El futur de la pujada del nivell del mar afectarà a 680 milions de persones que viuen per baix d’un metre d’alçada terrestre. A 65 milions d’habitants de les illes estat a l’oceà índic i pacífic. Òbviament el problema de les migracions que la variació del nivell de mar comportarà, necessàriament s’haurà de gestionar, serà molt greu si el comparem amb els prop de 25 milions d’emigrants que es venen movent durant els darrers 20 anys. Moltes persones encara avui no poden arribar als països de la OCDE (Organització Cooperació Desenvolupament Econòmic) on voldrien viure, es troben retinguts en països veïns vivint en camps de concentració en condicions precàries pagades pels propis països de la OCDE.

L’IPCC (Panel Intergovernamental Canvi Climàtic) ha anat aportant diferents valoracions. Globalment s’ha vingut estimant un ascens de 0,19 m del nivell del mar en el període 1901-2010. L’IPCC’2001 estimava que a llarg termini l’augment del nivell del mar estaria entre 0,09-0,88 m; l’IPCC’2007 augment seria de 0,2-0,5 m. En el darrer informe de l’IPCC’2019, si realment es donen les condicions enunciades, “…el nivell del mar tindrà un augment probable fins al 2100, entre 0,43 m (0,29-0,59 m) i 0,84 m (0,61-1,10 m), respecte l’actual. Més enllà del 2100, el nivell del mar continuarà augmentant durant segles a causa de la dilatació dels oceans i fusió dels gel de Groenlàndia i l’Antàrtida, mantenint-se elevat durant milers d’anys”. Situació que es pot classificar d’apocalíptica.

Contràriament, des de 1993 es venen enviant diferents satèl·lits per anar mesurant contínuament el nivell dels oceans i mars amb metodologia unificada i de precisió. Fins a desembre de 2019, 26 anys, la pujada promig dels oceans ha de estat de 3,4 mm/any, total 8.84 cm. De continuar l’augment lineal del nivell dels oceans, des de 1993 al 2100, l’augment total serà d’uns 36,3 cm. Igualment, la pujada promig del Mediterrani ha de estat de 2,45 mm/any, l’augment total per a l’horitzó 2100 serà de 26,2 cm.

A tot això, l’IPCC acaba sentenciant en els seus informes el fet de que “…tot i reduir les emissions de gasos hivernacle, principalment el CO2 i estabilitzar les concentracions atmosfèriques, la temperatura atmosfèrica a la superfície terrestre continuarà pujant durant centenars d’anys”. L’IPCC considera que continuaran els processos d’expansió tèrmica dels oceans, fusió dels gels i així com també l’ascens del nivell dels mars i oceans. Com interactuaran els interessos polítics i comercials?. Aquestes afirmacions poden afavorir el ressorgiment de l’escepticisme sobre el canvi climàtic?. Com acabarà actuant la societat?

A finals de 2018, a Katowice (Polònia) es fa celebrar la COP’24 (Conference of the Parties), segons els experts no hi va haver complicitat amb els participants. Tots ells eren membres de l’ONU. Van aprovar l’acord de Paris de 2015, però, van evitar reduccions dràstiques de gasos efecte hivernacle. La COP’25, es va celebrar a Madrid per evitar aldarull que s’esdevenien a Chile, país amfitrió. Sense voler entrar en detalls, les conclusions van ser decepcionants amb es pocs acords aconseguits, segons el president de l’ONU. En mans de qui estem?

Es fa necessari un canvi de model social?. Cal ser conscients que haurà de ser la societat la que acabarà impulsant o no mesures. Una gran part de la població vol comprendre tant el fenomen del canvi climàtic com les seues conseqüències a mitjà i llarg termini. També hi ha un altra part de la població que es mostra escèptica de maneres diferents, des de la negació absoluta fins a una incertesa general. Haurem d’estar atents a com evoluciona el futur. Serem capaços d’aportar el nostre granet de sorra?. Et pots creure que les societats poden canviar si s’ho proposen. O, potser ens importa un rave?

Doctor en Ciències Geològiques.