Els cinc ports pesquers ebrencs van sumar l’any passat el 19% de les captures de tota Catalunya (4.107 tones sobre 21.500) i el 25% dels ingressos en primera venda (24.713.000 euros respecte 98.272.000). Així es després dels resultats de la campanya relatius al 2022 publicats aquest dijous pel Departament d’Acció Climàtica, mitjançant l’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR). Aquest seguiment estadístic permet copsar l’evolució de les captures, la recaptació econòmica del sector pesquer català i l’estat de la flota del sector pesquer català els darrers anys. Si bé les vendes a les llotges catalanes s’han incrementat un 7,07% respecte de l’any 2021 i els ingressos, un 2,51%, el preu mitjà dels productes de la pesca comercialitzats a les llotges de Catalunya s’ha reduït un 4,2% l’any 2022 respecte de l’any 2021 i s’ha situat en valors mitjans de 4,57 euros/kg.
Pel que fa a l’àmbit estrictament ebrenc, el port de la Ràpita va liderar el rànquinq de captures amb 2.176 tones i d’ingressos, amb 12.868.000 euros. En segon lloc es troba el de l’Ametlla de Mar, amb 1.220 tones i 7.149.000 euros. En tercer lloc hi ha el de Deltebre (327 tones i 2.474.000 euros), seguit dels de l’Ampolla (217 tones i 1.360.000 euros) i el de les Cases d’Alcanar (167 tones i 962.000 euros). Tanmateix, és precisament aquest darrer el que més ha incrementat els seus ingressos respecte el 2021 (un 20,68%), mentre que rapitencs i canareus perden respectivament un 4,7% i un 4,9%, respectivament.
L’informe posa de manifest que, malgrat que l’any 2022 s’han reduït els dies de pesca efectiva, les captures totals i els ingressos a les llotges pesqueres s’han incrementat. El 70% de les captures es concentren en 10 espècies. Destaquen el bis i el pop blanc que han desbancat la galera i el cranc blau,que figuraven entre les principals espècies pescades l’any 2021.
En relació amb la dependència econòmica del sector pesquer de les diferents espècies, s’observa que el 62% dels ingressos en primera venda es concentra en 10 espècies. Destaca la importància econòmica de les captures de gamba rosada, escamarlà i rap, que, sense figurar entre les espècies més pescades, representen el 23% dels ingressos.
Frena la tendència de reducció de la flota
Pel que fa a l’evolució de la flota pesquera catalana que desembarca a ports catalans, ha anat disminuint des d’un màxim de 1.039 embarcacions l’any 2002 fins a 552 l’any 2022. Tanmateix, s’observa que en els darrers 4 anys la tendència de reducció de la flota s’ha anat desaccelerant.
El nombre major d’embarcacions amb un 50% del total correspon, tal com ha estat històricament, a la modalitat d’arts menors, que aporten el 9% de captures i el 17% de la recaptació. El següent bloc en relació amb el nombre d’unitats correspon a la flota d’arrossegament que representa el 37% del total d’unitats, amb el 34% de captures i el 59% de la recaptació. Finalment, s’ha de destacar la modalitat d’encerclament amb el 9% d’embarcacions que desembarca la major quantitat de producte, el 55%, que representa el 20% de la recaptació total de les llotges a Catalunya. És a dir, la pesca d’arrossegament i encerclament són els motors de l’activitat pesquera i la garantia de subministrament alimentari dels productes pesquers locals, i, per tant, de l’Economia Blava de les comunitats pesqueres.
Menys dies de pesca
Es constata una reducció, respecte de l’any 2019, del 9,67% de les captures d’arrossegament. Aquesta reducció s’explica per una disminució del 16,27% de les jornades de pesca de la modalitat d’arrossegament per mandat del Ministeri d’Alimentació i Pesca en aplicació del Pla multianual de la Unió Europea per a la pesca de demersals al Mediterrani occidental, i per la reducció del 7,66% de la flota d’arrossegament catalana activa i una optimització de les jornades de gamba de la flota d’arrossegament. Tot i la reducció de l’activitat pesquera, les recaptacions de la flota d’arrossegament s’han mantingut respecte de l’any 2019 gràcies a la pujada del preu mitjà a primera venda del 10,64%.
La modalitat d’encerclament presenta un increment de captures del 13,32% que ha comportat una lleugera reducció del preu de primera venda.
D’altra banda, en l’ampli espectre del sector pesquer català, a partir de l’any 2018 s’hi han anat incorporant en el marc del nou model de cogestió de la pesca professional a Catalunya els denominats comitès de cogestió, en els quals la gestió es realitza en pla d’igualtat entre pescadors, Administració, científics i ONG. L’estadística de 2022 indica que el 55% de la flota d’arts menors participa de la cogestió.
El Servei d’Assessorament Pesquer (SAP) que desenvolupa l’ICATMAR
L’Institut Català de Recerca per a la Governança del Mar (ICATMAR), www.icatmar.cat, és l’òrgan de cooperació entre la Generalitat de Catalunya i l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, adscrit a la Direcció General de Política Marítima i Pesca Sostenible, que, seguint la seva línia fundacional, proporciona assessorament científic d’excel·lència a l’Administració de la Generalitat de Catalunya (Servei d’Assessorament Pesquer).
Anualment, aquest Servei analitza els aspectes biològics, econòmics i socials de les principals modalitats pesqueres catalanes (arrossegament, encerclament i arts menors) i avalua al llarg del litoral l’estat biològic de les espècies pesqueres de referència d’aquestes modalitats (lluç, moll, gamba blanca, pop blanc, llagostí, galera, escamarlà, gamba vermella, sardina, seitó, pop roquer, sonso, llengüeta, cranc blau i sípia). S’han dut a terme 1.420 pesques, més de 390.000 individus mesurats i 75.000 individus disseccionats.
Els resultats del mostreig anual d’ICATMAR permeten generar informació sobre la biologia de les espècies, mapes de distribució d’espècies i de composició de les comunitats marines, analitzar l’impacte biològic i socioeconòmic de les mesures de gestió pesquera i obtenir una avaluació dels estocs pesquers de Catalunya que servirar per adoptar mesures de gestió pesquera adaptatives basades en dades actualitzades i desconcentrades.
Podeu trobar aquest informe i la resta de documentació i informes tècnics i científics de l’ICATMAR al seu lloc web: https://agricultura.gencat.cat/ca/departament/dar_plans_programes_sectorials/politica-maritima/icatmar/index.html