Aquelles que ens dediquem, total o parcialment, a la política tenim també una vessant personal que penso és important transmetre i donar a conèixer. De pare ampollero i mare rapitenca, vaig néixer i em vaig criar a La Cava (llavors encara depenia de Tortosa). Bicicleta, a “córrer” la mandarina, a caçar granotes… fou una infantesa plena de vivències. Els caps de setmana anàvem a La Ràpita: la visita els divendres tarda a la llotja del peix amb el meu pare era obligada. He de dir que haver conegut la subhasta cantada fou un privilegi. Amb  la meua cosina, l’Anna, caminàvem fins al barri del Xicago a vore als iaios; encara tinc molt present l’olor de la sal. Als 12 anys marxem a viure a Barcelona: trànsit, asfalt i voràgine. Encara que els éssers humans som territorials, mai em vaig arrelar a la ciutat i vaig tornar al poble, La Ràpita, als 26 anys a formar una família a la que he intentat transmetre l’amor per tot allò que ens envolta. Fa uns 2 anys que treballo al Poble Nou del Delta, els rapitencs li’n diem “Lo Poblet”, indret pintoresc amb veïnes i veïns molt especials que em van acollir com una més i que m’han fet descobrir, sobretot tu, Ivan,  indrets del Delta que no sabia ni que existien, aprenentatge que mai podré agrair prou. El Mirador de Patrau, caminar per la punta de la Banya, la Torre de Sant Joan, passejar per la Fortalesa i tants altres petits racons que fan immensa la riquesa de la nostra terra. Visc al Delta, m’he enamorat al Delta, he tingut els meus fills al Delta, en definitiva, he fet les meves arrels aquí… unes arrels fortes que em fan estimar-lo de manera ferma i determinada. I, per acabar, faré meva una frase que vaig llegir un dia per les xarxes: “només es conserva allò que s’estima i només es pot estimar allò que es coneix”… Delta… ARRELS!!!

Autor: