Comunicar és el terme que s’utilitza per referir-nos a donar informació, a notificar, donar part, manifestar i/o informar. De sinònims en tenim un bon grapat i el que més m’interessa és el de participar. Fer partícip l’interlocutor. La comunicació la veiem com a grapat de paraules que si bé poden ser més o menys entenedores, no deixen dubte quan van de la ma de la participació.

Després de viure i veure més d’una campanya electoral on la comunicació és vital, em pregunto quina és la participació vers la responsabilitat d’aquests resultats?? Anem a pams!! No és nou que durant uns dies, els partits comuniquin, informin, traslladin informació més allà dels seus votants i és que cal fer partícips del projecte a tothom. Quan arriben els resultats, i amb comunicació, es desviarà tot allò que han anat explicant i el fet, que tampoc és nou, és perquè ens n’oblidem d’un dels sinònims de la comunicació: la participació.

Així doncs, si la comunicació és important i la exigim i la valorem, perquè se’ns deixe de banda en el sinònim? Passen d’una banda a l’altra sense que ens n‘adonem i és ben normal veure com tapen, ometen, i deixen de banda als protagonistes dels resultats: els votants. La transparència no existeix quan s’omet comunicació. No es menteix quan no es diu tota la veritat però sí que estem privant de molts arguments per fer una comunicació ben transparent. Aquest joc de paraules tan enrevessat el tenim a l’ordre del dia i només depèn dels capdavanters desfer-ne el nus.

Els projectes d’un poble mai seran a gust de tothom però quan s’hi implica els protagonistes i els fem participar amb la responsabilitat i decisió del que afecta, és llavors quan s’acompleix l’objectiu de la comunicació. De la facilitat de les paraules en campanya es passa a no voler argumentar res ni a ningú i fins i tot n’hi ha que exhibeixen malestar quan se’ls hi demanen explicacions o se’ls hi porta la contrària.

Són els mateixos ciutadans que busquen la manera més comunicativa per a ser escoltats; la emergent proliferació de les plataformes aquí al nostre poble així ens ho demostra i en un estat democràtic com defensem, haurien de ser escoltades i donant-los-hi la responsabilitat que els hi correspon. De defensar una taula de diàleg a ometre una taula de treball s’hi passe instantàniament i no és la millor manera de respectar la ciutadania. De defensar una llibertat d’expressió a no permetre-la quan no ens convé hi ha un abisme que alguns traspassen.
Els esforços comunicatius per assolir la victòria s’esvaeixen sovint quan s’ha aconseguit l’objectiu i res més lluny de la realitat si tenim en compte que l’esforç comença just quan s’ha d’escoltar ELS PARTICIPANTS.

UN FUTUR NOSTRE.
I sentirem que el passat marxa
tot sol i arrossegant-se
vol trencar la corda aspra
que si fa temps ens sostenia
ara no avança.
…..
Marina Antúnez. ( periodista, poeta, conta-contes i aficionada a la cuina).

Autor: