Fa uns dies l’oncle Toni em va demanar si el podia acompanyar a visitar el poblat ibèric del Coll del Moro, per damunt de Gandesa. El primer que ens va cridar l’atenció va ser la seva ubicació. Des d’aquest indret es controlava el flux de persones i mercaderies entre les terres de l’Ebre, la costa i la desembocadura, i les terres de l’interior, en l’actualitat el baix Aragó.

Li vaig explicar a l’oncle que les últimes excavacions arqueològiques indiquen que al segle III aC. ja existia producció vitivinícola i un taller de manufactura de teixits i pells a banda d’un important assentament humà.

Ell em va narrar diferents històries del lloc destacant que havia estat l’observatori de comandament, de les tropes franquistes, a la batalla de l’Ebre. Els seus pares eren testimonis.
Ell m’explicava que s’ imaginava aquella gent, de fa 2.600 anys, vivint a la natura i de la natura. Que van arreplegar pedres i cabirons i van crear aquell conjunt fortificat per a viure en pau i certa tranquil·litat, defensant-se d’altres homes. Ara, si tornessin aquells pobladors, no s’aproparien, espantats de veure, des de la llunyania, aquests monstres que poblen el Coll del Moro. Fugirien, deia l’oncle.

L’oncle Toni té 84 anys, ha sigut tota la seva vida pagès, i encara continua treballant la terra. Ell assumeix que ha modificat paisatges, diu que va cremar un bosc per plantar raïm. Penso que ell i tants d’altres pagesos han creat nous paisatges però respectant les lleis de la natura. Em va sorprendre l’oncle al parlar-me de terrorisme sonor i terrorisme visual. Em va dir que aquests aerogeneradors son la manifestació de la generació actual que pensa que domina la natura, que pot extraure recursos de la Terra sense atendre a les conseqüències, que pot modificar-la a voluntat pròpia.

Tornaran els ilercavons per treure els monstres? Qui desmuntarà aquesta maquinaria quan quedi obsoleta? Plantaran mes monstres?

El jaciment del Coll del Moro forma part de la Ruta dels Ibers. Cada cop té custodis més imponents, els aerogeneradors son els grans gegants d’un sol ull, els ciclops contemporanis, com fent-nos recordar que l’home és superior, que ha doblegat a la natura, que l’ha domesticat.

L’oncle Toni manifesta els seu amor per la nostra terra, el seu desig de viure en la natura i la plena consciència de ser un animal que s’ha adaptat a les condicions que li ofereix la natura. Molts oblidem la nostra dependència.