Canal TE ha acollit aquest matí (el podeu recuperar en reemissió a les 13.30h – 15.30h – 22.30h) el debat cara a cara entre l’alcalde d’Amposta, el republicà Adam Tomàs, i el cap de l’oposició i candidat per Som Amposta, Germán Ciscar, que ha vist així complet el repte que havia llançat dies enrere davant les càmeres aprofitant una entrevista electoral. El batlle va acceptar finalment la proposta i el resultat ha estat la confrontació de dos estils de fer política i, també, d’explicar-la. Conduït per la periodista Leonor Bertomeu, i articulat en quatre blocs temàtics (model de creixement econòmica, polítiques d’habitatge, gestió d’hisenda municipal i serveis) Ciscar s’ha mostrat impulsiu i conscient que les previsions el situen a les portes d’un bon resultat i Tomàs reflexiu i gestionant una majoria absoluta que no sembla estar en perill. Una polarització, sigui dit de pas, que els convé als dos per deixar la resta d’opcions que es presenten a la capital del Montsià (en especial la de l’exalcalde Manel Ferré de Junts) a l’extraradi del focus mediàtic.
Ciscar ha optat per l’atac constant, basat en dos flancs. El primer, una crida directa als budells: “Si voleu canviar les coses, nosaltres estem disposats a fer-ho. Però si voleu continuar com fins ara, voteu als de sempre. Vosaltres decidiu”. El segon era una vella pràctica en política, consistent en centrar-se no pas en estadístiques i números sinó amb persones amb noms i cognoms que representaven “els problemes reals i no els titulars de premsa que vostè busca a quatre dies de les eleccions”. Per la seva banda, Tomàs ha posat damunt la taula la tasca duta a terme durant els seus vuits anys com a alcalde, contraposant el model de l’antiga Convergència amb el seu, posant pausa en les rèpliques el catastrofisme del seu rival sense perdre els nervis, posant damunt la taula la feina feta i reclamant confiança per als quatre anys vinents perquè “les polítiques de llarga durada” destinades a continuar la transformació de la ciutat “no són fàcils. No ens podem permetre el retorn al passat”.
Pactes amb l’oposició i aventures polítiques fora del municipi
El format del debat també ha permès que cada candidat fes una pregunta a l’altre sense coneixement previ. Tomàs li ha reclamat a Ciscar si pactaria amb Ferré i el cap de l’oposició ha jugat a l’ambigüitat: “Tenim un projecte de ciutat i no ens apartarem d’ell ni un mil·límetre per una regidoria” Al seu torn, el batlle s’ha compromès a mantenir-se en el món municipal ampostí durant el proper mandat, en resposta a un interrogant llançat amb efecte per Ciscar davant el fet que el seu nom sona com a conseller. “Vull poder estar durant els quatre anys que venen per fer d’Amposta la capital de l’esport català, incorporar nous estudis universitaris i treballar per a la ciutat. Només enguany hem aconseguit 16 milions d’euros d’altres administracions” que han de permetre “generar polítiques per a tothom”.
Model econòmic
En el capítol dels models de creixement econòmic, Tomàs ha contraposat “el desert econòmic amb el qual ens vam trobar el 2015” amb la capacitat del seu govern per captar empreses, amb la instal·lació de la multinacional canadenca Premier Tech i dues empreses auxiliars com la “cirereta del pastís”, així com la reducció de la taxa d’atur del 22% a l’11% gràcies a la creació “de 1.200 llocs de treball” amb polítiques actives d’ocupació de la mà de la Generalitat.
Ciscar ha intentat posar en dubte les xifres al·legant que la majoria dels llocs de treball són “precaris” i que els plans d’ocupació provenen del SOC, per la qual cosa “no importa si els gestiona un premi Nobel o el tonto del poble” i ha disparat contra “el sobrecost” acumulat en la urbanització del polígon de l’Oriola. “No han estat capaços d’acabar-la en vuit anys. Nosaltres ens comprometem a fer-ho”. En aquest punt, l’alcalde li ha respost que “serà fàcil perquè ja està dins de pressupostos” (si bé ha reconegut que també hi era als comptes municipals del 2022) i ha posat en joc la implantació de la cadena McDonald’s. Una decisió que ha assegurat es deu “a les bones xifres econòmiques que presenta Amposta”, mentre el seu contrincant rebaixa expectatives afirmant que la capital del Montsià “ha estat l’última ciutat de més de 20.000 habitants de la província de Tarragona on s’ha posat”. L’intent de Ciscar de generar ombres sobre l’arribada de la multinacional canadenca ha estat tallat de soca-arrel per Tomàs: “Home, s’han gastat 1,2 MEUR en la compra dels terrenys. No crec que ho hagin fet per plantar-hi plantes”, ha reblat.
Pel que fa a l’accés a l’habitatge, Tomàs ha defensat el seu model de lloguer social coordinat amb la iniciativa privada, establint aliances amb cooperatives i donant garanties de cobrament als propietaris de pisos en contraposició al de Ciscar, consistent en compra directa d’habitatges per part de l’ajuntament de cara a estalviar-se “llançar a la brossa els diners dels lloguers” i per fer-se de pas amb patrimoni municipal.
Solucions a les ocupacions
Aquest apartat ha donat peu a parlar de les okupacions. Tomàs ha assenyalat que de les 135 cases que ho han estat en els darrers anys “ara només n’hi ha 52 d’ocupades”. En el primer semestre d’enguany “hi ha hagut 27 ocupacions, de les quals 24 han estat avortades per la Policia Local i els serveis socials”. Però en tot cas ha deixat clar que “nosaltres no podem desnonar ningú. Això només ho pot fer un jutge. Els ajuntaments estem sols i l’Estat ens hauria de donar eines per fer-hi front. I nosaltres també apostem, com vostè, per tolerància zero amb delinqüents i ocupacions. Per això esperem l’aprovació de la llei que s’està tramitant al Parlament que permet actuar als ajuntaments i, tan aviat com s’aprovi, la primera cosa que farem és portar a un judici ràpid als ocupes del carrer Sant Cristóbal”. Aquest havia estat un dels exemples utilitzats per Ciscar, que ha acusat ERC de “ser amics dels okupes” i s’ha compromès a “contractar empreses” des de l’ajuntament “per fer un control dels accessos dels pisos ocupats i fer que, tant com surtin, ja no puguin tornar a entrar”.
Pressió fiscal
Finalment, Tomàs ha defensat que “hem estat l’únic govern que ha abaixat impostos”, reconeixent que la covid va obligar a revertir aquesta política i que n’ha creat dos de nous corresponents a clavegueram i cementiri. “La pressió fiscal és una mica inferior a la del 2015. Però no creiem en una baixa d’impostos universal i no hem apujat impostos indirectes. Si hem recaptat més ha estat gràcies a l’IAE, que paguen les empreses que facturen més d’1 milió d’euros. I si tinguéssim els tipus impositius de Tortosa, hauríem ingressat més de dos milions d’euros més”, deixava caure recordant la reducció de l’endeutament consolidat (ajuntament més empreses municipals” des del 2015 (24,7 milions d’euros) fins a la previsió de finals d’any (18,7 milions). Ciscar aprofitava per fer-se valer en el que és un altre punt fort del seu programa i li recordava “que l’IBI urbà i rústec gairebé s’ha doblat”, la pujada de la brossa i ha promès una baixa d’impostos factible gràcies “a la reducció de despesa municipal en 1,5 milions d’euros que portarem a terme”.
La municipalització del servei d’aigua i de neteja
L’últim punt calent de debat ha estat l’anunci de la municipalització del servei d’aigües que ofereix Agbar i el de jardinera i neteja viària d’URBASER. Aquí Tomàs ha hagut d’admetre que el contracte a aquesta darrera companyia no ha complert les expectatives que el seu govern hi havia dipositat, i ha lamentat que les penalitzacions que se li puguin imposar pel mal serveu des del punt de vista legal siguin d’escàs valor. El cap de l’oposició ha utilitzat l’artillera naval acusant el batlle de “permetre xampany i pastes a AGBAR” tot i les continuades pèrdues en una xarxa plena de forats “i de permetre l’estafa d’URBASER, que no reposa personal de baixa i envia part dels que haurien d’estar a Amposta a PortAventura”.