de defensa dels membres del consell encara imputats implica deixar clar que no podien tenir coneixement del mal estat de l’empresa davant unes auditories que no reflectien la realitat i unes auditories posteriors, a partir del breu moment de refinançament, que tampoc van detectar l’estat real de la companyia.
Cal recordar que les instal·lacions d’Agrofruit van entrar en subhasta pública. El guanyador va ser una empresa que es va negar a assumir els impagaments a l’erari públic i posteriorment va ser adquirida, un cop fent-se amb els drets de la subhasta, per Ametller Origen.