El debat electoral de les municipals d’aquest diumenge a Amposta, celebrat aquest vespre al Centre Cívic Ruiz Salgado (i que reemetrà aquest dimecres Canal TE), ha confirmat Germán Ciscar (Som Amposta) com a seriós candidat al títol. Ha sabut aprofitar, amb un discurs amb poques fissures, el combat paral·lel sobre l’estat de la capital del Montsià ara fa vuit anys que han disputat l’actual alcalde republicà, Adam Tomàs, i l’exbatlle convergent Manel Ferré. Ara bé, en termes absoluts, i més enllà de veure com es destaca un aspirant en les trinxeres de l’oposició, Tomàs es va perfilar com a guanyador d’un tots contra ell. Feina feta, tranquilitat davant una majoria absoluta sòlida, capacitat d’autocrítica i realisme van ser les seves armes. I sobre aquest darrer capítol, el de les coses factibles respecte a fer volar coloms, un exemple. A l’hora de parlar de les ocupacions, i davant el catastrofisme de les intervencions, Tomás no només va rememorar les actuacions fetes a la zona conflictiva del carrer Sant Cristòfol, sinó que va posar el dit a la nafra quan va reconèixer que “no és un problema policial sinó judicial. No pot ser que una persona sigui detinguda 50 vegades i el jutge la deixi en llibertat 50 vegades”.
La convocatòria també ha estat l’inici d’una gran enemistat. L’actual cap de llista de Junts s’ha negat a estrènyer la mà del candidat d’Ara Amposta, Pau Pujol, després que aquest aprofités l’últim minut per explicitar, amb una contundència inesperada, la seva política sobre presumptes pactes postelectorals. “Parlarem amb tots, menys amb Junts, perquè pactar o negociar amb Junts és normalitzar la corrupció”, etzibava Pujol. Per la seva banda, el socialista Jordi Pérez demostrava ser un bon gendre, però amb molta carrera al davant per guanyar taules en això de la política, si bé la seva disposició a arribar amb acords amb tothom i el seu apunt sobre ser el representant “de l’únic partit que pot governar Amposta, Catalunya i Espanya” li dona un bon marge de maniobra.
El debat ha estat organitzat per la Demarcació del Col·legi de Periodistes a les Terres de l’Ebre. De les set candidatures que es presenten aquest 28M, s’ha convidat als quatre caps de llista de partits amb representació al plenari aquest mandat i a Junts per la seva “rellevància”. De fet, Ara Amposta disposa dels drets electorals heretats dels comicis del 2019, per la qual cosa tenien garantida la seva participació. Presentat per Leonor Bertomeu i Albert Pasqual, dividit per blocs i amb preguntes obertes a periodistes, l’economia ha encetat les hostilitats. Tomàs ha rebatut amb tranquil·litat els atacs a la manca de capacitat per portar empreses a la ciutat, el retard en la finalització de les obres d’urbanització del polígon de l’Oriola i de frivolitzar amb les xifres d’ocupació. El republicà ha posat damunt la taula la inversió de Premier Tech i la necessitat d’ampliar-lo un cop posat el cartell de complert, la reducció de la taxa desocupació del 22% a l’11% en vuit anys.
Habitatge, ocupaciosn i Policia Local
En matèria d’habitatge s’ha passat aviat a parlar de les ocupacions d’habitatges (Ciscar ha reiterat la seva aposta, manifestada ja durant el cara a cara amb Tomàs, per contractar una empresa privada que controli els accessos dels okupes i aprofiti les seves absències per recuperar-los als propietaris) i de l’estat actual de la Policia Local. En aquest punt Ferré ha defensat que el butlletí oficial de la província del 2014 estipulava que el cos comptava amb 40 agents i que enguany en té 41. Tomàs ha llençat el primer d’una sèrie de cops a les costelles del seu contrincant, i tots en la mateixa línia, és a dir, “ja s’ha oblidat vostè de com funciona un ajuntament. Hauria de saber que en una relació de llocs de treball una cosa són les places que hi ha i un altre les cobertes”, afirmava el batlle, reduint a 34 els agents existents al final del mandat de Ferré “i amb la plaça d’inspector en cap sense cobrir. Ara tenim un sergent dels Mossos”.
L’estat de salut de l’hospital
En l’apartat de salut Tomàs ha defensat la gestió de l’Hospital Comarcal d’Amposta. Ho ha fet assegurant que era “un model d’èxit”, generant sinergies amb la resta del territori, recuperant operacions i proves quirúrgiques amb col·laboració amb el Servei Català de la Salut i remetent-se al grau de satisfacció dels usuaris reflectit a l’enquesta PLAENSA. En aquest capítol, Ferré ha estat precís denunciant la manca progressiva de serveis viscut pel centre, Ciscar ha criticat que part dels aparells comprats no s’utilitzen a partir de determinades hores, Pujol ha assegurat que calia “portar professionals d’experiència” i elaborar “una auditoria després de 36 anys de majoria absoluta” i Pérez era clar: “Menys superàvit i més serveis”.
Neteja, bous i zona d’oci
La remunicipalització del servei de neteja, a l’espera de la finalització del contracte amb URBASER, ha estat un dels punts en els quals Tomàs ha hagut de practicar l’autocrítica, abans d’una coincidència unànime en la defensa de la festa dels bous “dintre de la normativa” i les bones pràctiques actuals i sempre que el govern català no els il·legalitzi. Tomàs s’ha compromès a intentar convèncer els seus companys de partit de Barcelona mentre Ciscar fruïa d’aquesta dependència orgànica.
I el que fa a la necessitat de recuperar la capitalitat de l’oci de la ciutat, Ferré presentava com a alternativa la zona “del Passeig del Riu” amb una sala de ball, sis locals a la part superior i una terrassa oberta als ‘tardeos’. La seva catalogació urbanística com a equipaments li dona, a més, la possibilitat de créixer. Pujol era contrari a plantejar un nou espai quan torna l’interès per reflotar l’antic espai de Tosses 21, que de pas evitaria conflictes amb els veïns, Pérez creia millor no imposar als empresaris zones on desenvolupar els seus projectes i reclamava llocs per a la gent d’entre 12 i 17 anys, Ciscar especulava sobre arribar a acords entre veïns, joves i empresaris a la zona del Mercat i Tomàs confirmava l’existència de dues iniciatives privades interessades en ubicar-se a Tosses i es comprometia a allargar l’avinguda Josep Tarradellas, probablement una de les claus que explica la davallada d’interès dels joves per aquesta zona.