El director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, i l’alcalde de Flix, Francesc Barbero, han visitat avui el meandre de Flix, amb l’objectiu de presentar les actuacions de restauració ambiental que executarà l’Agència Catalana de l’Aigua a partir del 2024 amb un triple objectiu: la millora de l’estat ecològic de la massa d’aigua i de la situació del meandre de Flix, la millora i conservació dels hàbitats i espècies propis d’aquest ecosistema i la connectivitat fluvial.
Les actuacions previstes suposaran una inversió de 2 MEUR, procedents de l’Estat arran d’una esmena als pressupostos generals presentada per ERC, i es concentren en el paratge del meandre de Flix, que crea una zona humida d’uns cinc quilòmetres que comprèn el meandre, des de la presa de Flix, fins al retorn de la central hidroelèctrica de l’embassament, provocant l’estancament de l’aigua i amb nivells d’eutrofització elevats. Tenint en compte els problemes detectats, s’actuarà en dos àmbits concrets, amb l’objectiu comú de la millora ambiental i de l’estat de la massa d’aigua del meandre de Flix.
Caracterització dels llots acumulats
En el marc d’aquest acord, es durà a terme una caracterització de l’abast i contingut del fang present al llit del riu en un tram de cinc quilòmetres, així com avaluar la possible afectació a la cadena tròfica del seu ecosistema (compostos bio-acumulats a la biota present al meandre). També es preveu quantificar els llots presents al meandre, juntament amb una anàlisi de caracterització, granulometria, matèria orgànica, i possibles compostos contaminants
Els treballs en aquest àmbit es concentraran en la prospecció i batimetria per a la quantificació de l’acumulació de fang (sediments) al llit del meandre, la caracterització del fang al llarg per al seu posterior anàlisi granulomètric, matèria orgànica, compostos organoclorats i metalls pesats; la pesca elèctrica i quantificació piscícola al meandre, amb l’anàlisi de les espècies presents, densitats, classes de talla, inspecció sanitària, etc; i l’anàlisi de compostos bio-acumulats organoclorats i metalls pesants en una mostra de peixos, tant en mostres d’aigua preses al llarg del meandre i també aigües amunt i avall com a mostres de referència i comparació.
Actuacions per a la millora del meandre de Flix
Un cop caracteritzat i quantificat el fang contaminat, estan previstes actuacions de restauració hidromorfològica, amb la restitució d’espècies pròpies de la zona, tant de bosc de ribera com de peixos autòctons, la millora de la connectivitat fluvial, i la diversitat d’hàbitats. Es procedirà també a redactar un avantprojecte de pas de fauna de l’embassament de Flix vinculat al cabal ecològic que s’ha d’alliberar pel meandre.
A més, també es preveuen millores en la depuradora de Flix, que aporta l’aigua tractada en aquesta zona sensible i protegida, procedint a la millora de l’efluent per a reduir els nutrients i evitar l’eutrofització d’aquest espai. Aquest objectiu es pot aconseguir a mitjançant tractaments addicionals de filtres verds, tractaments terciaris per polsos verticals, entre d’altres.
L’ACA va elaborar i presentar la proposta de restauració del meandre de Flix -acordada amb l’Ajuntament de Flix- a la Direcció general de Qualitat i Avaluació Ambiental de l’Estat, i disposa d’un termini de tres anys i mig per a executar les obres de restauració del meandre a partir del finançament atorgat a través dels pressupostos de l’Estat (amb càrrec a la partida destinada a les comunitats autònomes per actuacions de restauració complementàries a Flix).
Comissió de seguiment
L’Ajuntament de Flix i l’ACA han definit una comissió mixta per al seguiment de l’execució del projectes i analitzar-ne els resultats. Aquesta comissió estarà integrada per l’ACA i l’Ajuntament de Flix, i podrà comptar amb la participació també de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), la Confederación Hidrogràfica del Ebro (CHE), el Grup Natura Freixe, així com de qualsevol altre organisme que les dues institucions que promouen l’acord considerin oportú.
Cabal ecològic
Més enllà de l’acord per a la restauració ambiental del meandre de Flix, l’alcalde Francesc Barbero ha celebrat que, després d’anys de reivindicacions, s’hagi fixat un cabal ecològic en aquest punt del riu Ebre de 10 metres cúbics per segon. “Pot semblar poc, tenint en compte els volums que es mouen al riu Ebre, però a una zona on en teníem zero, es notaran molt. És el millor complement que pot tenir la inversió de dos milions d’euros en mesures de restauració ambiental”, ha assegurat Barbero. L’alcalde ho considera un “primer pas” perquè el cabal “no és suficient”, i ha anunciat que vetllaran pel seu compliment.
Satisfacció d’ERC
La diputada republicana Norma Pujol s’ha mostrat molt satisfeta “perquè la feina feta des del Congrés de Diputats, amb l’esmena que Esquerra Republicana vàrem introduir en la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat de l’any 2022, obtenint 2 milions d’euros per la restauració de l’embassament de Flix, s’ha pogut concretar en diverses accions que executarà l’Agència Catalana de l’Aigua en la millora ambiental del meandre”.
“Això complementa la gran actuació ambiental que s’ha fet a l’embassament de Flix i aporta solucions a problemes històrics de manca de connectivitat fluvial, salubritat i cabals, per un espai protegit que ha estat sistemàticament abandonat per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la qual en té la competència, però mai n’ha fet res al respecte”.
D’altra banda, Pujol ha lamentat que el govern espanyol, i més concretament el PSOE, encara estigui pendent de complir els compromisos adquirits i signats l’any 2010 amb el Pla de Restitució Territorial de l’Ebre. Aquest Pla afectava el proveïment i abastiment d’aigua de 71 municipis de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Priorat, Ribera d’Ebre i la Terra Alta, amb l’execució de 144 actuacions relacionades amb dipòsits, instal·lacions, captacions i sistemes de control de la qualitat de l’aigua.
“Recordem molt bé com l’any 2010, el llavors secretari d’Estat amb el govern del PSOE, Josep Puxeu, va anunciar les actuacions incloses en el Pla de Restitució Territorial, però tretze anys després, més d’una trentena d’obres del Pla encara resten pendents, i municipis com Móra la Nova, Garcia, Falset o Roquetes, continuen esperant i reclamant-ne la seva execució”, ha afirmat.