Que si no canviem, malament. Que si al 2050 plourà poc. Que hem de reduir les emissions de CO2. Que si tots els cotxes hauran de ser elèctrics. Que si això, que si allò. Uff, un grapat de canvis. Serem capaços de posar-los en marxa?.
De bones intencions per part de la població en general sembla que no en falten. Però, els mandataris tenen els mateixos interessos? O són aquells que no sabem on estan els que tallen el bacallà?
Les bones intencions es difuminen amb el temps: Agenda 21…, alguns pobles mantenen el dia sense cotxe…, es dixen de pescar balenes…, no es pelen cries de foca per fer abrics…, no s’aboquen al fons dels oceans recipients amb no sé què…, molts pobles formulen bones intencions per pal·liar el canvi climàtic…
Com s’ha de marcar un bon full de ruta per a pal·liar els efectes del canvi climàtic quan no sempre són transparents les gestions dels poders legislatiu, executiu i judicial?. Quantes vegades s’ha vist que qualsevol negociació comporta arribar a acords, que en la majoria de les vegades s’arriba a l’últim minut, carregats d’interessos com és el cas del canvi climàtic que l’han convertit en un producte de consum amb ingressos molt sucosos. Però, no oblidem que al final som tota la societat els que hem de tenir la última paraula.
Hem de tenir present que la Terra, com a qualsevol sistema dinàmic, continuarà canviant. La capacitat humana per a controlar els canvis de la natura no anirà mai més enllà d’acceptar que no es pot controlar a petita, mitjana o gran escala. Com a molt actuacions puntuals poden pal·liar alguns canvis en la dinàmica terrestre.
Esdeveniments que poden o no afavorir canvis en el model social actual hauran de ser aquells que modifiquen o implementen models diferents en els que ens regim. El Fòrum Econòmic Mundial va aparèixer a 1971 amb l’objectiu de millorar l’estat del món. Han passat 50 anys i segurament la societat de a peu no es veu reflectida en l’objectiu general. Així que, qui és pot vore reflectit?. Segurament els mandataris que es troben anualment a Davos, poblet alpí a Suïssa. Allí es troben líders polítics, econòmics, grans empresaris, multimilionaris, …, unes 3.000 persones, tot una gran varietat de personatges que actuen en conferències generals i privades amb finalitats específiques, entre altres fer negocis. També hi ha els anomenats grups antisistema, limitats per l’ordre establert, fent manifestacions al carrer en contra del que s’està cuinant a l’interior. Els moviments socials han d’existir, però en hi ha prou en demanar als mandataris que canvien el paradigma?. Paradigma que ens aliena, en el sentit de no poder pensar lliurement sobre el sistema on estem immersos.
Dels models establerts, ara per ara cal només centrar-nos en l’econòmic: l’economia de mercat fonamentada en l’oferta i la demanda està associada al capitalisme, enfrontada amb l’economia planificada on l’assignació dels recursos queda en mans del govern, comunisme. Tots dos models no acaben de satisfer ni a uns ni als altres, tot i que sempre hi ha unes parts minoritàries que estan més que satisfetes. Recordem com 44 països aliats es van reunir a Bretton Woods (EUA) abans d’acabar la segona guerra mundial. L’objectiu, dibuixar les línies d’un nou ordre econòmic internacional, on el finançament és de màxima rellevància en el mercat competitiu. Si tens dèficits podràs finançar-te a través del Fons Monetari Internacional (FMI) que està basat en el patró dòlar, tot i que prèviament hauràs d’haver acordat les polítiques econòmiques amb el FMI. Paral·lelament va aparèixer el Banc mundial o Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BIRD). Posteriorment al 1995 va aparèixer l’Organització Mundial del Comerç (OMC) després de l’Acord General d’Aranzels i Comerç (GATT). Com es pot apreciar la teranyina econòmica a alt nivell no te res a veure amb el que dia a dia ens arriba a casa, comprar recursos i consumir-los. Ens han, ens hem, malacostumat a consumir, consumir i tornar a consumir. Ja ho diu la dita <>. S’ha creat un imaginari col·lectiu que ens condiciona actituds i respostes socials, econòmiques i polítiques.
Per què, qui controla a la governança?. La societat s’haurà d’organitzar per a fer un seguiment exhaustiu de totes les inversions i tots els programes que es venen aplicant des dels diferents sistemes d’administració. Una bona part de la societat ja tenim prou feina en arribar a final de mes, l’altra, amb una mica més de temps busquem i rebusquem per internet, per a satisfer els interessos.
Cap a on ha de canviar la societat?. Serem capaços davant del repte que ens planteja el canvi climàtic, veient les interconnexions amb els models econòmics de trobar un d’alternatiu?. O, potser ens importa un rave?