El passat 28 de març al matí veia emocionada i il·lusionada les imatges del concert de Love of Lesbian al Palau Sant Jordi de Barcelona, per molts motius. Com per exemple, perquè ha estat la reivindicació a la pràctica de què la CULTURA ÉS NECESSÀRIA, de què la CULTURA ÉS SEGURA i perquè fa anys vaig conèixer a algun dels membres del grup musical, com Jordi Roig, Oriol Bonet i Santi Balmes i els inicis de la banda a Sant Vicent dels Horts, i que l’any 2000 van tocar al Melamina Rock de la Sénia.

I per molts més motius, que em transmet Ignasi Termes i Serra, que com a membre de l’equip organitzador del festival Canet Rock, forma part de Festivals per la Cultura Segura, que m’explica com va sortir la idea del concert pilot per 5.000 persones i com ha estat treballar, de forma conjunta, la “cultura” i la “ciència”.

“La idea surt de la directora del Canet Rock, Gemma Recoder, amb el precedent de l’experiència de la Sala Apolo amb 500 persones impulsava pel Primavera Sound (que ja va tenir repercussió internacional) i amb l’equip d’investigació de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses amb el Dr. Clotet”. Em comenta Ignasi, que el Dr. Clotet, és una persona molt preocupada per com la pandèmia ens està limitant l’activitat social, que més enllà d’investigar tractaments, vacunes, mira la possibilitat de poder recuperar la “vida normal”, i que amb el test d’antígens que es detecta la càrrega viral, si dona negatiu, es pot fer vida social. (Com m’agrada sentir aquestes paraules, perquè ja fa molt temps que penso que hem de conviure amb la Covid-19 i no perdre el més valuós que tenim, les emocions d’interactuar socialment sigui en un àmbit més privat (amb la família més extensa, amistats…) com en el públic (assistir a actes socials, culturals…)). Ignasi m’insisteix en la importància d’explicar que amb un test d’antígens negatiu no contagiem, tot i que amb posterioritat, a la persona se li detecti Covid-19; si prèviament ha donat negatiu al test d’antígens no és cap risc per estar en un espai social. Per tant, es prova que fer tests d’antígens, sigui l’opció per poder fer trobades socials, mentre no tinguem immunitat grupal. El concert de LOL serveix per a fer un pas endavant amb el tema dels antígens.

“La Gemma va començar a trucar als principals festivals del país: Primavera Sound, Sonar, Cruïlla, Festival Vida i també a la productora de jazz i de concerts: The Project i, quan hi havia aquest nucli, es va obrir a tot el sector de promotores catalanes i de l’Estat espanyol, on es viu aquesta preocupació de què s’acosta l’estiu i continua la incertesa de si es podrà tornar a treballar fent concerts, festivals”.

Aquest concert vol ser la demostració empírica de la fiabilitat dels tests d’antígens perquè no hi hagi brots de contagi, i així es preveu celebrar el Canet Rock, com el Cruïlla, no amb normalitat, però sí poder-ho fer sense desvirtuar massa el festival, el concert…

Em continua explicant Ignasi, que ha estat molt interessant i enriquidor treballar conjuntament la cultura i la ciència. La cultura ha tingut la iniciativa, però la ciència vol superar la situació actual, retornar a la normalitat. Hi ha un equip científic molt preocupat per la cultura, molt implicat en la vida social, i aquesta experiència ha de servir per tot; que el test d’antígens serveixi com a mecanisme per a fer trobades de molta gent, amb mascareta i sense distàncies de seguretat per la Covid-19.

I per últim, quan li pregunto, per la valoració que fa de l’experiència com a part de l’organització, em transmet l’emoció d’aquell dia del concert, “molt emocionant, estava amb els ulls plorosos, la pell de gallina a primera fila, perquè retornàvem al que fèiem un any i mig enrere, i amb control (perquè ara pateixes quan hi ha aglomeracions sense control). Molt emotiu. El públic cridant. Fent algo tan natural que s’havia perdut”.

I a nivell d’organització, em diu que ha estat molt positiu, “perquè els col·lectius organitzadors, que molts cops són competència, vam treballar colze a colze (en cooperació). Molt enriquidor treballar conjuntament, conèixer els equips de treball, vam fer repartiment de tasques; va haver-hi una COOPERACIÓ ABSOLUTA entre tots”.

En resum, quants motius per celebrar aquest esdeveniment, on s’ha involucrat part privada i administració pública, per tant, reflex de LA UNIÓ D’ESFORÇOS I RECURSOS. I també perquè s’ha dit que aquest concert no té l’objectiu de generar beneficis, sinó que tots els diners recaptats aniran destinats a seguir fent els passos necessaris per a poder tenir concerts segurs i festivals de gran format el més aviat possible. VOLUNTAT SOLIDÀRIA per avançar com a societat amb la Covid-19.

En definitiva, perquè ha estat una experiència artística i clínica que intenta mostrar la seguretat de les grans reunions (controlades) en l’era de la Covid-19 realitzant prèviament tests d’antígens als/les assistents.

Ara a esperar la valoració dels 14 dies, i que des de Festivals per la Cultura Segura, s’ha demanat calma perquè sortiran més casos de la Covid-19 (seguint la línia de les estadístiques de casos diaris), però si la persona contagiada va donar negatiu en el test d’antígens va ser perquè la seva càrrega viral era baixa i incapaç de generar transmissió.

Si us deia que Terres de l’Ebre ha estat present a aquest concert és perquè dos persones conegudíssimes al territori i consumidores de cultura, Ramon Bel i Serrat (actualment regidor a l’Ajuntament d’Amposta, que intenta millorar la seva ciutat; i ja li dic públicament, que per mi, ho està aconseguint) i Clara Tena Baila (periodista a temps complet; així es defineix ella, i m’encanta perquè mostra l’entregada que es troba a aquesta professió), van ser-hi i m’han respost el següent:

– Quant de temps feia que no anaves a un concert? Et senties en necessitat d’anar-hi? Per què?

Ramon Bel: Jo feia exactament un any que no anava a veure algun concert, l’últim que vaig anar a veure va ser el de Miki Núñez a la plaça de braus de Tarragona.

La gent que estem acostumats a anar a concerts, sempre ho notem a faltar, i en aquest cas encara més a conseqüència de la immobilitat per culpa de la pandèmia.

Clara Tena: No feia molt que havia anat al concert dels Amics de les Arts al Palau de la Música. Però va ser estrany perquè a més de la distància de seguretat ens van demanar no cantar. El Palau tampoc és un lloc per ballar. Així que va ser una sensació agredolça. Res a veure amb el del Sant Jordi.

(Que estrany anar a un concert i no cantar!)

– Quines emocions vas tenir el passat 27 de març, de positives i de negatives?

Ramon Bel: Les emocions que vaig sentir el dia 27 van ser de tot estils, emocions per tornar-hi, quasi, quasi a la normalitat i al mateix temps molt de respecte pel qual estaven fent en aquell moment allí.

Les emocions positives eren la necessitat de tornar a escoltar música en directe i tornar a sentir-te com feia un any, les negatives era el respecte que se té actualment encara a tot el tema de la pandèmia.

Clara Tena: La meua idea era no anar a cap més concert fins que el puguem gaudir com cal, però mai havia vist a LOL en directe i en aquestes condicions vaig pensar que seria únic i per recordar. A més, amb tota la implicació que hi havia al darrere (científics, metges, administració, promotors) vaig pensar que seria segur.

Clara Tena: La veritat és que l’organització va ser perfecta, tant pel que fa als testos com per la seguretat a l’entrada al recinte. Crec que era una necessitat per molta gent. Vam ballar i cantar com mai i ningú es va treure la mascareta. Un exemple de què les coses es poden fer bé. Per això no descartaria que es puguen fer més concerts si els resultats són bons. L’altra serà el tema econòmic. Organitzar això és molt car. Però si hi ha voluntat es pot fer.

(M’agrada molt que es digui, que si hi ha voluntat es pot fer!)

– Veus viable que a Terres l’Ebre es pugui organitzar un esdeveniment musical multitudinari aquest estiu?

Ramon Bel: Jo no veig aquest estiu amb molts de llocs concerts multitudinaris com aquest que es va fer, a més sóc dels que penso que hem d’anar a poc a poc no hem de córrer més, el que sí que veig aquest estiu tant a les terres de l’Ebre com a tot Catalunya són concerts, o festivals amb la gent asseguda i mirant l’espectacle.

Jo per exemple estic muntant el festival Lo Riu Sona, que abans ficava unes 3000 o 4000 persones juntes durant sis o set hores, i ara el plantejament és ben diferent, segurament serà tres dies la gent escalonada i amb seient assignat.

(Però, que bé, Ramon, s’intenta… encara que sigui adaptat a la situació actual! Penso que necessitem que hi hagi polítics, com Ramon, o polítiques a Terres de l’Ebre que busquin la manera de gaudir de la cultura en temps de la Covid-19. Moltes gràcies per sortir del conservadorisme d’algunes administracions públiques.)

Clara Tena: Tenint en compte que cada vegada hi haurà més vacunats i que els testos seran cada vegada més accessibles és fàcil que l’estiu ja puguem veure més concerts com aquest.
(Això esperem, Clara!)

Per últim, i no menys important per mi, també he pogut contactar en Jordi Roig Surribas, guitarrista del grup Love of Lesbian, tan sol·licitats i enfeinats aquests dies, que m’ha explicat el següent:

– Com estàs/ esteu després del concert del dia 27 de març?

Molt emocionats, ha sigut molt especial tornar a pujar a un escenari després d’un any i mig i veure la resposta tan increïble de la gent. Semblava molt difícil tornar a tenir la sensació de certa normalitat en un acte tan massiu, però ha estat tot el contrari.

– Heu participat en un experiment de cultura i salut, per què vosaltres?

És una iniciativa que neix de la necessitat de tirar endavant dels diferents festivals i promotors de Catalunya. Crear un protocol que serveixi per a començar a veure festivals aquest estiu com els veiem abans de la pandèmia. Sense distància social i amb la seguretat que els tests d’antígens són segurs.

Ens van proposar la idea i de seguida vam creure que havíem de participar de l’assaig. La cultura ha estat molt maltractada, i serem els últims a tornar a tenir certa normalitat. Tot el que sigui per ajudar a recuperar la nostra feina és bona idea.

– Em deies que havia estat increïble, que vas sentir diferent d’altres concerts?

La responsabilitat de què tot surtis bé era molt gran. Cuidar-se i arribar al concert sense cap risc era molt important.

– Què recordes d’un concert l’any 2000, a la Sénia?

Sí, vam compartir escenari amb Lax’n’Busto. Desprès, al cap dels anys, he coincidit amb algun d’ells i hem recordat aquella data.

Nosaltres érem una banda diferent a la d’ara, 20 anys, però és un concert que el recordo.

– Què coneixes de les Terres de l’Ebre?

Vaig tenir la sort de poder gaudir d’una festa major a la Sénia i poder viure-la amb gent de la terra que em van fer sentir com un més. Són records molt bons.

Quin goig m’ha fet poder escriure aquest article, haver parlat amb els protagonistes, perquè egoistament m’han fet reviure’l com si hagués estat a primera fila, bé, segur que no és el mateix, però em motiva per ser-hi al proper. Gràcies per la col·laboració de tots! Especialment a Ramon i Clara, que han estat molt ràpids en contestar. Enhorabona a Ignasi pel treball conjunt amb tants valors socials (cooperació, solidaritat…) i també per la seva predisposició a explicar en detall l’organització del concert de LOL. I com no, molts èxits, a Jordi, com a guitarrista experimental a Love of Lesbian, i que si fa 20 anys els vam tenir a la Sénia, sent una banda molt diferent, estaria molt bé tornar-los a portar a Terres de l’Ebre, no? Ja hem llegit que coneix poc del nostre paradís…

Advocada i mediadora a CASTELL MARTINEZ, ASSOCIADES