La Cambra de Comerç de Tortosa ha reunit aquest divendres als 14 representants de municipis i entitats municipals descentralitzades (Tortosa, Amposta, La Ràpita, l’Aldea, Freginals, Sant Jaume d’Enveja, Santa Bàrbara, el Perelló, Aldover, Camarles, Rasquera, la Sénia i les EMD de Campredó i Muntells) que han decidit participar de la seva proposta de creació de la primera comunitat energètica del territori, ‘Cambra Ebre Energia’. Dilluns vinent es complirà amb el tràmit de presentar el projecte a la primera convocatòria (feta pública el passat desembre) oberta per aquest tipus de projectes per l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE), que penja del Ministerio para la Transición Ecológica y Reto Demográfico (MITECO). I a partir d’aquí, caldrà esperar-ne la resolució final, perquè es tracta d’un procés competitiu per aspirar als fons europeus Next Generation a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que pilota el govern central. És a dir, la Cambra haurà d’aconseguir una puntuació que li garanteixi l’accés al finançament superant d’altres propostes similars procedents d’arreu de l’Estat.
En tot cas, i aquest és un del mèrits que ja ha aconseguit l’entitat presidida per Francesc Faiges, la Cambra de Tortosa ha estat la primera catalana en impulsar una iniciativa d’aquestes característiques i portar-la a la casella de sortida. I ho ha aconseguit implicant 14 municipis dels 28 de l’àrea cameral en un temps rècord a partir de la publicació de la convocatòria el passat mes de desembre. Una fita assolida en bona part gràcies a prendre com exemple la comunitat energètica creada per la Diputació de Navarra i agafar-ne la mateixa empresa d’enginyeria, la basca EDINOR. La seva aportació tècnica completa la memòria redactada des de la Cambra tortosina i en la qual es posa especial èmfasi en la singularitat del territori i la seva condició de Reserva de la Biosfera.
El director general de l’ens Francesc Minguell, valorava la capacitat de seducció de la Cambra per aconseguir implicar en el projecte «a municipis de tots els colors polítics. A més. i de cara a la puntuació també cal valorar que hi figuren pobles de menys de 5.000 habitants, fet que puntua més, i cal valorar que compta amb el suport explícit de la delegació del goven a les Terres de l’Ebre. Disposar del suport de l’administració ja suma també 10 punts més».
Ara bé, en què consisteix una comunitat d’aquestes característiques? Tal com detalla Minguell, «l’objectiu és que els municipis cedeixin desinteressadament cobertes dels seus edificis, ja siguin pabellons, magatzems o estadis esportius, per implantar-hi plaques fotovoltàiques. Aquest és un punt important, perquè els locals comercials, tots en planta baixa, i veïns que s’hi vulguin afegir no disposen en la immensa majoria dels casos d’una superfície similar per poder-ho fer individualment. La intenció final és rebaixar la factura de la llum, si bé ha de quedar clar que en cap quedarà reduïa a zero. A partir d’aquí -continua-, la instal·lació de les plaques és responsabilitat dels integrants de la comunitat. La intenció és que la licitació beneficiï també empreses locals. El 60% del finançament per fer front als costos provindrà dels fons europeus. La resta hauran de ser finançats pels usuaris a partir d’una quota».
Un cop en marxa, es podrà començar a generar electricitat a cost més barat de la qual se’n podran beneficiar tots aquells que estiguin en un radi de 2.000 metres de cadascun dels punts d’emissió, i no pas de 500 metres com es contemplava en l’anterior normativa, més restrictiva. «Aquesta és una extensió que cobreix gairebé la totalitat de municipis petits. En el cas dels més grans, com és Tortosa, des de l’ajuntament s’han disposat tres punts clau a Remolins, Ferreries i a la zona del Temple», explicava Minguell.
El funcionament de la comunitat contempla una quota fixa per cada 0,5 kilowatts contractats, «que variarà entre 6 i 8 euros. Una part anirà destinada a tornar la inversió i la resta a sufragar despeses de manteniment i gestió, que durà a terme EDINOR a través de la creació d’un sotware específic i una aplicació que permetrà consultar les curbes de consum i d’estalvi. També tenim previst destinar entre un 5% i un 10% de la producció, en un percentatge a decidir pels membres de la comunitat, per beneficiar a persones amb risc d’exclusió social».
Cada ajuntament actuarà de forma autònoma per captar establiments comercials i veïns que s’hi vulguin afegir, si bé la comunitat buscarà «negociarà per aconseguir una comercialitzadora i distribuidora al millor preu. Perquè tenint en compte que hi ha comerços que no obren el cap de setmana, es disposarà d’excedents que es podran vendre ala xarxa elèctrica». Cada ajuntament serà un usuari més a l’hora de pagar, i en cas de no assolir una massa crítica, cada consistori podrà aprofitar l’energia no comercialitzada per fer-ne autoconsum», afegia Minguell.
