A Europa existeixen diversos deltes de gran importància socioeconòmica i ecològica, com els de l’Ebre, Danubi, el Vístula, el Rin, el Po o el Roine. Molts d’ells, presenten una extrema vulnerabilitat a la inundació, especialment a causa dels efectes del canvi climàtic i la deficient gestió de les conques hidrogràfiques, entre altres factors. Els deltes són sistemes costaners formats per l’aportació d’aigua i sediments dels rius, la qual cosa els fa doblement vulnerables: al canvi climàtic i a altres factors de canvi en el territori. La seva integritat física, morfològica, ecològica i socioeconòmica està amenaçada tant per canvis en el sistema marí (pujada del nivell de la mar, augment de la freqüència i intensitat dels temporals marins, etc.) com pels usos del sòl i la gestió de les conques hidrogràfiques de les quals formen part (disminució del cabal dels rius,
retenció de sediments en els embassaments, etc.).
El marc normatiu que configuren les Directives de la Unió Europea, sovint, no ha resultat suficient per a garantir la protecció física i morfològica dels deltes. Per això, es fa imprescindible adoptar una visió holística i una gestió integral que posi l’enfocament en la resiliència mediambiental i socioeconòmica, a llarg termini, per a la supervivència d’aquests territoris.
Amb tan sols el 20% de la superfície del Delta d’àrees naturals, el Delta de l’Ebre es tracta d’un espai de gran valor internacional per a centenars d’espècies de fauna vertebrada. La seva vegetació és única per l’escassetat en el continent europeu d’algunes de les seves comunitats vegetals, destacant les espècies de flora endèmiques i exclusives d’aquest espai.
Aquestes característiques, van fer que en 1998 s’inclogués el Delta de l’Ebre en Xarxa Natura 2000, dotant-li així d’una protecció especial amb la finalitat de preservar la seva biodiversitat a través de les Directives sobre Ocells i sobre Hàbitats. També, el Delta de l’Ebre, juntament amb altres espais de les Terres de l’Ebre, va ser declarat en 2013 Reserva de la Biosfera per la UNESCO gràcies a la seva riquesa paisatgística, a la representativitat dels seus ecosistemes mediterranis i al seu model de conservació de la diversitat biològica i cultural amb el desenvolupament econòmic i social. No obstant això, des de llavors, no s’ha complert amb els estàndards de protecció la qual cosa s’ha vist agreujat pels efectes del canvi climàtic. Aquesta inacció ha permès que des de 1998, hagin quedat submergides 100 hectàrees d’aiguamolls de l’Illa de Buda, l’equivalent a l’espai que ocuparien 500 camps de futbol i s’hagi encongit més del 60% de la superfície de l’Illa de Sant Antoni o 2,5 milions de metres quadrats a la Marquesa.
Els representants de les entitats territorials han exposat les seves posicions davant d’Humberto Delgado Rosa, director del Capital Natural de la direcció de Medi Ambient de la Comissió Europea i d’europarlamentaris de diversos grups polítics.
Cristian Jensen, ambientòleg d’Infosa present a Brussel·les, ha donat suport a les reivindicacions dels representants del delta, demanant que, “el moviment de sorres s’accepti com una mesura urgent per evitar el desastre i la desaparició del delta, mentre no se solucioni l’aportació dels sediments necessaris com a mesura a mitjà i llarg termini. Volem que quedi constància de la inactivitat de l’estat espanyol durant tots aquests anys, la qual pot entendre’s com una inacció sancionable que ha incomplert les Directives Comunitàries sobre Ocells i sobre Hàbitats. Ara hem anat a Brussel·les, però anirem on faci falta”.
Per a Jensen, “a les salines hem perdut unes 80 hectàrees, que són insignificants al costat del que s’ha perdut a altres indrets, però hi ha el perill que si a causa de la intermitència de l’estructura de la barra del trabucador, si l’empresa no pot continuar amb l’activitat, quedin desemparades més de 1.000 hectàrees que actualment són l’hàbitat prioritari d’infinitat d’espècies de gran valor natural que s’alimenten i crien a les salines”.
A la jornada també hi ha assistit representants de la Taula de Consens pel Delta, la Comunitat de Regants-Sindicat Agrícola de l’Ebre, de la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l’Ebre, del Moviment de Lluita pel Delta de l’Ebre(Molde) i de la Propietat de l’Illa de Buda.