A l’anterior capítol es feia referència a l’Ártic i Antàrtic com a zones de màxim interès en la seua protecció. En el present es valora l’estat físic, biològic i social, segons les aportacions de l’IPCC’2019 (Panel Intergovernamental Canvi Climàtic), entre altres matisos destaca:

Les zones polars perden gel i canvien molt probable degut a les grans emissions de gasos efecte hivernacle. Es destaca que els oceans Àrtic i Antàrtic contínuament son llocs de captura de CO2, de manera que les aigües es van acidificant, les conseqüències directes es fan evidents per als invertebrats amb clares alteracions de les closques carbonatades. Paral·lelament els oceans continuen escalfant-se, de manera que s’altera l’hàbitat i el bioma marí, amb conseqüències negatives per als mamífers, aus, peixos, krill, etc. A nivell terrestre el bioclima tundra, terra de líquens, s’espera que cap al 2050 hagi estat envaït per arbres i arbustos entre el 24-52% de la superfície.

En relació al gel marí l’Antàrtida no mostra clara tendència negativa (1979-2018). Cal recalcar que els darrers anys s’ha observat una certa reducció de l’extensió i gruix del gel, fet que comportarà un mitigació en la producció primària marina. Situació que a la vegada representa clars riscos comercials que poden alterar economies locals. L’augment de les temperatures acabarà comportant la introducció de noves espècies de bioclimes més temperats, de manera que en conjunt l’ecosistema s’altera. El risc d’alteració dels ecosistemes s’ampliarà com a conseqüència de l’increment de l’activitat marítima, comercial i turística, es adir, depenent de les polítiques que es vagin aplicant el risc serà més o menys gran.

La desaparició de la criosfera representa riscos, com en el cas de la desaparició del permafrost se sap que allibera milers de tones de CO2 i metà. Els canvis de règim hidrològic comportarà impactes significatius en la vegetació, aigua i seguretat alimentària, incendis, etc. Amb molta probabilitat Groenlàndia i Antàrtida tindran una pèrdua considerable de gel, fet que comportarà l’augment del nivell mar. De seguir les tendències es considera que la pèrdua de gel serà irreversible durant desenes a mil·lennis d’anys. Personalment es consideren asseveracions molt atrevides, tot i que es disposa de models que mostren previsions a llarg termini resulta poc seriós parlar de mil·lennis, quan en realitat ens resulta molt difícil encertar el 100% del que passarà la propera setmana o el més que ve. A tot aixó les previsions posen el 2050 com el límit de temps quan es començaran a produir les grans pèrdues en la criosfera i medis associats.

Una reflexió final posa de manifest que les barreres institucionals limiten actuacions i mesures efectives de mitigació. Les adaptacions a curt termini no reduixen riscos i vulnerabilitats socials, degut a l’escala temporal, complexitat i la incertesa del canvi climàtic. El pas de curt a llarg termini implica la transformació de moltes institucions i maneres de fer actuals. Ara per ara, La societat no està preparada per fer front als riscos i incerteses de manera integral, segons marcs legals i polítiques existents. Serem capaços d’aportar el nostre granet de sorra?. Et pots creure que les societats poden canviar si s’ho proposen. O, potser ens importa un rave?

Doctor en Ciències Geològiques.